Des de ben petita, he estat envoltada per diferents formes d’expressió artística que han influït profundament en la meva vida. Això s’ha desenvolupat tant dins com fora de l’aula, fet que ha influenciat profundament la meva visió actual de la cultura i l’art. Les meves pràctiques artístiques han estat principalment centrades en la lectura, la pintura, la fotografia, el cinema i la música, disciplines que m’han acompanyat en diferents moments de la meva vida. Aquestes activitats no només han estat una font d’entreteniment o evasió, sinó que han actuat com a vehicles d’expressió, autoconeixement i connexió amb el món que m’envolta.
El meu primer contacte amb les arts va ser a través de l’escola. En l’àmbit escolar, les classes d’educació plàstica eren una assignatura habitual, però tot i que sovint estaven limitades a tasques senzilles com dibuixar o pintar amb tècniques bàsiques, van ser una primera porta al món creatiu. Aquestes activitats permetien una llibertat que les altres assignatures no oferien, i aquesta expressió lliure va ser molt significativa per a mi des de ben jove.
Tanmateix, l’impacte més gran va venir fora de l’aula, gràcies a les meves experiències familiars. La meva tieta, que des de petita ha estat una apassionada de la pintura, va tenir un paper molt important en el meu desenvolupament artístic. De fet, em vaig inspirar en ella quan vaig començar a anar a classes particulars de pintura. Aquests moments no només van ser una oportunitat per aprendre tècniques bàsiques, com el control del pinzell o la combinació de colors, sinó també per adonar-me del poder de l’art per expressar emocions i transmetre sentiments que potser no podia verbalitzar. La pintura es va convertir en una forma de connexió íntima amb el meu entorn, una manera de veure el món a través d’un filtre personal i subjectiu. El fet de compartir aquests moments amb la meva tieta va ser molt especial, ja que em va permetre entendre la pintura com una activitat més profunda que simplement crear imatges; era una eina per expressar emocions, idees i somnis.
Amb el temps, un altre art visual va començar a formar part del meu dia a dia: la fotografia. Aquesta influència va venir per part del meu oncle, que és fotògraf. De petita, sovint assistia a les seves exposicions, on veia com capturava moments i els transformava en peces d’art. Aquestes experiències em van marcar profundament i van despertar en mi una fascinació per la fotografia com a forma d’expressió visual. Vaig començar a entendre que la fotografia no només servia per documentar la realitat, sinó també per interpretar-la, per captar la bellesa en allò quotidià i per revelar detalls que sovint passen desapercebuts. Amb el pas dels anys, vaig començar a explorar aquesta forma d’art per mi mateixa, i avui dia la fotografia és una de les meves grans passions. A més, l’edició digital m’ha permès donar un pas més enllà, afegint una capa de creativitat a les imatges que capturo, experimentant amb llums, ombres i colors per crear un estil propi.
Una altra influència constant ha estat la lectura. Des de petita, els llibres han estat una font de calma i refugi per a mi. Recordo com m’ajudaven a relaxar-me abans d’anar a dormir. Aquesta afició per la lectura no només m’ha proporcionat un plaer immens, sinó que també ha estat una porta oberta cap al coneixement i la reflexió. M’ha permès explorar diferents perspectives del món, viure històries diverses i comprendre millor les emocions. La lectura, com l’art, és una eina poderosa per entendre i reinterpretar la realitat. Amb el pas del temps, s’ha convertit en una pràctica constant que m’acompanya en moments de tranquil·litat i que, alhora, m’ajuda a enriquir la meva vida interior. La capacitat d’un llibre per transportar-te a altres llocs i cultures és única, i això m’ha ajudat a ser una persona més oberta i empàtica.
Pel que fa al cinema, aquest art va començar a influir-me des de molt jove. Tot i que no estava tan present en la meva vida quotidiana com la pintura o la fotografia, el cinema ha estat una eina poderosa per a la meva comprensió del món. A través de les pel·lícules vaig aprendre a apreciar el poder narratiu de les imatges en moviment, la complexitat d’una història ben construïda, i el pes emocional que poden tenir tant la música com les imatges. El cinema m’ha ensenyat a valorar la direcció artística, la fotografia, els guions ben treballats i la interpretació d’actors. A través d’aquest mitjà vaig descobrir que les històries es poden explicar de moltes maneres, i que, de vegades, el més potent no és el que es diu, sinó com es mostra.
Finalment, la música ha estat una constant en la meva vida. Tot i no haver rebut una educació musical formal, sempre he sentit una connexió emocional profunda amb la música. Encara que no toco cap instrument, la música és una presència constant que m’acompanya en tots els moments de la meva vida: quan necessito energia, quan vull relaxar-me, quan estic alegre o quan necessito reflexionar. La música té la capacitat de connectar directament amb les meves emocions, i és una forma d’art que utilitzo tant per evadir-me com per connectar-me amb el meu jo més profund.
En conjunt, totes aquestes experiències han configurat la meva relació amb l’art i la cultura d’una manera molt especial. La influència de la meva família, especialment de la meva tieta i el meu oncle, va ser clau per despertar el meu interès en les arts visuals, mentre que la lectura, el cinema i la música han contribuït a enriquir la meva perspectiva i la meva capacitat per connectar amb les meves pròpies emocions i amb el món que m’envolta. Aquestes disciplines han estat presents en diferents moments de la meva vida i continuen influint en la meva manera de veure el món i de relacionar-me amb les altres persones.
Avui dia, totes aquestes influències es reflecteixen en la meva vida quotidiana. La pintura segueix sent una forma d’expressió que utilitzo per canalitzar la meva creativitat; la fotografia em permet capturar moments i transformar-los en art; la lectura continua sent un refugi i una font d’inspiració; el cinema m’ofereix històries que em fan reflexionar i créixer; i la música és el fil conductor emocional que em connecta amb mi mateixa. Tot plegat forma part d’un camí personal que m’ha portat a valorar l’art com a una eina poderosa d’expressió, reflexió i connexió humana, i que sens dubte continuarà influint-me en el futur.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola, Blai!
El teu relat m’ha transmès que vas viure un descobriment gradual, des de la teva relació inicial amb la música fins a l’experiència més complexa amb l’educació plàstica a l’institut. Penso que, en el teu cas, l’art es va transformar des d’una activitat lúdica a un aprenentatge més rigorós i estricte. Sembla que aquesta transició et va portar a canviar la teva perspectiva sobre l’art i veure-la d’una manera més estructurada, tot i que ho pot ser, també és important no perdre l’essència de la seva part creativa i lliure en l’expressió artística.
A més, convé destacar la teva reflexió sobre el paper de la tecnologia en l’educació artística actual. Trobo molt encertada la teva opinió en destacar la rellevància de tornar a activitats més manuals i socials. Com creus que podríem integrar la tecnologia d’una manera que enriqueixi les experiències artístiques sense perdre la connexió humana i creativa que menciones?
Hola Blai, llegin-te pensava en la importància que té com el mestre planteja l’assignatura a l’hora de si aquesta ens agrada més o menys, ens resulta relaxant o estressant, o ens motiva molt o poc. En cadascuna de les etapes artístiques que expliques has parlat de com eren els teus professores casi més que de l’asignatura en si mateixa, i em sembla curiós i un aspecte a tenir en compte en la nosta carrera com a futurs docents. També, i perdona si no és així, he entés que poster l’art plàstic no és una cosa que tu practicaves fora de l’escola i que mai ha estat una gran motivació com per dedicar-li més hores de les curriculars, però així i tot, sobretot en les dues primeres etapes que comentes, ha estat per tu un espai agradable on “apagar la ment”, relaxar-te i gaudir. Això em fa reflexionar sobre la importància de dur a terme les activitats artístiques tot i no tenir una gran vocació per elles. T’animo a continuar dedicant-li un espai, si es que no ho fas, i així conectar amb la calma i la pau que sovint se’ns escapa. Bon dia Blai!