Publicat per 
Lliurament de l'activitat 2
Publicat per
Debat0el Mapa de pràctiques culturals i artístiques
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat2el L’EDUCACIÓ ARTÍSTICA, LA MEVA EXPERIÈNCIA
- Gemma Pijoan Comas says:
Hola, Blai!
El teu relat m’ha transmès que vas viure un descobriment gradual, des de la teva relació inicial amb la música fins a l’experiència més complexa amb l’educació plàstica a l’institut. Penso que, en el teu cas, l’art es va transformar des d’una activitat lúdica a un aprenentatge més rigorós i estricte. Sembla que aquesta transició et va portar a canviar la teva perspectiva sobre l’art i veure-la d’una manera més estructurada, tot i que ho pot ser, també és important no perdre l’essència de la seva part creativa i lliure en l’expressió artística.
A més, convé destacar la teva reflexió sobre el paper de la tecnologia en l’educació artística actual. Trobo molt encertada la teva opinió en destacar la rellevància de tornar a activitats més manuals i socials. Com creus que podríem integrar la tecnologia d’una manera que enriqueixi les experiències artístiques sense perdre la connexió humana i creativa que menciones?
- Laia Sánchez Dios says:
Hola Blai, llegin-te pensava en la importància que té com el mestre planteja l’assignatura a l’hora de si aquesta ens agrada més o menys, ens resulta relaxant o estressant, o ens motiva molt o poc. En cadascuna de les etapes artístiques que expliques has parlat de com eren els teus professores casi més que de l’asignatura en si mateixa, i em sembla curiós i un aspecte a tenir en compte en la nosta carrera com a futurs docents. També, i perdona si no és així, he entés que poster l’art plàstic no és una cosa que tu practicaves fora de l’escola i que mai ha estat una gran motivació com per dedicar-li més hores de les curriculars, però així i tot, sobretot en les dues primeres etapes que comentes, ha estat per tu un espai agradable on “apagar la ment”, relaxar-te i gaudir. Això em fa reflexionar sobre la importància de dur a terme les activitats artístiques tot i no tenir una gran vocació per elles. T’animo a continuar dedicant-li un espai, si es que no ho fas, i així conectar amb la calma i la pau que sovint se’ns escapa. Bon dia Blai!
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el LES MEVES PRÀCTIQUES CULTURALS I ARTÍSTIQUES
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el Mapa de les pràctiques culturals
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat1el Relat de l’educació artística
- Laura Gutiérrez Rodríguez says:
Bona tarda, Sílvia,
Trobo que el teu relat és molt motivador, ja que la teva història demostra com l’educació artística arriba a tenir un impacte durador i profund en les persones. Per què tot i no gaudir de les circumstàncies més òptimes poden superar les dificultats i desafinaments per a trobar el camí i poder connectar amb les arts tal com vas fer tu, de manera autodidàctica a vegades i sense tenir tot el suport desitjat.
Com a futura mestra, estic segura que les teves experiències i la passió que has demostrat envers les arts et serà de molta utilitat per la feina que faràs amb els teus futurs alumnes.
Per la meva relació amb les arts escèniques, et puc dir que conec com tu, molts actors i actrius que no ho han tingut gens fàcil per a poder realitzar-se professionalment i han passat per proves realment difícils i sempre he valorat moltíssim aquesta determinació, ja que demostra la vertadera passió per les arts.
Espero que en el futur puguis superar aquest pànic escènic que comentes que tens i puguis tornar als escenaris. Segur que la feina de mestra t’ajudarà en aquesta tasca!
Gràcies per compartir la teva història,
Salutacions,
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el Les meves pràctiques culturals i artístiques
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el Mapa de pràctiques culturals i artístiques
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat1el Relat de l’educació artística
- Anna Martín Hernandez says:
Hola, Marina!
M’ha agradat molt llegir el teu relat i veure com relaciones l’art amb la forma de veure i percebre el món, i que contemplis el moviment com a part de l’experimentació.
La teva vivència em recorda una mica a la meva, quan parles de l’educació primària i aquells treballs en èpoques especials, però que després quedaven un poc penjades durant el curs. Suposo que gairebé tots hem tingut aquesta experiència.
També estic molt d’acord amb les diferents arts de les quals parles, ja que sovint em trobo que quan parlem d’art ens referim a aquelles que són exposades a galeries o a les peces musicals que es presenten com “algo més seriós”. A poc a poc hem d’anar obrint la mirada i deixar que les diverses formes de veure i reflectir el món s’obrin camí.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat2el Relat de l’educació artística
- Mercè Ferrer Romeu says:
Hola Anna,
Molt interessant el que expliques!
Penso que podria ser una mica tot el que planteges: és possible que la teva experiència personal en el moment de començar Batxillerat et fes valorar d’una altra forma l’art i, per suposat, és innegable que la manera de plantejar l’assignatura pot despertar nous interessos que després, al cap dels anys, ens perduren. Així doncs, crec que és molt important la forma en que els docents presenten les activitats per tal de motivar l’alumnat però alhora també influeix en quin moment vital estem per rebre aquell tipus d’activitat.
No creus que, una altra persona, amb la mateixa docent, li haurà costat connectar de la mateixa manera amb l’assignatura i no haver tingut la mateixa motivació? Jo penso que la connexió entre un alumne i un professor és un factor fonamental en el procés d’aprenentatge. Per això també crec que és important comprendre la diversitat en l’ensenyament però sobretot és essencial crear un entorn on tots els alumnes se sentin valorats i puguin expressar-se d’alguna manera.
Ens anem llegint,
Mercè
- Carlos Martínez Valentín says:
Bona tarda, Anna,
Estic totalment d’acord amb el que expliques. Sempre he tingut la mateixa sensació que descrius pel que fa a la música a l’educació “està incompleta”. D’altra banda, com bé dius, la majoria dels docents no fan que aquesta assignatura sigui gaire especial… únicament en els meus anys d’etapa estudiantil, una única mestra em va fer apassionar amb la música, però això és molt estrany que succeeixi… he trobat molt interessant com expliques l’evolució de la teva relació amb l’art i la música, especialment en com, malgrat una educació poc motivadora en les etapes inicials, vas poder trobar a batxillerat, un bon mestre que t’ajudes a fer estimar l’art. Aquesta situació em fa pensar en la importància que tenen els i les mestres a l’hora de despertar el nostre interès per l’art i la música, així com la diferència que poden marcar quan realment viuen i transmeten passió per la seva matèria, cosa que ens haurem d’aplicar en el futur per poder transmetre els coneixements oportuns amb molt d’interès.
Finalment, volia parlar sobre el jazz. Crec que és un estil musical únic, personalment l’escolto quan no estic gaire bé emocionalment i aconsegueix que m’acabi animant una mica. Voldria preguntar-te si has escoltat i explorat una mica més el jazz en la teva vida o si només va ser durant les sortides al Liceu quan vas començar a interessar-te per aquest gènere? Tinc curiositat saber si aquest tipus de música ha tingut algun paper especial per a tu més enllà de les aules, ja que no solc conèixer a gaire gent que li agradi. Personalment, crec que el jazz i la música en general pot influir en la nostra forma de ser i en les nostres emocions. Què en penses?
Moltes gràcies per compartir la teva experiència i gràcies de tot cor pel teu comentari en el meu relat! Espero que continuïs estimant tant l’art com fins ara! Seguim en contacte!
Carlos M.V.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Berta,
M’ha agradat molt la teva opinió sobre com has viscut l’educació artística, quina sort has tingut amb la teva família d’artistes, això ajuda molt aprendre des de ben petita i com tu dius a expressar-te i descobrir-te com a persona.
Pel que veig has tingut més o menys la mateixa experiència que jo en el context educatiu a primària, la típica assignatura de plàstica, la ceràmica i la música, quina llàstima que la música no fos un aprenentatge més enriquidor, ja que per exemple per a mi és molt important ara en el dia dia, però clar, cadascú té la seva assignatura favorita, és per això que crec que les escoles haurien de mirar d’aprofundir amb aquestes assignatures i realitzar activitats més enriquidores pels infants.
Salutacions !!!
Hola, Berta.
No sé quina edat tens i si som de generacions diferents. Em complau veure que la teva escola sí que fomentava les pràctiques artístiques perquè en el meu cas, ho feia molt poc.
A l’institut, les dues coincidim en un currículum escàs en educació artística on només hi havia una assignatura de música (en el meu cas) i una de plàstica que, només, vas gaudir durant un curs escolar.
Jo també he tingut molt més aprenentatge artístic fora de l’escola i, com tu, agraeixo haver tingut referents familiars que m’ajudessin a gaudir de l’art. Crec que és molt important un “acompanyament” artístic també fora de l’escola. He conegut casos on famílies creien que la pràctica de la música o la dansa per part dels infants/adolescents era perdre el temps i s’havien de centrar més en els estudis acadèmics.
Gràcies per compartir el teu relat.
Eli Dicente Arias
edicente@uoc.edu
Bon dia, Berta.
M’ha agradat llegir el teu text perquè hi has posat molt èmfasi en el fet que l’educació artística no radica només en l’après a classe, sinó que de portes en fora podem aprendre inclús molt més.
Tanmateix, m’alegro molt que la teva família li doni importància a l’art perquè jo en sé de famílies que no recolzen als infants i prefereixen que explorin altres vies fora de l’artística. A vegades penso que l’art té com aquest prejudici afegit que en comparació amb altres disciplines com les matemàtiques, els idiomes, l’esport… sembla que no sigui tan important, quan realment no hauria de ser així.
Finalment, el fet que hagis explorat l’art crec que t’ha enriquit molt!
Gràcies!
Hola, Berta!
Abans de res, dir-te que m’ha agradat molt el teu relat.
Quin goig tenir una família tan artística i que t’hagi convidat sempre a explorar l’art com a forma de treballar les emocions i la sensibilitat!
De fet, crec que aquest enfocament us ha donat un espai preciós a tu i a les teves germanes on, a més d’expressar-vos artísticament, podeu compartir temps de qualitat i “obrir-vos” en un pla més profund entre vosaltres.
També considero que, el fet que hagis estat en contacte amb l’art des de diferents esferes (familiar, escolar i extraescolar), t’ha donat una visió global d’aquesta i t’ha permès indagar en els teus interessos de forma més intensa.
En últim lloc, la teva reflexió m’ha fet pensar en com, a mesura que avancem cursos a l’escola, el contacte amb l’educació artística es va reduint. És una pena, ja que trobo que, sobretot en l’adolescència, l’art esdevé una potent (i necessària) via per entendre’ns, expressar el que ens passa per fins, i, en definitiva, situar-nos al món.
Gràcies pel teu text i ens continuem llegint!