Debat0el Mapa de pràctiques culturals i artístiques
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Hola, Blai!
El teu relat m’ha transmès que vas viure un descobriment gradual, des de la teva relació inicial amb la música fins a l’experiència més complexa amb l’educació plàstica a l’institut. Penso que, en el teu cas, l’art es va transformar des d’una activitat lúdica a un aprenentatge més rigorós i estricte. Sembla que aquesta transició et va portar a canviar la teva perspectiva sobre l’art i veure-la d’una manera més estructurada, tot i que ho pot ser, també és important no perdre l’essència de la seva part creativa i lliure en l’expressió artística.
A més, convé destacar la teva reflexió sobre el paper de la tecnologia en l’educació artística actual. Trobo molt encertada la teva opinió en destacar la rellevància de tornar a activitats més manuals i socials. Com creus que podríem integrar la tecnologia d’una manera que enriqueixi les experiències artístiques sense perdre la connexió humana i creativa que menciones?
Hola Blai, llegin-te pensava en la importància que té com el mestre planteja l’assignatura a l’hora de si aquesta ens agrada més o menys, ens resulta relaxant o estressant, o ens motiva molt o poc. En cadascuna de les etapes artístiques que expliques has parlat de com eren els teus professores casi més que de l’asignatura en si mateixa, i em sembla curiós i un aspecte a tenir en compte en la nosta carrera com a futurs docents. També, i perdona si no és així, he entés que poster l’art plàstic no és una cosa que tu practicaves fora de l’escola i que mai ha estat una gran motivació com per dedicar-li més hores de les curriculars, però així i tot, sobretot en les dues primeres etapes que comentes, ha estat per tu un espai agradable on “apagar la ment”, relaxar-te i gaudir. Això em fa reflexionar sobre la importància de dur a terme les activitats artístiques tot i no tenir una gran vocació per elles. T’animo a continuar dedicant-li un espai, si es que no ho fas, i així conectar amb la calma i la pau que sovint se’ns escapa. Bon dia Blai!