A través d’aquestes imatges he volgut retractar com a diferència d’altres barris amb una renda econòmica més elevada, els barris de la perifèria i l’ocupació dels espais públics i les vies tenen unes característiques diferents. Mentre en els barris cèntrics de la ciutat hi ha una major regulació estricta del ús dels espais comuns i públics, ja sigui pels semàfors, voreres àmplies, tràfics organitzats en aquest cas el barri El XENILLET manca de totes aquestes. Pel que es pot trobar una apropiació més flexible i diferents dels espais comuns.
Un exemple d’aquest és la presència de galls i gallines dels espais comú, així com d’altres animals. Aquests animals no és probable que es vegen en altres barris de la ciutat de València, ja que solen estar més arrelat a espais o àrees rurals, on poden circular i caminar lliurement pels espais públics i les zones comunes, compartint l’espai amb els vehicles i les persones.

Aquest tipus d’ocupació de les vies urbanes es troba documentada en estudis sobre urbanisme, antropologia i sociologia. Alguns autors rellevants han tractat el tema dels barris de la perifèria, l’ocupació dels espais públics i la vida quotidiana en aquests contextos. Mike Davis al seu famós llibre “Planet of Slums”, Davis ofereix una anàlisi global dels barris marginals, assenyalant com la infraestructura informal i l’ocupació dels carrers són comuns en àrees amb poques regulacions urbanes. La seva feina és clau per entendre la presència d’animals domèstics als espais públics d’aquests barris. El sociòleg i urbanista Manuel Castells també emfatitza a la “qüestió urbana” i com tenen un impacte a la societat “A les àrees marginades de les ciutats, l’ocupació de l’espai públic respon a necessitats immediates, on la manca d’infraestructura adequada condueix a una economia informal que inclou des del comerç fins a la cria d’animals als carrers.”

En conclusió, a través d’aquesta activitat he volgut destacar les diferències visibles de l’ocupació de l’espai públic. Mitjançant les imatges es posa en manifest la manca de regulació estricta de la circulació i l’ús de les vies públics, sent així més flexibles , reflectida en la presència d’animals com galls i gallines que conviuen amb les persones i els vehicles.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Castells, M. (1972). La cuestión urbana. Siglo XXI.
Davis, M. (2006). Planet of slums. Verso.

Adjunto Drive: https://drive.google.com/drive/u/3/folders/167HzrXgIj62l6YGKYwHVkR9Vww801hKQ

A través d’aquest repte, he volgut centrar-me en el barri i la població del Xenillet (València), en contrast amb altres barris amb més recursos econòmics de la ciutat.
El Xenillet es destaca per tenir habitatges antics i socials, amb la majoria de la població en situació de vulnerabilitat social i econòmica, en la qual he tingut la sort de poder treballar-hi, realitzant activitats de formació amb els adults i activitats lúdiques i educatives amb els més petits del barri.

A través d’aquestes 6 entregues, m’agradaria deixar constància de les diferents activitats culturals, l’entorn, l’arquitectura, així com la distribució dels centres públics, entre altres aspectes. Destacant així, que no només existeixen fronteres físiques, sinó també simbòliques, que intensifiquen la segregació social i, en conseqüència, la vulnerabilitat dels habitants del barri.

Com destaca Jordi Estivill: “L’exclusió social és un procés dinàmic que separa a les persones no només per la seva situació econòmica, sinó també per l’espai físic que ocupen a la ciutat, creant veritables fronteres urbanes entre rics i pobres” (Estivill, 2003, p. X).

Pel que fa a aquesta primera entrega, em centraré en les activitats socioculturals dels nens i nenes del barri dins del centre social, destacant especialment l’aprofitament de l’espai i els pocs recursos materials disponibles. Com s’utilitza cada espai del centre per mínim que siga, amb jocs que han passat anys d’arrer any.

Estivill, J. (2003). La exclusión social en España: un análisis territorial. Fundación FOESSA.

A continuació, comparteixo amb vosaltres l’enllaç al Drive;
https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1m5blyUoI7QYIXy8LkmxdMWpBvtPheDW6

A través d’aquest mapa conceptual, he volgut plasmar un breu resum de les activitats artístiques que em defineixen i que més m’agraden. Cada activitat reflecteix una part important del meu procés creatiu i personal. Espero que el gaudiu tant com jo he gaudit creant-lo, i que pugueu trobar-hi inspiració per explorar noves formes d’expressió artística.

Hola a totes i a tots de nou, a través del document que adjunto a continuació he intentat resumir breument la meva trajectòria i contacte amb l’art, des de l’educació formal, passant per la no formal i inclús la informal. Ha sigut una activitat molt interessant on he tornat a retrobar-me en moments del passat que sense saber-ho estava construint el futur d’avui.
Moltes gràcies.

Bona vesprada, soc Marina Chover Leal. Actualment estic residint en la petita localitat d’El Verger (Alacant). Agafi aquesta nova aventura amb il.lusió. Adjunte la meva presentació personal.