Publicat per

REGISTRE 6

Publicat per

REGISTRE 6

La neu Recentment, he viatjat amb la meua família a Alemanya per veure en primera persona les ciutats i la neu. Una experiència que vaig documentar en forma de vídeo i en la qual he reflexionat sobre com aquest acte de viatjar amb avió pot ser tan significatiu. A través d’aquest treball, he trobat una connexió amb l’article “Con la cámara a cuestas”, on, mitjançant l’art i la documentació visual, es dona veu a col·lectius marginats, promovent així un pensament…
La neu Recentment, he viatjat amb la meua família a Alemanya per veure en primera persona les ciutats i…

La neu

Recentment, he viatjat amb la meua família a Alemanya per veure en primera persona les ciutats i la neu. Una experiència que vaig documentar en forma de vídeo i en la qual he reflexionat sobre com aquest acte de viatjar amb avió pot ser tan significatiu. A través d’aquest treball, he trobat una connexió amb l’article “Con la cámara a cuestas”, on, mitjançant l’art i la documentació visual, es dona veu a col·lectius marginats, promovent així un pensament crític sobre el dret a participar en activitats culturals i de lleure.

Per a molts de nosaltres, viatjar per veure la neu pot semblar un viatge més: fer les maletes, comprar un bitllet i agafar el vol. No obstant això, aquesta experiència no és igual ni accessible per a tota la societat. Les persones en situació de vulnerabilitat social queden al marge d’aquestes vivències a causa dels recursos econòmics limitats, que condicionen profundament el seu accés. Autors com Pierre Bourdieu, en la seua obra La Distinction: Critique sociale du jugement (1979), assenyalen que els gustos i les pràctiques culturals estan estretament lligats al capital econòmic, social i cultural de les persones. Això significa que activitats com viatjar per veure la neu no són només una elecció individual, sinó que estan profundament condicionades pel nivell socioeconòmic.

Per tant, viatjar, i en aquest cas viatjar a veure la neu, es converteix en una mostra de desigualtat estructural que afecta principalment les persones amb menys recursos. Mentre que per a algunes famílies viatjar representa un respir, un descans i una desconnexió, per a altres suposa una barrera insuperable. Això genera dues formes d’exclusió: d’una banda, l’accés a una experiència enriquidora, i de l’altra, la capacitat de participar en les narratives socials de l’oci.

Espere que us agrade.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES I WEBGRAFÍA

Bourdieu, P. (1979). La Distinction: Critique sociale du jugement. Paris: Les Éditions de Minuit.

Mata Codesal, D. [Diana], Pereira, S. [Sónia], Miztegui-Oñate, C. [Concepción], Ulloa Chevez, E. [Edith], Esesumaga, E. [Eztizen] i López del Molino, A. [Andrea]. (2018). Con la Cámara a Cuestas: Aportaciones de la fotografía en procesos participativos de investigación-intervención. Forum Qualitative Research, 19(1), Art. 14

 

Adjunte enllaç Drive:

https://drive.google.com/drive/folders/1JamJRQrx85hNTWO61ibnELghX6BlhVVd

Debat0el REGISTRE 6

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 5

Publicat per

Registre 5

  En aquest lliurament he volgut mostrar com les diferències econòmiques es reflecteixen clarament en la vestimenta dels infants. He presentat fotografies que contrasten situacions ben diferenciades: els nens de famílies amb més recursos solen portar uniformes, ja que assisteixen a escoles privades. Aquests uniformes solen ser nous i ben cuidats, reflectint l’estabilitat econòmica. En canvi, els nens amb menys recursos sovint porten roba heretada d’altres germans o que els han cedit veïns o familiars. Aquesta roba pot estar desgastada,…
  En aquest lliurament he volgut mostrar com les diferències econòmiques es reflecteixen clarament en la vestimenta dels infants.…

 

En aquest lliurament he volgut mostrar com les diferències econòmiques es reflecteixen clarament en la vestimenta dels infants. He presentat fotografies que contrasten situacions ben diferenciades: els nens de famílies amb més recursos solen portar uniformes, ja que assisteixen a escoles privades. Aquests uniformes solen ser nous i ben cuidats, reflectint l’estabilitat econòmica.

En canvi, els nens amb menys recursos sovint porten roba heretada d’altres germans o que els han cedit veïns o familiars. Aquesta roba pot estar desgastada, amb petits forats o mostres d’ús prolongat. En algunes ocasions, les famílies no poden permetre’s la compra de peces noves, així que aprofiten al màxim el que ja tenen.

Aquestes diferències van més enllà de l’aparença: influeixen en la percepció que els infants tenen d’ells mateixos i en les seves interaccions socials.

Jo soc plenament conscient d’aquestes situacions per tant, intento crear sempre un ambient inclusiu.

Debat0el Registre 5

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 5

Publicat per

Registre 5

Bona tarda, companys, Per aquesta entrega, m’agradaria parlar sobre les diferències en les escoles d’Igualada i Organyà, ja que ens fan veure les diferències culturals i ètniques de cada comunitat. Igualada, com a una ciutat de 40.000 habitants presenta una gran diversitat cultural i ètnica. A les aules s’hi poden trobar alumnes de diferents orígens com Marroc, Europa de l’Est, Amèrica del Sud… Això provoca que l’oferta educativa sigui més centrada en la integració cultural i l’èmfasi en la en…
Bona tarda, companys, Per aquesta entrega, m’agradaria parlar sobre les diferències en les escoles d’Igualada i Organyà, ja que…

Bona tarda, companys,

Per aquesta entrega, m’agradaria parlar sobre les diferències en les escoles d’Igualada i Organyà, ja que ens fan veure les diferències culturals i ètniques de cada comunitat.

Igualada, com a una ciutat de 40.000 habitants presenta una gran diversitat cultural i ètnica. A les aules s’hi poden trobar alumnes de diferents orígens com Marroc, Europa de l’Est, Amèrica del Sud… Això provoca que l’oferta educativa sigui més centrada en la integració cultural i l’èmfasi en la en activitats interculturals com celebracions de festivitats internacionals o també programes d’acollida per a alumnes acabats d’arribar. Pel que fa a escola, sol ser edificacions de grans dimensions, al centre de la ciutat o rodejada de ciutat.

Organyà, en canvi, és un petit poble del Pirineu, amb uns 800 habitants, i les escoles, reflecteixen una realitat sense tanta diversitat. Els alumnes d’aquesta escola solen ser més locals, fills de famílies instal·lades allà des de diverses generacions. Això, provoca que l’escola tingui un enfocament en la tradició o costums propis. Les activitats educatives solen girar entorn de les festes tradicionals i esdeveniments locals. L’escola, és petita, poc preparada per abordar un gran nombre d’alumnes. És una escola tradicional, rodejada de muntanya i amb un paisatge molt natural.

Totes aquestes diferències marquen també les diferents perspectives de cada centre. En les escoles d’Igualada, es treballa més per promoure la convivència i diversitat dels alumnes de totes les cultures, mentre que a Organyà, se centren a unir a la comunitat i la preservació de les tradicions i cultures. És per això, que cada escola s’adapta per oferir les necessitats educatives de la població.

Aquí us deixo l’enllaç amb un recull fotogràfic sobre les diferències a simple vista d’una escola de poble (Organyà) amb una escola de ciutat (Igualada). https://drive.google.com/drive/folders/1GuQi7ncLVWwHQo1r6m7gh2ziHqochWIO?usp=share_link

Ens llegim!

 

Debat0el Registre 5

No hi ha comentaris.

Publicat per

REGISTRE 5

Publicat per

REGISTRE 5

EL MERCAT VS EL SUPERMERCAT Continuant amb el contrast territorial com a tema principal dels registres d’aquesta PAC, avui ho faré amb un registre sonor, un àudio en el qual s’escolta les dues cares de la moneda, la compra al mercat setmanal del poble, el qual fan cada dimecres de l’any, i la compra en un supermercat normal i corrent. En l’àudio s’hi senten els sorolls típics de mercat, on els venedors aixequen la veu oferint els seus productes cridant…
EL MERCAT VS EL SUPERMERCAT Continuant amb el contrast territorial com a tema principal dels registres d’aquesta PAC, avui…

EL MERCAT VS EL SUPERMERCAT

Continuant amb el contrast territorial com a tema principal dels registres d’aquesta PAC, avui ho faré amb un registre sonor, un àudio en el qual s’escolta les dues cares de la moneda, la compra al mercat setmanal del poble, el qual fan cada dimecres de l’any, i la compra en un supermercat normal i corrent. En l’àudio s’hi senten els sorolls típics de mercat, on els venedors aixequen la veu oferint els seus productes cridant frases sonores i sovint molt rítmiques. En el supermercat, en canvi, el soroll de la caixa registradora és el protagonista, cada “piip” que sona, és un producte més que se’n va cap a la bossa de la compra d’alguna persona. Tal com diu Llorca (2017), “es necesario darle al sonido cotidiano la importancia que merece en sus dimensiones comunicacionales y  emocionales.”

La reflexió de tot això, la trobo en com et pot arribar a condicionar la teva vida quotidiana el fet d’anar a comprar setmanalment al mercat, o fer-ho únicament en el supermercat. Viure un mercat des de dins, fa que valoris molt més el producte de proximitat, ja que en moltes parades de fruita i verdura, molts pagesos hi dipositen la seva confiança per vendre-ho. El fet que t’hagis d’esperar una setmana per a fer la compra, fa que la teva planificació setmanal també es vegi afectada i no tinguis sempre tot allò que vols, en el moment en què ho vols. Anar al supermercat, en canvi, t’allunya de tot això, oferint-te rapidesa a l’hora de comprar, i podent obtenir tot allò que vols en tot moment.

https://drive.google.com/file/d/1jRYQ3rYsnvbKErDVJ3gF8HwK5TY-JwS5/view?usp=drive_link

 

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

Llorca, J. (2017). Paisaje sonoro y territorio. El caso del barrio San Nicolás en Cali, Colombia. Revista INVI, 32(89), 9–59. Recuperado a partir de https://revistainvi.uchile.cl/index.php/INVI/article/view/62762

Debat0el REGISTRE 5

No hi ha comentaris.

Publicat per

REGISTRE 5

Publicat per

REGISTRE 5

Bona vesprada a totes i a tots. En aquesta nova entrega he volgut realitzar una creació a través del LAND ART i centrar-me en un detall específic: ELS ASCENSORS. La presència dels ascensors en els barris d’exclusió social no és una realitat comuna. Per contra, l’absència i la carència d’aquest element evidencien les dinàmiques d’alteritat, exclusió i desigualtat. Els ascensors, més enllà de ser dispositius tècnics, simbolitzen accés, mobilitat social i també pertinença. En barris en situació de vulnerabilitat social,…
Bona vesprada a totes i a tots. En aquesta nova entrega he volgut realitzar una creació a través del…

Bona vesprada a totes i a tots.

En aquesta nova entrega he volgut realitzar una creació a través del LAND ART i centrar-me en un detall específic: ELS ASCENSORS.
La presència dels ascensors en els barris d’exclusió social no és una realitat comuna. Per contra, l’absència i la carència d’aquest element evidencien les dinàmiques d’alteritat, exclusió i desigualtat.

Els ascensors, més enllà de ser dispositius tècnics, simbolitzen accés, mobilitat social i també pertinença. En barris en situació de vulnerabilitat social, la falta d’aquests ressalta les fronteres simbòliques i d’elements que emfatitzen les divisions entre un “nosaltres” i un “ells”.

Des d’una perspectiva sociocultural, les fronteres no són sols físiques, pel contra, també són emocionals i simbòliques. Segons Grimson (2005), els límits separen i connecten identitats, demarcant desigualtats estructurals. També l’autor Balibar (2002) i Mezzadra i Neilson (2017), accentuen que l’existència d’aquestes fronteres condensa els processos socioculturals que visibilitzen les relacions de poder en la construcció d’identitat.

Per tant, en aquesta realitat, la falta d’ascensors en diferents entorns i barris, no sols dificulta l’accés físic, sinó que resulta ser una metàfora de l’exclusió experiencial. Per a les persones que viuen en aquesta realitat, reforça l’estructura social de “els altres”. Això, com assenyala Boaventura de Sousa Santos, les fronteres, visibles i invisibles, són en realitat ferramentes d’exclusió i subordinació.

Tal com explica Bauman (2003) en La sociedad situada, les ciutats contemporànies exclouen i segreguen grups mitjançant l’espai urbà, creant així una diferència molt gran respecte a l’accés dels drets bàsics i generant als “altres” una impossibilitat d’integrar-se plenament en el teixit social.

Espero que us haja agradat, estem en contacte.

Moltes gràcies.

Debat0el REGISTRE 5

No hi ha comentaris.

Publicat per

REGISTRE 5

Publicat per

REGISTRE 5

Bona vesprada a totes i a tots. En aquesta nova entrega he volgut realitzar una creació a través del LAND ART i centrar-me en un detall específic: ELS ASCENSORS. La presència dels ascensors en els barris d’exclusió social no és una realitat comuna. Per contra, l’absència i la carència d’aquest element evidencien les dinàmiques d’alteritat, exclusió i desigualtat. Els ascensors, més enllà de ser dispositius tècnics, simbolitzen accés, mobilitat social i també pertinença. En barris en situació de vulnerabilitat social,…
Bona vesprada a totes i a tots. En aquesta nova entrega he volgut realitzar una creació a través del…

Bona vesprada a totes i a tots.

En aquesta nova entrega he volgut realitzar una creació a través del LAND ART i centrar-me en un detall específic: ELS ASCENSORS.
La presència dels ascensors en els barris d’exclusió social no és una realitat comuna. Per contra, l’absència i la carència d’aquest element evidencien les dinàmiques d’alteritat, exclusió i desigualtat.

Els ascensors, més enllà de ser dispositius tècnics, simbolitzen accés, mobilitat social i també pertinença. En barris en situació de vulnerabilitat social, la falta d’aquests ressalta les fronteres simbòliques i d’elements que emfatitzen les divisions entre un “nosaltres” i un “ells”.

Des d’una perspectiva sociocultural, les fronteres no són sols físiques, pel contra, també són emocionals i simbòliques. Segons Grimson (2005), els límits separen i connecten identitats, demarcant desigualtats estructurals. També l’autor Balibar (2002) i Mezzadra i Neilson (2017), accentuen que l’existència d’aquestes fronteres condensa els processos socioculturals que visibilitzen les relacions de poder en la construcció d’identitat.

Per tant, en aquesta realitat, la falta d’ascensors en diferents entorns i barris, no sols dificulta l’accés físic, sinó que resulta ser una metàfora de l’exclusió experiencial. Per a les persones que viuen en aquesta realitat, reforça l’estructura social de “els altres”. Això, com assenyala Boaventura de Sousa Santos, les fronteres, visibles i invisibles, són en realitat ferramentes d’exclusió i subordinació.

Tal com explica Bauman (2003) en La sociedad situada, les ciutats contemporànies exclouen i segreguen grups mitjançant l’espai urbà, creant així una diferència molt gran respecte a l’accés dels drets bàsics i generant als “altres” una impossibilitat d’integrar-se plenament en el teixit social.

Espero que us haja agradat, estem en contacte.

Moltes gràcies.

 

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES I WEBGRAFÍA

Balibar, E. (2002). Politics and the Other Scene.

Bauman, Zygmunt. La sociedad sitiada. Fondo de Cultura Económica, 2003

Gergen, K. (2007). Construccionismo social. Aportes para el debate y la práctica. Bogotá: Universidad de los Andes, Facultad de Ciencias Sociales–Ceso, y Departamento de Psicología

Grimson, A. (2005). Fronteras, Estados e identificaciones en el Cono Sur. En D. Mato (Ed.), Cultura, política y sociedad. Perspectivas latinoamericanas (pp. 127-142). Buenos Aires: Clacso

Rivera Cusicanqui, S. (2015). Sociología de la imagen. Miradas ch’ixi desde la historia andina. Buenos Aires: Tinta Limón.

Adjunto DRIVE:

https://drive.google.com/drive/folders/1p9gbHA1NNUJdWny7kE3DQbWvqKd-sIut

Debat0el REGISTRE 5

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 4

Publicat per

Registre 4

Aquestes últimes setmanes, he observat les diferències en els berenars i esmorzars dels infants que cuido. En el meu dia a dia,…
Aquestes últimes setmanes, he observat les diferències en els berenars i esmorzars dels infants que cuido. En el meu…

Aquestes últimes setmanes, he observat les diferències en els berenars i esmorzars dels infants que cuido. En el meu dia a dia, he vist que els nens de famílies amb més recursos solen portar fruita fresca o aliments saludables, mentre que aquells amb menys recursos opten per productes més econòmics, com dolços o xocolata. Ja no només te a veure amb el nivell econòmic de cada família, sino també amb el temps del que disposen els pares o mares. Aquest fet,  no només afecta la qualitat de l’alimentació dels nens, sinó també la manera com es relacionen amb el menjar.

Aquestes diferències tenen implicacions importants. Els nens que mengen de manera més equilibrada tenen més energia i es beneficien d’un desenvolupament físic i cognitiu adequat. Aquesta experiència m’ha fet reflexionar sobre com l’alimentació pot ser una barrera més en les desigualtats socials.

Aquest registre, he volgut representar-lo amb dos dibuixos on es poden veure dues realitats diferents.

https://drive.google.com/drive/folders/1bxu98TDbYP8G1HyXtX8IwV-mSgfJUsPx

Debat0el Registre 4

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 4

Publicat per

Registre 4

Bones Companys! Per aquesta entrega, he decidit centrar-me en la diferència que s’observa entre Organyà (poble) i Igualada (Ciutat) respecte al que fa a l’accés a la sanitat. Organyà i Igualada presenten clares diferències pel que fa a l’accés a serveis sanitaris, sobretot pel que fa a hospitals i Centres d’Atenció Primària (CAP). Organyà, al ser un petit municipi dins de l’Alt Urgell només compta amb un servei sanitari bàsic, un consultori local que cobreix les necessitats primàries dels habitants.…
Bones Companys! Per aquesta entrega, he decidit centrar-me en la diferència que s’observa entre Organyà (poble) i Igualada (Ciutat)…

Bones Companys!

Per aquesta entrega, he decidit centrar-me en la diferència que s’observa entre Organyà (poble) i Igualada (Ciutat) respecte al que fa a l’accés a la sanitat.

Organyà i Igualada presenten clares diferències pel que fa a l’accés a serveis sanitaris, sobretot pel que fa a hospitals i Centres d’Atenció Primària (CAP). Organyà, al ser un petit municipi dins de l’Alt Urgell només compta amb un servei sanitari bàsic, un consultori local que cobreix les necessitats primàries dels habitants. Per accedir a serveis mèdics més especialitzats, els residents s’han de desplaçar a altres localitats més grans, com la Seu d’Urgell (capital de la comarca), on es troba el CAP més proper, o fins a Lleida per serveis hospitalaris més complexos. Això genera barreres molt importants per a les persones que requereixen tractaments periòdics o urgents, especialment per a aquelles sense vehicle propi o amb dificultats de mobilitat.

Per altra banda, Igualada, com a ciutat més gran i amb una densitat poblacional més elevada, compta amb una infraestructura sanitària molt més complexa. Disposa d’un hospital molt complerta que proporciona serveis mèdics especialitzats i d’urgència. A més, compta amb diversos CAP’s repartits per la ciutat, quelcom provoca que les consultes dels habitants puguin ser ateses de manera més immediata, per tant tenen un acces a l’atenció mèdica més ràpida. A més, la proximitat d’Igualada amb altres ciutats i la seva bona connexió amb el transport públic fan que sigui més fàcil accedir a serveis mèdics d’alt nivell a Barcelona o altres zones.

Com podem observar, aquest contrast evidencia una “frontera d’accés” que afecta la qualitat de vida i la igualtat d’oportunitats entre els habitants dels dos llocs. A més, segons les “epistemologies del sud de Sousa Santos”, aquestes desigualtats són exemples de com l’accés als serveis essencials es veu clarament condicionat per la ubicació geogràfica i la centralització, mantenint així situacions de desequilibri social i territorial​.

Aquí us deixo l’enllaç al recull fotogràfic per a que pogueu observar el contrast entre Igualada i Organyà: https://drive.google.com/drive/folders/1Mn8nzmyJZQiiN5gDoGvVmrsmvIezjPCW?usp=drive_link

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Kremer, L. [Liliana], Vanoli, F. [Fernando], Caillouette, J. [Jacques], Doré, C. [Chantal], Vatz Laaroussi, M. [Michèle], Yáñez Canal, C. [Carlos], Campos-Flores, L. [Linamar] i Segura, G. [Gisella]. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. A C. [Carlos] Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas (p. 57-81). Editorial Universidad Nacional de Colombia.

Llorca, J. [Joaquín]. (2017). Paisaje sonoro y territorio. El caso del barrio San Nicolás en Cali, Colombia. Revista INVI, 32(89), 9–59.

Debat0el Registre 4

No hi ha comentaris.

Publicat per

REGISTRE 4

Publicat per

REGISTRE 4

Bon día a tohtom. En aquesta aportació he volgut posar en valor la figura de la dona dins la comunitat en barris amb baixos recursos económics. Per això he dibuixat la dona com a eix central, destacant la seva capacitat per enfrontar-se als reptes quotidians i la seva resiliència davant les barreres socials, culturals i econòmiques. La dona a la comunitat assumeix un paper fonamental en la creació de vincles socials i el reforç del teixit comunitari, malgrat els desafiaments…
Bon día a tohtom. En aquesta aportació he volgut posar en valor la figura de la dona dins la…

Bon día a tohtom.

En aquesta aportació he volgut posar en valor la figura de la dona dins la comunitat en barris amb baixos recursos económics. Per això he dibuixat la dona com a eix central, destacant la seva capacitat per enfrontar-se als reptes quotidians i la seva resiliència davant les barreres socials, culturals i econòmiques. La dona a la comunitat assumeix un paper fonamental en la creació de vincles socials i el reforç del teixit comunitari, malgrat els desafiaments a què s’enfronta, com la invisibilització i la precarietat.

La casa, en aquest context, representa el refugi emocional i físic, associat amb la seguretat i la pertinença com a espai íntim. Les testos amb plantes simbolitzen l’adaptació i el valor del cuidar, mentre que el bastó reflecteix les limitacions de mobilitat que moltes dones en la perifèria afronten. Les plantes connecten amb la idea de vida i creixement, mentre que els bancs representen els espais comunitaris on les dones teixeixen les seves xarxes socials i de suport mutu, tal com descriu Marta Dominguez (2019) “La presència d’associacions veïnals i altres recursos locals en ocasions assegura… una ajuda excepcionalment valuosa en el dia a dia de les dones. Però, a més, l’esfera local constitueix un escenari únic per observar el desenvolupament de les relacions veïnals de les dones i la seva capacitat per articular certes formes de resiliència social.”

També he volgut donar un paper a les ciutat, tal com descriu Ortiz Guitar (2024) “Les dones afronten limitacions derivades de la manca d’accessibilitat i seguretat a la ciutat, cosa que afecta negativament el seu benestar i participació en la vida pública.” amb aquesta cita s’evidencia la dificultat per trencar estereotips negatius i erronis cap a les dones que viuen en barris amb vulnerabilitat social i económica.

Amb aquest dibuix, he volgut capturar l’essència de la dona com a figura central en la construcció de la comunitat, la seva força davant les adversitats i el seu paper crucial en la consolidació de les xarxes socials que sostenen la vida col·lectiva.

 

Domínguez Pérez, M., & Barañano Cid, M. (2020). VUPACI (Vulnerabilidad, participación y ciudadanía) y COMURES (Comunidades resilientes, arraigo local y redes sociales en la ciudad global).

Ortiz Guitart, A., Font Casaseca, N., & Solana-Solana, M. (2024). Cuerpo, hogar y barrio: lugares y experiencias cotidianas de mujeres mayores en Barcelona. Cuadernos Geográficos, 63(1), 23-40.

Adjunto DRIVE:

https://drive.google.com/drive/u/0/folders/115hk0_jOZi90e7VnXKhRA556qXOv52YS

Debat0el REGISTRE 4

No hi ha comentaris.

Publicat per

Recull d’experiències

Publicat per

Recull d’experiències

Bona tarda companys! Seguidament us deixo adjunt el document del Lliurament 1 del Repte 4. En aquesta activitat que hem realitzat Adriana Olsina, Carlos Martínez, Jemima Infiesta i jo, hem pogut compartir les nostres experiències amb la interculturalitat, i com tots, d’una manera o altra hem tingut experiències relacionades amb les diverses cultures. Així doncs, esperem que el llegiu i que ens comenteu que en penseu!   Lliurament de l'activitat 4 …
Bona tarda companys! Seguidament us deixo adjunt el document del Lliurament 1 del Repte 4. En aquesta activitat que…

Bona tarda companys!

Seguidament us deixo adjunt el document del Lliurament 1 del Repte 4. En aquesta activitat que hem realitzat Adriana Olsina, Carlos Martínez, Jemima Infiesta i jo, hem pogut compartir les nostres experiències amb la interculturalitat, i com tots, d’una manera o altra hem tingut experiències relacionades amb les diverses cultures.

Així doncs, esperem que el llegiu i que ens comenteu que en penseu!

 

Debat0el Recull d’experiències

No hi ha comentaris.