Registre 2
Registre 2
Comunicar-nos és fonamental per expressar necessitats i emocions i, no sempre calen paraules per fer-ho. La comunicació no verbal és en el nostre dia a dia, en els gestos, les expressions facials o en el to de veu. Però, sovint, ens costa interpretar aquest llenguatge, creant fronteres de comunicació. Tal com afirma Yáñez (2018), “el uso de nuestra palabra y nuestra escritura deja por fuera mucho de la realidad de los territorios: gran parte de lo que percibimos, sentimos, palpitamos, intuimos allí es imposible de traducir en palabras. Ese es el límite, que nos lleva a indagar los confines de la palabra.” (p.18).
En aquest registre sonor, vull transmetre la frontera comunicativa entre el plor d’un bebè i els límits que separen els plors de l’enteniment; com un tipus de plor pot significar “tinc gana” o “tinc son” i com de frustrant és no saber interpretar-lo bé perquè tant mare com filla pateixen, arribant al límit de la desesperació. “El límite también señala el extremo al que se puede llegar con el cuerpo o con las emociones” (Yáñez ,2018, p.6)
Debatcontribution 0el Registre 2
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Bona tarda, Sílvia,
Trobo que el teu relat és molt motivador, ja que la teva història demostra com l’educació artística arriba a tenir un impacte durador i profund en les persones. Per què tot i no gaudir de les circumstàncies més òptimes poden superar les dificultats i desafinaments per a trobar el camí i poder connectar amb les arts tal com vas fer tu, de manera autodidàctica a vegades i sense tenir tot el suport desitjat.
Com a futura mestra, estic segura que les teves experiències i la passió que has demostrat envers les arts et serà de molta utilitat per la feina que faràs amb els teus futurs alumnes.
Per la meva relació amb les arts escèniques, et puc dir que conec com tu, molts actors i actrius que no ho han tingut gens fàcil per a poder realitzar-se professionalment i han passat per proves realment difícils i sempre he valorat moltíssim aquesta determinació, ja que demostra la vertadera passió per les arts.
Espero que en el futur puguis superar aquest pànic escènic que comentes que tens i puguis tornar als escenaris. Segur que la feina de mestra t’ajudarà en aquesta tasca!
Gràcies per compartir la teva història,
Salutacions,