Publicat per

Registre 1

Publicat per

Registre 1

Bones companys! Per aquesta activitat m’agradaria centrar-me en les diferències culturals i les desigualtats que hi ha entre la meva ciutat on visc des de tota la vida (Igualada) i el poble que estiuejo cada estiu d’ençà que soc ben petita (Organyà). Igualada és capital de la comarca de l’Anoia que te uns 40.000 habitants, mentre que Organyà és un poble d’uns 800 habitants situat a la comarca de l’Alt Urgell. Des del meu punt de vista, m’agradaria, a partir…
Bones companys! Per aquesta activitat m’agradaria centrar-me en les diferències culturals i les desigualtats que hi ha entre la…

Bones companys!

Per aquesta activitat m’agradaria centrar-me en les diferències culturals i les desigualtats que hi ha entre la meva ciutat on visc des de tota la vida (Igualada) i el poble que estiuejo cada estiu d’ençà que soc ben petita (Organyà). Igualada és capital de la comarca de l’Anoia que te uns 40.000 habitants, mentre que Organyà és un poble d’uns 800 habitants situat a la comarca de l’Alt Urgell.

Des del meu punt de vista, m’agradaria, a partir dels registres, explicar quines diferències culturals, socials, i econòmiques hi ha i quins límits o oportunitats es creen a partir d’aquesta diferència territorial. Com bé diu (Kremer et al. (2018) pensar envers les fronteres és una estratègia per comprendre els límits o ponts que hi hagi a l’entorn que observem.

En aquesta primera entrega, m’agradaria deixar constància de la clara diferència de l’entorn natural i paisatgístic. A Organyà, s’observa un paisatge majoritàriament verd amb poca edificació, el que afavoreix a un ritme de vida més tranquil, mentre que a Igualada, hi ha molt poc entorn natural, la majoria són edificacions amb reduïdes zones d’espai verd, fent la sensació d’un entorn més tancat, estressant i contaminant.

Aquí us deixo l’enllaç les fotografies que he fet de l’entorn natural d’Organyà i d’Igualada, perquè en vegeu les diferències.

https://drive.google.com/drive/folders/10UI3v2dPtVwbb8ySqBOKobWn_PWh4l7q?usp=drive_link

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Kremer, L. [Liliana], Vanoli, F [Fernando], Caillouette, J [Jacques], Doré, C. [Chantal], Vatz Laaroussi, M. [Michèle], Yáñez Canal, C. [Carlos], Campos-Flores, L. [Linamar] i Segura, G.[Gisella]. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. A C.[Carlos] Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas (p. 57-81). Editorial Universidad Nacional de Colombia.

https://ri.conicet.gov.ar/handle/11336/110448

Debat0el Registre 1

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 2

Publicat per

Registre 2

Comunicar-nos és fonamental per expressar necessitats i emocions i, no sempre calen paraules per fer-ho. La comunicació no verbal és en el nostre dia a dia, en els gestos, les expressions facials o en el to de veu. Però, sovint, ens costa interpretar aquest llenguatge, creant fronteres de comunicació. Tal com afirma Yáñez (2018), “el uso de nuestra palabra y nuestra escritura deja por fuera mucho de la realidad de los territorios: gran parte de lo que percibimos, sentimos, palpitamos,…
Comunicar-nos és fonamental per expressar necessitats i emocions i, no sempre calen paraules per fer-ho. La comunicació no verbal…

Comunicar-nos és fonamental per expressar necessitats i emocions i, no sempre calen paraules per fer-ho. La comunicació no verbal és en el nostre dia a dia, en els gestos, les expressions facials o en el to de veu. Però, sovint, ens costa interpretar aquest llenguatge, creant fronteres de comunicació. Tal com afirma Yáñez (2018), “el uso de nuestra palabra y nuestra escritura deja por fuera mucho de la realidad de los territorios: gran parte de lo que percibimos, sentimos, palpitamos, intuimos allí es imposible de traducir en palabras. Ese es el límite, que nos lleva a indagar los confines de la palabra.” (p.18).

En aquest registre sonor, vull transmetre la frontera comunicativa entre el plor d’un bebè i els límits que separen els plors de l’enteniment; com un tipus de plor pot significar “tinc gana” o “tinc son” i com de frustrant és no saber interpretar-lo bé perquè tant mare com filla pateixen, arribant al límit de la desesperació. “El límite también señala el extremo al que se puede llegar con el cuerpo o con las emociones” (Yáñez ,2018, p.6)

Debat0el Registre 2

No hi ha comentaris.

Publicat per

Entrega d’enregistraments número 2

Publicat per

Entrega d’enregistraments número 2

A continuació, segueixo amb l’entrega d’enregistraments per al meu projecte d’indagació artística a partir de la qüestió “Són tan evidents les diferències entre la ciutat i el poble?”. Adjunto PDF i enllaç al meu G-Drive per tal que tingueu accés a aquest primer lot d’enregistraments.   https://drive.google.com/drive/folders/1jsNgr_KuI7_smtyVgqGxlHVTcbyNi-wp?usp=drive_link Lliurament de l'activitat 3 …
A continuació, segueixo amb l’entrega d’enregistraments per al meu projecte d’indagació artística a partir de la qüestió “Són tan…

A continuació, segueixo amb l’entrega d’enregistraments per al meu projecte d’indagació artística a partir de la qüestió “Són tan evidents les diferències entre la ciutat i el poble?”.

Adjunto PDF i enllaç al meu G-Drive per tal que tingueu accés a aquest primer lot d’enregistraments.

 

https://drive.google.com/drive/folders/1jsNgr_KuI7_smtyVgqGxlHVTcbyNi-wp?usp=drive_link

Debat0el Entrega d’enregistraments número 2

No hi ha comentaris.

Publicat per

REGISTRE 2

Publicat per

REGISTRE 2

A través d’aquestes imatges he volgut retractar com a diferència d’altres barris amb una renda econòmica més elevada, els barris de la perifèria i l’ocupació dels espais públics i les vies tenen unes característiques diferents. Mentre en els barris cèntrics de la ciutat hi ha una major regulació estricta del ús dels espais comuns i públics, ja sigui pels semàfors, voreres àmplies, tràfics organitzats en aquest cas el barri El XENILLET manca de totes aquestes. Pel que es pot trobar…
A través d’aquestes imatges he volgut retractar com a diferència d’altres barris amb una renda econòmica més elevada, els…

A través d’aquestes imatges he volgut retractar com a diferència d’altres barris amb una renda econòmica més elevada, els barris de la perifèria i l’ocupació dels espais públics i les vies tenen unes característiques diferents. Mentre en els barris cèntrics de la ciutat hi ha una major regulació estricta del ús dels espais comuns i públics, ja sigui pels semàfors, voreres àmplies, tràfics organitzats en aquest cas el barri El XENILLET manca de totes aquestes. Pel que es pot trobar una apropiació més flexible i diferents dels espais comuns.
Un exemple d’aquest és la presència de galls i gallines dels espais comú, així com d’altres animals. Aquests animals no és probable que es vegen en altres barris de la ciutat de València, ja que solen estar més arrelat a espais o àrees rurals, on poden circular i caminar lliurement pels espais públics i les zones comunes, compartint l’espai amb els vehicles i les persones.

Aquest tipus d’ocupació de les vies urbanes es troba documentada en estudis sobre urbanisme, antropologia i sociologia. Alguns autors rellevants han tractat el tema dels barris de la perifèria, l’ocupació dels espais públics i la vida quotidiana en aquests contextos. Mike Davis al seu famós llibre “Planet of Slums”, Davis ofereix una anàlisi global dels barris marginals, assenyalant com la infraestructura informal i l’ocupació dels carrers són comuns en àrees amb poques regulacions urbanes. La seva feina és clau per entendre la presència d’animals domèstics als espais públics d’aquests barris. El sociòleg i urbanista Manuel Castells també emfatitza a la “qüestió urbana” i com tenen un impacte a la societat “A les àrees marginades de les ciutats, l’ocupació de l’espai públic respon a necessitats immediates, on la manca d’infraestructura adequada condueix a una economia informal que inclou des del comerç fins a la cria d’animals als carrers.”

En conclusió, a través d’aquesta activitat he volgut destacar les diferències visibles de l’ocupació de l’espai públic. Mitjançant les imatges es posa en manifest la manca de regulació estricta de la circulació i l’ús de les vies públics, sent així més flexibles , reflectida en la presència d’animals com galls i gallines que conviuen amb les persones i els vehicles.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Castells, M. (1972). La cuestión urbana. Siglo XXI.
Davis, M. (2006). Planet of slums. Verso.

Adjunto Drive: https://drive.google.com/drive/u/3/folders/167HzrXgIj62l6YGKYwHVkR9Vww801hKQ

Debat0el REGISTRE 2

No hi ha comentaris.

Publicat per

Relat de l’educació artística

Publicat per

Relat de l’educació artística

En el següent text, us parlo del meu recrregut vital en el món de l’art, on he passat per diverses disciplines artístiques que algunes d’avui en dia segueixo mantenint. Aquest text m’ha fet reflexionar sobre l’importància de l’educació artística i l’impacte que té en els nens i nenes d’avui en dia i com els forma com a persones. Lliurament de l'activitat 2 …
En el següent text, us parlo del meu recrregut vital en el món de l’art, on he passat per…

En el següent text, us parlo del meu recrregut vital en el món de l’art, on he passat per diverses disciplines artístiques que algunes d’avui en dia segueixo mantenint. Aquest text m’ha fet reflexionar sobre l’importància de l’educació artística i l’impacte que té en els nens i nenes d’avui en dia i com els forma com a persones.

Debat4el Relat de l’educació artística

  1. Judit Navarro Muñoz says:

    Hola Berta,

    M’ha agradat molt la teva opinió sobre com has viscut l’educació artística, quina sort has tingut amb la teva família d’artistes, això ajuda molt aprendre des de ben petita i com tu dius a expressar-te i descobrir-te com a persona.

    Pel que veig has tingut més o menys la mateixa experiència que jo en el context educatiu a primària, la típica assignatura de plàstica, la ceràmica i la música, quina llàstima que la música no fos un aprenentatge més enriquidor, ja que per exemple per a mi és molt important ara en el dia dia, però clar, cadascú té la seva assignatura favorita, és per això que crec que les escoles haurien de mirar d’aprofundir amb aquestes assignatures i realitzar activitats més enriquidores pels infants.

    Salutacions !!!

  2. Eliana Dicente Arias says:

    Hola, Berta.

    No sé quina edat tens i si som de generacions diferents. Em complau veure que la teva escola sí que fomentava les pràctiques artístiques perquè en el meu cas, ho feia molt poc.

    A l’institut, les dues coincidim en un currículum escàs en educació artística on només hi havia una assignatura de música (en el meu cas) i una de plàstica que, només, vas gaudir durant un curs escolar.

    Jo també he tingut molt més aprenentatge artístic fora de l’escola i, com tu, agraeixo haver tingut referents familiars que m’ajudessin a gaudir de l’art. Crec que és molt important un “acompanyament” artístic també fora de l’escola. He conegut casos on famílies creien que la pràctica de la música o la dansa per part dels infants/adolescents era perdre el temps i s’havien de centrar més en els estudis acadèmics.

    Gràcies per compartir el teu relat.

     

    Eli Dicente Arias

    edicente@uoc.edu

  3. Montserrat Fernández Vera says:

    Bon dia, Berta.
    M’ha agradat llegir el teu text perquè hi has posat molt èmfasi en el fet que l’educació artística no radica només en l’après a classe, sinó que de portes en fora podem aprendre inclús molt més.
    Tanmateix, m’alegro molt que la teva família li doni importància a l’art perquè jo en sé de famílies que no recolzen als infants i prefereixen que explorin altres vies fora de l’artística. A vegades penso que l’art té com aquest prejudici afegit que en comparació amb altres disciplines com les matemàtiques, els idiomes, l’esport… sembla que no sigui tan important, quan realment no hauria de ser així.
    Finalment, el fet que hagis explorat l’art crec que t’ha enriquit molt!
    Gràcies!

  4. Eugenia Basauli Felices says:

    Hola, Berta!

    Abans de res, dir-te que m’ha agradat molt el teu relat.

    Quin goig tenir una família tan artística i que t’hagi convidat sempre a explorar l’art com a forma de treballar les emocions i la sensibilitat!

    De fet, crec que aquest enfocament us ha donat un espai preciós a tu i a les teves germanes on, a més d’expressar-vos artísticament, podeu compartir temps de qualitat i “obrir-vos” en un pla més profund entre vosaltres. 

    També considero que, el fet que hagis estat en contacte amb l’art des de diferents esferes (familiar, escolar i extraescolar), t’ha donat una visió global d’aquesta i t’ha permès indagar en els teus interessos de forma més intensa.

    En últim lloc, la teva reflexió m’ha fet pensar en com, a mesura que avancem cursos a l’escola, el contacte amb l’educació artística es va reduint. És una pena, ja que trobo que, sobretot en l’adolescència, l’art esdevé una potent (i necessària) via per entendre’ns, expressar el que ens passa per fins, i, en definitiva, situar-nos al món.

    Gràcies pel teu text i ens continuem llegint!

Publicat per

Mapa de pràctiques culturals i artístiques

Publicat per

Mapa de pràctiques culturals i artístiques

Bona tarda companys, Aquí us deixo el meu mapa. Des de ben petita m’ha agradat molt el món de l’art. Per mi…
Bona tarda companys, Aquí us deixo el meu mapa. Des de ben petita m’ha agradat molt el món de…

Bona tarda companys,

Aquí us deixo el meu mapa. Des de ben petita m’ha agradat molt el món de l’art. Per mi les activitats artístiques sempre han sigut la manera de relaxar la ment. Aquesta activitat m’ha fet veure que realment estic molt més connectada amb el món artístic del que considerava, tot i que gran part de les activitats en soc més públic que no una participació activa.

Considero un cop més, que l’educació artística en els infants és molt important, ja que és una manera molt sana d’exterioritzar les emocions.

Ens llegim!

REFERÈNCIES IMATGES:

MANUALITATS: Font pròpia

MÚSICA: Font pròpia

DIBUIX: Font pròpia

CINEMA: Google Imatges

MODA: Google Imatges

LECTURA: Google Imatges

Debat0el Mapa de pràctiques culturals i artístiques

No hi ha comentaris.

Publicat per

L’EDUCACIÓ ARTÍSTICA, LA MEVA EXPERIÈNCIA

Publicat per

L’EDUCACIÓ ARTÍSTICA, LA MEVA EXPERIÈNCIA

Lliurament de l'activitat 2 …
Lliurament de l'activitat 2 …

Debat2el L’EDUCACIÓ ARTÍSTICA, LA MEVA EXPERIÈNCIA

  1. Gemma Pijoan Comas says:

    Hola, Blai!

    El teu relat m’ha transmès que vas viure un descobriment gradual, des de la teva relació inicial amb la música fins a l’experiència més complexa amb l’educació plàstica a l’institut.  Penso que, en el teu cas, l’art es va transformar des d’una activitat lúdica a un aprenentatge més rigorós i estricte. Sembla que aquesta transició et va portar a canviar la teva perspectiva sobre l’art i veure-la d’una manera més estructurada, tot i que ho pot ser, també és important no perdre l’essència de la seva part creativa i lliure en l’expressió artística.

    A més, convé destacar la teva reflexió sobre el paper de la tecnologia en l’educació artística actual. Trobo molt encertada la teva opinió en destacar la rellevància de tornar a activitats més manuals i socials. Com creus que podríem integrar la tecnologia d’una manera que enriqueixi les experiències artístiques sense perdre la connexió humana i creativa que menciones?

  2. Laia Sánchez Dios says:

    Hola Blai, llegin-te pensava en la importància que té com el mestre planteja l’assignatura a l’hora de si aquesta ens agrada més o menys, ens resulta relaxant o estressant, o ens motiva molt o poc. En cadascuna de les etapes artístiques que expliques has parlat de com eren els teus professores casi més que de l’asignatura en si mateixa, i em sembla curiós i un aspecte a tenir en compte en la nosta carrera com a futurs docents. També, i perdona si no és així, he entés que poster l’art plàstic no és una cosa que tu practicaves fora de l’escola i que mai ha estat una gran motivació com per dedicar-li més hores de les curriculars, però així i tot, sobretot en les dues primeres etapes que comentes, ha estat per tu un espai agradable on “apagar la ment”, relaxar-te i gaudir. Això em fa reflexionar sobre la importància de dur a terme les activitats artístiques tot i no tenir una gran vocació per elles. T’animo a continuar dedicant-li un espai, si es que no ho fas, i així conectar amb la calma i la pau que sovint se’ns escapa. Bon dia Blai!

Publicat per

LES MEVES PRÀCTIQUES CULTURALS I ARTÍSTIQUES

Publicat per

LES MEVES PRÀCTIQUES CULTURALS I ARTÍSTIQUES

Aquí us deixo el meu mapa amb les meves pràctiques culturals i artístiques. Actualment només hi participo com a públic o consumidor…
Aquí us deixo el meu mapa amb les meves pràctiques culturals i artístiques. Actualment només hi participo com a…

Aquí us deixo el meu mapa amb les meves pràctiques culturals i artístiques. Actualment només hi participo com a públic o consumidor per falta de temps. Anteriorment si que havia participat més activament en alguna d’aquestes activitats.

Debat0el LES MEVES PRÀCTIQUES CULTURALS I ARTÍSTIQUES

No hi ha comentaris.

Publicat per

Mapa de les pràctiques culturals

Publicat per

Mapa de les pràctiques culturals

Us presento el mapa conceptual sobre les meves pràctiques culturals. Si cliqueu als enllaços podreu veure una miqueta més sobre mi!   Lliurament de l'activitat 2 …
Us presento el mapa conceptual sobre les meves pràctiques culturals. Si cliqueu als enllaços podreu veure una miqueta més…

Us presento el mapa conceptual sobre les meves pràctiques culturals. Si cliqueu als enllaços podreu veure una miqueta més sobre mi!

 

Debat0el Mapa de les pràctiques culturals

No hi ha comentaris.

Publicat per

Relat de l’educació artística

Publicat per

Relat de l’educació artística

Us presento el relat sobre la trajectòria de la meva educació artística tant a dins com a fora de les aules. Escriure’l ha estat tot un viatge al passat i m’ha fet recordar com d’important ha estat i segueix sent l’art a la meva vida. Ens llegim!   Lliurament de l'activitat 2 …
Us presento el relat sobre la trajectòria de la meva educació artística tant a dins com a fora de…

Us presento el relat sobre la trajectòria de la meva educació artística tant a dins com a fora de les aules.

Escriure’l ha estat tot un viatge al passat i m’ha fet recordar com d’important ha estat i segueix sent l’art a la meva vida.

Ens llegim!

 

Debat1el Relat de l’educació artística

  1. Laura Gutiérrez Rodríguez says:

    Bona tarda, Sílvia,

    Trobo que el teu relat és molt motivador, ja que la teva història demostra com l’educació artística arriba a tenir un impacte durador i profund en les persones. Per què tot i no gaudir de les circumstàncies més òptimes poden superar les dificultats i desafinaments per a trobar el camí i poder connectar amb les arts tal com vas fer tu, de manera autodidàctica a vegades i sense tenir tot el suport desitjat.

    Com a futura mestra, estic segura que les teves experiències i la passió que has demostrat envers les arts et serà de molta utilitat per la feina que faràs amb els teus futurs alumnes.

    Per la meva relació amb les arts escèniques, et puc dir que conec com tu, molts actors i actrius que no ho han tingut gens fàcil per a poder realitzar-se professionalment i han passat per proves realment difícils i sempre he valorat moltíssim aquesta determinació, ja que demostra la vertadera passió per les arts.

    Espero que en el futur puguis superar aquest pànic escènic que comentes que tens i puguis tornar als escenaris. Segur que la feina de mestra t’ajudarà en aquesta tasca!

    Gràcies per compartir la teva història,

    Salutacions,