Continuo amb l’entrega d’enregistraments per al meu projecte d’indagació artística a partir de la qüestió “Són tan evidents les diferències entre la ciutat i el poble?”.

Adjunto PDF i enllaç al meu G-Drive per tal que tingueu accés a aquest primer lot d’enregistraments.

https://drive.google.com/drive/folders/1l6S4QIw1Ss5W2jhk81iw9l2pQ2dKB0WL?usp=drive_link 

Bon dia, companys,

En aquest segon registre, he pogut observar les diferències entre una ciutat (Igualada) i un poble (Organyà) envers el consum de productes artesanals i de qualitat, com aliments frescos, productes locals…

A la ciutat, els productes artesans solen costar més de trobar, i habitualment, solen ser més cars. En les ciutats, normalment la majoria dels productes de consum en compren en supermercats o grans cadenes, cosa que pot acabar creant una barrera per accedir a productes artesans i botigues locals. Tot i haver-hi mercats o petites botigues especialitzades, aquestes botigues són bastant limitades, i per tant s’ha de fer un esforç per a prioritzar aquests productes.

Per altra banda, al poble, és molt habitual consumir productes frescos, en botigues locals i artesanes i cuinar amb aquest producte fresc i local, ja sigui de carnisseria, d’embotits, de forn, bolets… i forma part de l’economia local. He pogut observar com es valora la producció tradicional, ja que moltes famílies habitualment compren directament en aquestes botigues artesanes. Solen ser botigues de tota la vida, que són conegudes al poble per al producte que ofereixen. Considero que això no només afavoreix la qualitat dels productes, sinó que també fomenta el vincle comunitari.

Finalment, seguint el concepte de fronteres que diu Grimson, (2005) que fa referència a les divisions físiques com simbòliques i donen peu a les diferents formes de vida i relació entre diferents territoris, és el que separen al poble i a la ciutat en l’accés a aquest tipus de producte. He après que les diferències n l’accés a aquest tipus de producte artesà i local, no només afecta a la qualitat de vida, sinó també a les oportunitats per donar suport a l’economia del poble i a consumir de forma sostenible.

Aquí us deixo un recull fotogràfic sobre les botigues on és habitual comprar els productes de consum a Igualada i a Organyà: https://drive.google.com/drive/folders/1FbnsL_I8723DeH76gnbJbV3l18jTX5GO?usp=drive_link

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Kremer, L. [Liliana], Vanoli, F. [Fernando], Caillouette, J. [Jacques], Doré, C. [Chantal], Vatz
Laaroussi, M. [Michèle], Yáñez Canal, C. [Carlos], Campos-Flores, L. [Linamar] i Segura, G.
[Gisella]. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. A C.
[Carlos] Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas (p. 57-81). Editorial Universidad
Nacional de Colombia.

Hola a tothom! En aquest tercer registre, he volgut retratar visualment, a través d’un collage, les diferents notícies que apareixen quan cerquem a internet el barri del Xenillet en comparació amb les que trobem cercant Russafa.

Amb aquesta activitat, m’agradaria posar en valor la influència dels mitjans de comunicació i reflexionar sobre com, a través dels diversos discursos que vehiculen, construeixen significats i realitats diferenciades. Les representacions socials que ofereixen els mitjans són fonamentals en la manera com comprenem la identitat dels diferents grups socials.

D’una banda, observem que el barri del Xenillet apareix predominantment associat a discursos de conflicte i situacions de crisi, mentre que un barri amb més “prestigi” com Russafa es vincula habitualment a aspectes culturals, activitats d’oci i notícies positives. Els mitjans de comunicació tenen un paper essencial en la construcció de la percepció pública dels espais urbans.

Aquesta idea es pot analitzar a través de la “violència simbòlica” que Pierre Bourdieu descriu en Sobre la televisió (1996). Bourdieu explica com els mitjans poden imposar una visió del món favorable a les classes dominants, seleccionant i presentant la informació de manera que reforça prejudicis i estructures de poder existents. Quan un barri o un grup es presenta mediàticament des d’una perspectiva criminalitzadora, aquesta cobertura contribueix a consolidar una imatge negativa que reforça l’estigma social que pateixen aquests espais i les persones que hi viuen.

Segons Bourdieu, aquesta construcció mediàtica no només influeix en la percepció externa d’aquests barris, sinó que també afecta la manera en què els seus habitants s’autoperceben, fet que pot limitar les seves oportunitats i expectatives de mobilitat social.

Per tant, que m’agradaría destacar que el tractament mediàtic diferenciat entre els dos barris contribueix a perpetuar prejudicis i desigualtat socials.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Bourdieu, P. (1996). Sur la télévision. Raisons d’Agir.

A continuació adjunto el document DRIVE, moltes gràcies.

https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1NoZ3AtWim31614XG0qfjRmjf2p8J__m9

Hola a tothom! En aquest tercer registre, he volgut retratar visualment, a través d’un collage, les diferents notícies que apareixen quan cerquem a internet el barri del Xenillet en comparació amb les que trobem cercant Russafa.

Amb aquesta activitat, m’agradaria posar en valor la influència dels mitjans de comunicació i reflexionar sobre com, a través dels diversos discursos que vehiculen, construeixen significats i realitats diferenciades. Les representacions socials que ofereixen els mitjans són fonamentals en la manera com comprenem la identitat dels diferents grups socials.

D’una banda, observem que el barri del Xenillet apareix predominantment associat a discursos de conflicte i situacions de crisi, mentre que un barri amb més “prestigi” com Russafa es vincula habitualment a aspectes culturals, activitats d’oci i notícies positives. Els mitjans de comunicació tenen un paper essencial en la construcció de la percepció pública dels espais urbans.

Aquesta idea es pot analitzar a través de la “violència simbòlica” que Pierre Bourdieu descriu en Sobre la televisió (1996). Bourdieu explica com els mitjans poden imposar una visió del món favorable a les classes dominants, seleccionant i presentant la informació de manera que reforça prejudicis i estructures de poder existents. Quan un barri o un grup es presenta mediàticament des d’una perspectiva criminalitzadora, aquesta cobertura contribueix a consolidar una imatge negativa que reforça l’estigma social que pateixen aquests espais i les persones que hi viuen.

Segons Bourdieu, aquesta construcció mediàtica no només influeix en la percepció externa d’aquests barris, sinó que també afecta la manera en què els seus habitants s’autoperceben, fet que pot limitar les seves oportunitats i expectatives de mobilitat social.

Per tant, que m’agradaría destacar que el tractament mediàtic diferenciat entre els dos barris contribueix a perpetuar prejudicis i desigualtat socials.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Bourdieu, P. (1996). Sur la télévision. Raisons d’Agir.

A continuació adjunto el document DRIVE, moltes gràcies.

https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1NoZ3AtWim31614XG0qfjRmjf2p8J__m9

Hola a tothom! En aquest tercer registre, he volgut retratar visualment, a través d’un collage, les diferents notícies que apareixen quan cerquem a internet el barri del Xenillet en comparació amb les que trobem cercant Russafa.

Amb aquesta activitat, m’agradaria posar en valor la influència dels mitjans de comunicació i reflexionar sobre com, a través dels diversos discursos que vehiculen, construeixen significats i realitats diferenciades. Les representacions socials que ofereixen els mitjans són fonamentals en la manera com comprenem la identitat dels diferents grups socials.

D’una banda, observem que el barri del Xenillet apareix predominantment associat a discursos de conflicte i situacions de crisi, mentre que un barri amb més “prestigi” com Russafa es vincula habitualment a aspectes culturals, activitats d’oci i notícies positives. Els mitjans de comunicació tenen un paper essencial en la construcció de la percepció pública dels espais urbans.

Aquesta idea es pot analitzar a través de la “violència simbòlica” que Pierre Bourdieu descriu en Sobre la televisió (1996). Bourdieu explica com els mitjans poden imposar una visió del món favorable a les classes dominants, seleccionant i presentant la informació de manera que reforça prejudicis i estructures de poder existents. Quan un barri o un grup es presenta mediàticament des d’una perspectiva criminalitzadora, aquesta cobertura contribueix a consolidar una imatge negativa que reforça l’estigma social que pateixen aquests espais i les persones que hi viuen.

Segons Bourdieu, aquesta construcció mediàtica no només influeix en la percepció externa d’aquests barris, sinó que també afecta la manera en què els seus habitants s’autoperceben, fet que pot limitar les seves oportunitats i expectatives de mobilitat social.

Per tant, que m’agradaría destacar que el tractament mediàtic diferenciat entre els dos barris contribueix a perpetuar prejudicis i desigualtat socials.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Bourdieu, P. (1996). Sur la télévision. Raisons d’Agir.

A continuació adjunto el document DRIVE, moltes gràcies.

https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1NoZ3AtWim31614XG0qfjRmjf2p8J__m9

Bones companys!

Per aquesta activitat m’agradaria centrar-me en les diferències culturals i les desigualtats que hi ha entre la meva ciutat on visc des de tota la vida (Igualada) i el poble que estiuejo cada estiu d’ençà que soc ben petita (Organyà). Igualada és capital de la comarca de l’Anoia que te uns 40.000 habitants, mentre que Organyà és un poble d’uns 800 habitants situat a la comarca de l’Alt Urgell.

Des del meu punt de vista, m’agradaria, a partir dels registres, explicar quines diferències culturals, socials, i econòmiques hi ha i quins límits o oportunitats es creen a partir d’aquesta diferència territorial. Com bé diu (Kremer et al. (2018) pensar envers les fronteres és una estratègia per comprendre els límits o ponts que hi hagi a l’entorn que observem.

En aquesta primera entrega, m’agradaria deixar constància de la clara diferència de l’entorn natural i paisatgístic. A Organyà, s’observa un paisatge majoritàriament verd amb poca edificació, el que afavoreix a un ritme de vida més tranquil, mentre que a Igualada, hi ha molt poc entorn natural, la majoria són edificacions amb reduïdes zones d’espai verd, fent la sensació d’un entorn més tancat, estressant i contaminant.

Aquí us deixo l’enllaç les fotografies que he fet de l’entorn natural d’Organyà i d’Igualada, perquè en vegeu les diferències.

https://drive.google.com/drive/folders/10UI3v2dPtVwbb8ySqBOKobWn_PWh4l7q?usp=drive_link

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Kremer, L. [Liliana], Vanoli, F [Fernando], Caillouette, J [Jacques], Doré, C. [Chantal], Vatz Laaroussi, M. [Michèle], Yáñez Canal, C. [Carlos], Campos-Flores, L. [Linamar] i Segura, G.[Gisella]. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. A C.[Carlos] Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas (p. 57-81). Editorial Universidad Nacional de Colombia.

https://ri.conicet.gov.ar/handle/11336/110448

Comunicar-nos és fonamental per expressar necessitats i emocions i, no sempre calen paraules per fer-ho. La comunicació no verbal és en el nostre dia a dia, en els gestos, les expressions facials o en el to de veu. Però, sovint, ens costa interpretar aquest llenguatge, creant fronteres de comunicació. Tal com afirma Yáñez (2018), “el uso de nuestra palabra y nuestra escritura deja por fuera mucho de la realidad de los territorios: gran parte de lo que percibimos, sentimos, palpitamos, intuimos allí es imposible de traducir en palabras. Ese es el límite, que nos lleva a indagar los confines de la palabra.” (p.18).

En aquest registre sonor, vull transmetre la frontera comunicativa entre el plor d’un bebè i els límits que separen els plors de l’enteniment; com un tipus de plor pot significar “tinc gana” o “tinc son” i com de frustrant és no saber interpretar-lo bé perquè tant mare com filla pateixen, arribant al límit de la desesperació. “El límite también señala el extremo al que se puede llegar con el cuerpo o con las emociones” (Yáñez ,2018, p.6)

A continuació, segueixo amb l’entrega d’enregistraments per al meu projecte d’indagació artística a partir de la qüestió “Són tan evidents les diferències entre la ciutat i el poble?”.

Adjunto PDF i enllaç al meu G-Drive per tal que tingueu accés a aquest primer lot d’enregistraments.

https://drive.google.com/drive/folders/1jsNgr_KuI7_smtyVgqGxlHVTcbyNi-wp?usp=drive_link

A través d’aquestes imatges he volgut retractar com a diferència d’altres barris amb una renda econòmica més elevada, els barris de la perifèria i l’ocupació dels espais públics i les vies tenen unes característiques diferents. Mentre en els barris cèntrics de la ciutat hi ha una major regulació estricta del ús dels espais comuns i públics, ja sigui pels semàfors, voreres àmplies, tràfics organitzats en aquest cas el barri El XENILLET manca de totes aquestes. Pel que es pot trobar una apropiació més flexible i diferents dels espais comuns.
Un exemple d’aquest és la presència de galls i gallines dels espais comú, així com d’altres animals. Aquests animals no és probable que es vegen en altres barris de la ciutat de València, ja que solen estar més arrelat a espais o àrees rurals, on poden circular i caminar lliurement pels espais públics i les zones comunes, compartint l’espai amb els vehicles i les persones.

Aquest tipus d’ocupació de les vies urbanes es troba documentada en estudis sobre urbanisme, antropologia i sociologia. Alguns autors rellevants han tractat el tema dels barris de la perifèria, l’ocupació dels espais públics i la vida quotidiana en aquests contextos. Mike Davis al seu famós llibre “Planet of Slums”, Davis ofereix una anàlisi global dels barris marginals, assenyalant com la infraestructura informal i l’ocupació dels carrers són comuns en àrees amb poques regulacions urbanes. La seva feina és clau per entendre la presència d’animals domèstics als espais públics d’aquests barris. El sociòleg i urbanista Manuel Castells també emfatitza a la “qüestió urbana” i com tenen un impacte a la societat “A les àrees marginades de les ciutats, l’ocupació de l’espai públic respon a necessitats immediates, on la manca d’infraestructura adequada condueix a una economia informal que inclou des del comerç fins a la cria d’animals als carrers.”

En conclusió, a través d’aquesta activitat he volgut destacar les diferències visibles de l’ocupació de l’espai públic. Mitjançant les imatges es posa en manifest la manca de regulació estricta de la circulació i l’ús de les vies públics, sent així més flexibles , reflectida en la presència d’animals com galls i gallines que conviuen amb les persones i els vehicles.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Castells, M. (1972). La cuestión urbana. Siglo XXI.
Davis, M. (2006). Planet of slums. Verso.

Adjunto Drive: https://drive.google.com/drive/u/3/folders/167HzrXgIj62l6YGKYwHVkR9Vww801hKQ

En el següent text, us parlo del meu recrregut vital en el món de l’art, on he passat per diverses disciplines artístiques que algunes d’avui en dia segueixo mantenint. Aquest text m’ha fet reflexionar sobre l’importància de l’educació artística i l’impacte que té en els nens i nenes d’avui en dia i com els forma com a persones.