Comunicar-nos és fonamental per expressar necessitats i emocions i, no sempre calen paraules per fer-ho. La comunicació no verbal és en el nostre dia a dia, en els gestos, les expressions facials o en el to de veu. Però, sovint, ens costa interpretar aquest llenguatge, creant fronteres de comunicació. Tal com afirma Yáñez (2018), “el uso de nuestra palabra y nuestra escritura deja por fuera mucho de la realidad de los territorios: gran parte de lo que percibimos, sentimos, palpitamos, intuimos allí es imposible de traducir en palabras. Ese es el límite, que nos lleva a indagar los confines de la palabra.” (p.18).

En aquest registre sonor, vull transmetre la frontera comunicativa entre el plor d’un bebè i els límits que separen els plors de l’enteniment; com un tipus de plor pot significar “tinc gana” o “tinc son” i com de frustrant és no saber interpretar-lo bé perquè tant mare com filla pateixen, arribant al límit de la desesperació. “El límite también señala el extremo al que se puede llegar con el cuerpo o con las emociones” (Yáñez ,2018, p.6)

Us presento el mapa conceptual sobre les meves pràctiques culturals. Si cliqueu als enllaços podreu veure una miqueta més sobre mi!

Us presento el relat sobre la trajectòria de la meva educació artística tant a dins com a fora de les aules.

Escriure’l ha estat tot un viatge al passat i m’ha fet recordar com d’important ha estat i segueix sent l’art a la meva vida.

Ens llegim!

Fa dies que dono voltes i més voltes al tema que vull triar per aquesta activitat. Confessaré que he dubtat molt i encara no estic del tot segura, però m’atreviré a explorar i indagar sobre la maternitat, sobre les diferències que un mateix concepte pot tenir, com es viu aquesta des de diferents aspectes, observar les fronteres i els límits simbòlics i físics que l’envolten, deixant-me portar per tot el que em pugui convidar a sentir.

En aquest primer registre presento dues fotografies captades en un mateix moment, pares i mares compartint un beure. El que em va cridar l’atenció d’aquest moment és la frontera que separa els homes i les dones o, en aquest cas, la paternitat i la maternitat. Alhora, també vaig observar la diferència entre el tipus d’alimentació, el biberó o el pit i em va fer pensar sobre els diferents límits que un mateix acte pot tenir. Tal com diu Yáñez (2018), “ las fronteras permiten comprender contradicciones entre lo institucional y lo individual, lo internacional y lo local, lo semejante y lo diferente, lo nuestro y lo del otro.” (p.8).

Així doncs, amb aquest primer registre no només he volgut plasmar aquesta diferència, sinó que també m’ha obert un munt de dubtes i preguntes que, sincerament, no sé si tenen resposta o si les he d’anar descobrint a mesura que m’endinso en tot aquest món.

“La identidad se construye en un proceso con diferentes alteridades y desde posiciones, donde el lugar y sus fronteras —físicas y simbólicas— posibilitan acontecimientos en los que los sujetos construyen los sentidos de sus acciones” (Yáñez ,2018, p.12)

En aquest enllaç trobareu les dues fotografies d’aquesta entrega.

Bon dia!

Us adjunto el meu vídeo presentació on faig cinc cèntims de qui soc i també responc, o intento respondre, les dues preguntes plantejades per aquesta activitat; per a què serveix l’educació artística i que espero de l’assignatura?

Bon semestre!

Sílvia Cano