Seguint amb el contrast territorial com a eix principal dels registres d’aquesta PAC, en aquesta ocasió toca un registre visual a mode de vídeo, en el qual es mostra, en un recorregut circular d’entre 8 i 10 quilòmetres (que faig habitualment corrent), la varietat paisatgística i territorial que hi ha en petits pobles envers el que hi hauria en un recorregut circular en una gran ciutat. 

En el vídeo s’hi mostra el talls dels diferents quilòmetres, i es veu reflectit la gran varietat que s’hi pot trobar, on, amb poca distància, es pot passar d’estar al centre del poble, on hi ha la plaça de l’ajuntament o bé l’església, a un camp de pomers. A tot això, se li suma la tranquilitat de la majoria d’aquests espais. Si que és cert que en ocasions, el centre del poble pot estar més concorregut, en dies especials o festius. No obstant això, la gran majoria de vegades és un espai tranquil, de amb un ambient agradable. Molt similar a quan ens allunyem del poble i entrem en els camins, no molt llunyans del centre, endinssant-nos en els camps de pomers, on l’ambient és més silenciós i encara més tranquil. Tal com diu Llorca (2017), “a més de l’arquitectura i l’espai urbà, l’ambient contribueix, per sobre de qualsevol delimitació administrativa, a conformar territoris carregats de sentit per als subjectes.”

La reflexió que busco en aquest vídeo es pensar en com pot afectar al dia a dia d’una persona, poder viure i passejar per aquests ambients més tranquils i agradables, lluny del bullici del centre de grans ciutats. Sentirà menys estrés al llarg dels seus dies? Conectarà més amb la natura el fet de tenir els camps més aprop?

https://drive.google.com/file/d/1S-QT75x9ilEoDdys_ifAF7mwXlOdx4T2/view?usp=drive_link

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

Llorca, J. (2017). Paisaje sonoro y territorio. El caso del barrio San Nicolás en Cali, Colombia. Revista INVI, 32(89), 9–59. Recuperado a partir de https://revistainvi.uchile.cl/index.php/INVI/article/view/62762

La neu

Recentment, he viatjat amb la meua família a Alemanya per veure en primera persona les ciutats i la neu. Una experiència que vaig documentar en forma de vídeo i en la qual he reflexionat sobre com aquest acte de viatjar amb avió pot ser tan significatiu. A través d’aquest treball, he trobat una connexió amb l’article “Con la cámara a cuestas”, on, mitjançant l’art i la documentació visual, es dona veu a col·lectius marginats, promovent així un pensament crític sobre el dret a participar en activitats culturals i de lleure.

Per a molts de nosaltres, viatjar per veure la neu pot semblar un viatge més: fer les maletes, comprar un bitllet i agafar el vol. No obstant això, aquesta experiència no és igual ni accessible per a tota la societat. Les persones en situació de vulnerabilitat social queden al marge d’aquestes vivències a causa dels recursos econòmics limitats, que condicionen profundament el seu accés. Autors com Pierre Bourdieu, en la seua obra La Distinction: Critique sociale du jugement (1979), assenyalen que els gustos i les pràctiques culturals estan estretament lligats al capital econòmic, social i cultural de les persones. Això significa que activitats com viatjar per veure la neu no són només una elecció individual, sinó que estan profundament condicionades pel nivell socioeconòmic.

Per tant, viatjar, i en aquest cas viatjar a veure la neu, es converteix en una mostra de desigualtat estructural que afecta principalment les persones amb menys recursos. Mentre que per a algunes famílies viatjar representa un respir, un descans i una desconnexió, per a altres suposa una barrera insuperable. Això genera dues formes d’exclusió: d’una banda, l’accés a una experiència enriquidora, i de l’altra, la capacitat de participar en les narratives socials de l’oci.

Espere que us agrade.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES I WEBGRAFÍA

Bourdieu, P. (1979). La Distinction: Critique sociale du jugement. Paris: Les Éditions de Minuit.

Mata Codesal, D. [Diana], Pereira, S. [Sónia], Miztegui-Oñate, C. [Concepción], Ulloa Chevez, E. [Edith], Esesumaga, E. [Eztizen] i López del Molino, A. [Andrea]. (2018). Con la Cámara a Cuestas: Aportaciones de la fotografía en procesos participativos de investigación-intervención. Forum Qualitative Research, 19(1), Art. 14

Adjunte enllaç Drive:

https://drive.google.com/drive/folders/1JamJRQrx85hNTWO61ibnELghX6BlhVVd

En aquest lliurament he volgut mostrar com les diferències econòmiques es reflecteixen clarament en la vestimenta dels infants. He presentat fotografies que contrasten situacions ben diferenciades: els nens de famílies amb més recursos solen portar uniformes, ja que assisteixen a escoles privades. Aquests uniformes solen ser nous i ben cuidats, reflectint l’estabilitat econòmica.

En canvi, els nens amb menys recursos sovint porten roba heretada d’altres germans o que els han cedit veïns o familiars. Aquesta roba pot estar desgastada, amb petits forats o mostres d’ús prolongat. En algunes ocasions, les famílies no poden permetre’s la compra de peces noves, així que aprofiten al màxim el que ja tenen.

Aquestes diferències van més enllà de l’aparença: influeixen en la percepció que els infants tenen d’ells mateixos i en les seves interaccions socials.

Jo soc plenament conscient d’aquestes situacions per tant, intento crear sempre un ambient inclusiu.

EL MERCAT VS EL SUPERMERCAT

Continuant amb el contrast territorial com a tema principal dels registres d’aquesta PAC, avui ho faré amb un registre sonor, un àudio en el qual s’escolta les dues cares de la moneda, la compra al mercat setmanal del poble, el qual fan cada dimecres de l’any, i la compra en un supermercat normal i corrent. En l’àudio s’hi senten els sorolls típics de mercat, on els venedors aixequen la veu oferint els seus productes cridant frases sonores i sovint molt rítmiques. En el supermercat, en canvi, el soroll de la caixa registradora és el protagonista, cada “piip” que sona, és un producte més que se’n va cap a la bossa de la compra d’alguna persona. Tal com diu Llorca (2017), “es necesario darle al sonido cotidiano la importancia que merece en sus dimensiones comunicacionales y  emocionales.”

La reflexió de tot això, la trobo en com et pot arribar a condicionar la teva vida quotidiana el fet d’anar a comprar setmanalment al mercat, o fer-ho únicament en el supermercat. Viure un mercat des de dins, fa que valoris molt més el producte de proximitat, ja que en moltes parades de fruita i verdura, molts pagesos hi dipositen la seva confiança per vendre-ho. El fet que t’hagis d’esperar una setmana per a fer la compra, fa que la teva planificació setmanal també es vegi afectada i no tinguis sempre tot allò que vols, en el moment en què ho vols. Anar al supermercat, en canvi, t’allunya de tot això, oferint-te rapidesa a l’hora de comprar, i podent obtenir tot allò que vols en tot moment.

https://drive.google.com/file/d/1jRYQ3rYsnvbKErDVJ3gF8HwK5TY-JwS5/view?usp=drive_link

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

Llorca, J. (2017). Paisaje sonoro y territorio. El caso del barrio San Nicolás en Cali, Colombia. Revista INVI, 32(89), 9–59. Recuperado a partir de https://revistainvi.uchile.cl/index.php/INVI/article/view/62762

Bona vesprada a totes i a tots.

En aquesta nova entrega he volgut realitzar una creació a través del LAND ART i centrar-me en un detall específic: ELS ASCENSORS.
La presència dels ascensors en els barris d’exclusió social no és una realitat comuna. Per contra, l’absència i la carència d’aquest element evidencien les dinàmiques d’alteritat, exclusió i desigualtat.

Els ascensors, més enllà de ser dispositius tècnics, simbolitzen accés, mobilitat social i també pertinença. En barris en situació de vulnerabilitat social, la falta d’aquests ressalta les fronteres simbòliques i d’elements que emfatitzen les divisions entre un “nosaltres” i un “ells”.

Des d’una perspectiva sociocultural, les fronteres no són sols físiques, pel contra, també són emocionals i simbòliques. Segons Grimson (2005), els límits separen i connecten identitats, demarcant desigualtats estructurals. També l’autor Balibar (2002) i Mezzadra i Neilson (2017), accentuen que l’existència d’aquestes fronteres condensa els processos socioculturals que visibilitzen les relacions de poder en la construcció d’identitat.

Per tant, en aquesta realitat, la falta d’ascensors en diferents entorns i barris, no sols dificulta l’accés físic, sinó que resulta ser una metàfora de l’exclusió experiencial. Per a les persones que viuen en aquesta realitat, reforça l’estructura social de “els altres”. Això, com assenyala Boaventura de Sousa Santos, les fronteres, visibles i invisibles, són en realitat ferramentes d’exclusió i subordinació.

Tal com explica Bauman (2003) en La sociedad situada, les ciutats contemporànies exclouen i segreguen grups mitjançant l’espai urbà, creant així una diferència molt gran respecte a l’accés dels drets bàsics i generant als “altres” una impossibilitat d’integrar-se plenament en el teixit social.

Espero que us haja agradat, estem en contacte.

Moltes gràcies.

Bona vesprada a totes i a tots.

En aquesta nova entrega he volgut realitzar una creació a través del LAND ART i centrar-me en un detall específic: ELS ASCENSORS.
La presència dels ascensors en els barris d’exclusió social no és una realitat comuna. Per contra, l’absència i la carència d’aquest element evidencien les dinàmiques d’alteritat, exclusió i desigualtat.

Els ascensors, més enllà de ser dispositius tècnics, simbolitzen accés, mobilitat social i també pertinença. En barris en situació de vulnerabilitat social, la falta d’aquests ressalta les fronteres simbòliques i d’elements que emfatitzen les divisions entre un “nosaltres” i un “ells”.

Des d’una perspectiva sociocultural, les fronteres no són sols físiques, pel contra, també són emocionals i simbòliques. Segons Grimson (2005), els límits separen i connecten identitats, demarcant desigualtats estructurals. També l’autor Balibar (2002) i Mezzadra i Neilson (2017), accentuen que l’existència d’aquestes fronteres condensa els processos socioculturals que visibilitzen les relacions de poder en la construcció d’identitat.

Per tant, en aquesta realitat, la falta d’ascensors en diferents entorns i barris, no sols dificulta l’accés físic, sinó que resulta ser una metàfora de l’exclusió experiencial. Per a les persones que viuen en aquesta realitat, reforça l’estructura social de “els altres”. Això, com assenyala Boaventura de Sousa Santos, les fronteres, visibles i invisibles, són en realitat ferramentes d’exclusió i subordinació.

Tal com explica Bauman (2003) en La sociedad situada, les ciutats contemporànies exclouen i segreguen grups mitjançant l’espai urbà, creant així una diferència molt gran respecte a l’accés dels drets bàsics i generant als “altres” una impossibilitat d’integrar-se plenament en el teixit social.

Espero que us haja agradat, estem en contacte.

Moltes gràcies.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES I WEBGRAFÍA

Balibar, E. (2002). Politics and the Other Scene.

Bauman, Zygmunt. La sociedad sitiada. Fondo de Cultura Económica, 2003

Gergen, K. (2007). Construccionismo social. Aportes para el debate y la práctica. Bogotá: Universidad de los Andes, Facultad de Ciencias Sociales–Ceso, y Departamento de Psicología

Grimson, A. (2005). Fronteras, Estados e identificaciones en el Cono Sur. En D. Mato (Ed.), Cultura, política y sociedad. Perspectivas latinoamericanas (pp. 127-142). Buenos Aires: Clacso

Rivera Cusicanqui, S. (2015). Sociología de la imagen. Miradas ch’ixi desde la historia andina. Buenos Aires: Tinta Limón.

Adjunto DRIVE:

https://drive.google.com/drive/folders/1p9gbHA1NNUJdWny7kE3DQbWvqKd-sIut

Aquestes últimes setmanes, he observat les diferències en els berenars i esmorzars dels infants que cuido. En el meu dia a dia, he vist que els nens de famílies amb més recursos solen portar fruita fresca o aliments saludables, mentre que aquells amb menys recursos opten per productes més econòmics, com dolços o xocolata. Ja no només te a veure amb el nivell econòmic de cada família, sino també amb el temps del que disposen els pares o mares. Aquest fet,  no només afecta la qualitat de l’alimentació dels nens, sinó també la manera com es relacionen amb el menjar.

Aquestes diferències tenen implicacions importants. Els nens que mengen de manera més equilibrada tenen més energia i es beneficien d’un desenvolupament físic i cognitiu adequat. Aquesta experiència m’ha fet reflexionar sobre com l’alimentació pot ser una barrera més en les desigualtats socials.

Aquest registre, he volgut representar-lo amb dos dibuixos on es poden veure dues realitats diferents.

https://drive.google.com/drive/folders/1bxu98TDbYP8G1HyXtX8IwV-mSgfJUsPx