Bon dia, companys,
En aquest segon registre, he pogut observar les diferències entre una ciutat (Igualada) i un poble (Organyà) envers el consum de productes artesanals i de qualitat, com aliments frescos, productes locals…
A la ciutat, els productes artesans solen costar més de trobar, i habitualment, solen ser més cars. En les ciutats, normalment la majoria dels productes de consum en compren en supermercats o grans cadenes, cosa que pot acabar creant una barrera per accedir a productes artesans i botigues locals. Tot i haver-hi mercats o petites botigues especialitzades, aquestes botigues són bastant limitades, i per tant s’ha de fer un esforç per a prioritzar aquests productes.
Per altra banda, al poble, és molt habitual consumir productes frescos, en botigues locals i artesanes i cuinar amb aquest producte fresc i local, ja sigui de carnisseria, d’embotits, de forn, bolets… i forma part de l’economia local. He pogut observar com es valora la producció tradicional, ja que moltes famílies habitualment compren directament en aquestes botigues artesanes. Solen ser botigues de tota la vida, que són conegudes al poble per al producte que ofereixen. Considero que això no només afavoreix la qualitat dels productes, sinó que també fomenta el vincle comunitari.
Finalment, seguint el concepte de fronteres que diu Grimson, (2005) que fa referència a les divisions físiques com simbòliques i donen peu a les diferents formes de vida i relació entre diferents territoris, és el que separen al poble i a la ciutat en l’accés a aquest tipus de producte. He après que les diferències n l’accés a aquest tipus de producte artesà i local, no només afecta a la qualitat de vida, sinó també a les oportunitats per donar suport a l’economia del poble i a consumir de forma sostenible.
Aquí us deixo un recull fotogràfic sobre les botigues on és habitual comprar els productes de consum a Igualada i a Organyà: https://drive.google.com/drive/folders/1FbnsL_I8723DeH76gnbJbV3l18jTX5GO?usp=drive_link
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:
Kremer, L. [Liliana], Vanoli, F. [Fernando], Caillouette, J. [Jacques], Doré, C. [Chantal], Vatz
Laaroussi, M. [Michèle], Yáñez Canal, C. [Carlos], Campos-Flores, L. [Linamar] i Segura, G.
[Gisella]. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. A C.
[Carlos] Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas (p. 57-81). Editorial Universidad
Nacional de Colombia.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Berta,
M’ha agradat molt la teva opinió sobre com has viscut l’educació artística, quina sort has tingut amb la teva família d’artistes, això ajuda molt aprendre des de ben petita i com tu dius a expressar-te i descobrir-te com a persona.
Pel que veig has tingut més o menys la mateixa experiència que jo en el context educatiu a primària, la típica assignatura de plàstica, la ceràmica i la música, quina llàstima que la música no fos un aprenentatge més enriquidor, ja que per exemple per a mi és molt important ara en el dia dia, però clar, cadascú té la seva assignatura favorita, és per això que crec que les escoles haurien de mirar d’aprofundir amb aquestes assignatures i realitzar activitats més enriquidores pels infants.
Salutacions !!!
Hola, Berta.
No sé quina edat tens i si som de generacions diferents. Em complau veure que la teva escola sí que fomentava les pràctiques artístiques perquè en el meu cas, ho feia molt poc.
A l’institut, les dues coincidim en un currículum escàs en educació artística on només hi havia una assignatura de música (en el meu cas) i una de plàstica que, només, vas gaudir durant un curs escolar.
Jo també he tingut molt més aprenentatge artístic fora de l’escola i, com tu, agraeixo haver tingut referents familiars que m’ajudessin a gaudir de l’art. Crec que és molt important un “acompanyament” artístic també fora de l’escola. He conegut casos on famílies creien que la pràctica de la música o la dansa per part dels infants/adolescents era perdre el temps i s’havien de centrar més en els estudis acadèmics.
Gràcies per compartir el teu relat.
Eli Dicente Arias
edicente@uoc.edu
Bon dia, Berta.
M’ha agradat llegir el teu text perquè hi has posat molt èmfasi en el fet que l’educació artística no radica només en l’après a classe, sinó que de portes en fora podem aprendre inclús molt més.
Tanmateix, m’alegro molt que la teva família li doni importància a l’art perquè jo en sé de famílies que no recolzen als infants i prefereixen que explorin altres vies fora de l’artística. A vegades penso que l’art té com aquest prejudici afegit que en comparació amb altres disciplines com les matemàtiques, els idiomes, l’esport… sembla que no sigui tan important, quan realment no hauria de ser així.
Finalment, el fet que hagis explorat l’art crec que t’ha enriquit molt!
Gràcies!
Hola, Berta!
Abans de res, dir-te que m’ha agradat molt el teu relat.
Quin goig tenir una família tan artística i que t’hagi convidat sempre a explorar l’art com a forma de treballar les emocions i la sensibilitat!
De fet, crec que aquest enfocament us ha donat un espai preciós a tu i a les teves germanes on, a més d’expressar-vos artísticament, podeu compartir temps de qualitat i “obrir-vos” en un pla més profund entre vosaltres.
També considero que, el fet que hagis estat en contacte amb l’art des de diferents esferes (familiar, escolar i extraescolar), t’ha donat una visió global d’aquesta i t’ha permès indagar en els teus interessos de forma més intensa.
En últim lloc, la teva reflexió m’ha fet pensar en com, a mesura que avancem cursos a l’escola, el contacte amb l’educació artística es va reduint. És una pena, ja que trobo que, sobretot en l’adolescència, l’art esdevé una potent (i necessària) via per entendre’ns, expressar el que ens passa per fins, i, en definitiva, situar-nos al món.
Gràcies pel teu text i ens continuem llegint!