Bon día a tohtom.

En aquesta aportació he volgut posar en valor la figura de la dona dins la comunitat en barris amb baixos recursos económics. Per això he dibuixat la dona com a eix central, destacant la seva capacitat per enfrontar-se als reptes quotidians i la seva resiliència davant les barreres socials, culturals i econòmiques. La dona a la comunitat assumeix un paper fonamental en la creació de vincles socials i el reforç del teixit comunitari, malgrat els desafiaments a què s’enfronta, com la invisibilització i la precarietat.

La casa, en aquest context, representa el refugi emocional i físic, associat amb la seguretat i la pertinença com a espai íntim. Les testos amb plantes simbolitzen l’adaptació i el valor del cuidar, mentre que el bastó reflecteix les limitacions de mobilitat que moltes dones en la perifèria afronten. Les plantes connecten amb la idea de vida i creixement, mentre que els bancs representen els espais comunitaris on les dones teixeixen les seves xarxes socials i de suport mutu, tal com descriu Marta Dominguez (2019) “La presència d’associacions veïnals i altres recursos locals en ocasions assegura… una ajuda excepcionalment valuosa en el dia a dia de les dones. Però, a més, l’esfera local constitueix un escenari únic per observar el desenvolupament de les relacions veïnals de les dones i la seva capacitat per articular certes formes de resiliència social.”

També he volgut donar un paper a les ciutat, tal com descriu Ortiz Guitar (2024) “Les dones afronten limitacions derivades de la manca d’accessibilitat i seguretat a la ciutat, cosa que afecta negativament el seu benestar i participació en la vida pública.” amb aquesta cita s’evidencia la dificultat per trencar estereotips negatius i erronis cap a les dones que viuen en barris amb vulnerabilitat social i económica.

Amb aquest dibuix, he volgut capturar l’essència de la dona com a figura central en la construcció de la comunitat, la seva força davant les adversitats i el seu paper crucial en la consolidació de les xarxes socials que sostenen la vida col·lectiva.

Domínguez Pérez, M., & Barañano Cid, M. (2020). VUPACI (Vulnerabilidad, participación y ciudadanía) y COMURES (Comunidades resilientes, arraigo local y redes sociales en la ciudad global).

Ortiz Guitart, A., Font Casaseca, N., & Solana-Solana, M. (2024). Cuerpo, hogar y barrio: lugares y experiencias cotidianas de mujeres mayores en Barcelona. Cuadernos Geográficos, 63(1), 23-40.

Adjunto DRIVE:

https://drive.google.com/drive/u/0/folders/115hk0_jOZi90e7VnXKhRA556qXOv52YS

Hola a tothom! En aquest tercer registre, he volgut retratar visualment, a través d’un collage, les diferents notícies que apareixen quan cerquem a internet el barri del Xenillet en comparació amb les que trobem cercant Russafa.

Amb aquesta activitat, m’agradaria posar en valor la influència dels mitjans de comunicació i reflexionar sobre com, a través dels diversos discursos que vehiculen, construeixen significats i realitats diferenciades. Les representacions socials que ofereixen els mitjans són fonamentals en la manera com comprenem la identitat dels diferents grups socials.

D’una banda, observem que el barri del Xenillet apareix predominantment associat a discursos de conflicte i situacions de crisi, mentre que un barri amb més “prestigi” com Russafa es vincula habitualment a aspectes culturals, activitats d’oci i notícies positives. Els mitjans de comunicació tenen un paper essencial en la construcció de la percepció pública dels espais urbans.

Aquesta idea es pot analitzar a través de la “violència simbòlica” que Pierre Bourdieu descriu en Sobre la televisió (1996). Bourdieu explica com els mitjans poden imposar una visió del món favorable a les classes dominants, seleccionant i presentant la informació de manera que reforça prejudicis i estructures de poder existents. Quan un barri o un grup es presenta mediàticament des d’una perspectiva criminalitzadora, aquesta cobertura contribueix a consolidar una imatge negativa que reforça l’estigma social que pateixen aquests espais i les persones que hi viuen.

Segons Bourdieu, aquesta construcció mediàtica no només influeix en la percepció externa d’aquests barris, sinó que també afecta la manera en què els seus habitants s’autoperceben, fet que pot limitar les seves oportunitats i expectatives de mobilitat social.

Per tant, que m’agradaría destacar que el tractament mediàtic diferenciat entre els dos barris contribueix a perpetuar prejudicis i desigualtat socials.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Bourdieu, P. (1996). Sur la télévision. Raisons d’Agir.

A continuació adjunto el document DRIVE, moltes gràcies.

https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1NoZ3AtWim31614XG0qfjRmjf2p8J__m9

Hola a tothom! En aquest tercer registre, he volgut retratar visualment, a través d’un collage, les diferents notícies que apareixen quan cerquem a internet el barri del Xenillet en comparació amb les que trobem cercant Russafa.

Amb aquesta activitat, m’agradaria posar en valor la influència dels mitjans de comunicació i reflexionar sobre com, a través dels diversos discursos que vehiculen, construeixen significats i realitats diferenciades. Les representacions socials que ofereixen els mitjans són fonamentals en la manera com comprenem la identitat dels diferents grups socials.

D’una banda, observem que el barri del Xenillet apareix predominantment associat a discursos de conflicte i situacions de crisi, mentre que un barri amb més “prestigi” com Russafa es vincula habitualment a aspectes culturals, activitats d’oci i notícies positives. Els mitjans de comunicació tenen un paper essencial en la construcció de la percepció pública dels espais urbans.

Aquesta idea es pot analitzar a través de la “violència simbòlica” que Pierre Bourdieu descriu en Sobre la televisió (1996). Bourdieu explica com els mitjans poden imposar una visió del món favorable a les classes dominants, seleccionant i presentant la informació de manera que reforça prejudicis i estructures de poder existents. Quan un barri o un grup es presenta mediàticament des d’una perspectiva criminalitzadora, aquesta cobertura contribueix a consolidar una imatge negativa que reforça l’estigma social que pateixen aquests espais i les persones que hi viuen.

Segons Bourdieu, aquesta construcció mediàtica no només influeix en la percepció externa d’aquests barris, sinó que també afecta la manera en què els seus habitants s’autoperceben, fet que pot limitar les seves oportunitats i expectatives de mobilitat social.

Per tant, que m’agradaría destacar que el tractament mediàtic diferenciat entre els dos barris contribueix a perpetuar prejudicis i desigualtat socials.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Bourdieu, P. (1996). Sur la télévision. Raisons d’Agir.

A continuació adjunto el document DRIVE, moltes gràcies.

https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1NoZ3AtWim31614XG0qfjRmjf2p8J__m9

Hola a tothom! En aquest tercer registre, he volgut retratar visualment, a través d’un collage, les diferents notícies que apareixen quan cerquem a internet el barri del Xenillet en comparació amb les que trobem cercant Russafa.

Amb aquesta activitat, m’agradaria posar en valor la influència dels mitjans de comunicació i reflexionar sobre com, a través dels diversos discursos que vehiculen, construeixen significats i realitats diferenciades. Les representacions socials que ofereixen els mitjans són fonamentals en la manera com comprenem la identitat dels diferents grups socials.

D’una banda, observem que el barri del Xenillet apareix predominantment associat a discursos de conflicte i situacions de crisi, mentre que un barri amb més “prestigi” com Russafa es vincula habitualment a aspectes culturals, activitats d’oci i notícies positives. Els mitjans de comunicació tenen un paper essencial en la construcció de la percepció pública dels espais urbans.

Aquesta idea es pot analitzar a través de la “violència simbòlica” que Pierre Bourdieu descriu en Sobre la televisió (1996). Bourdieu explica com els mitjans poden imposar una visió del món favorable a les classes dominants, seleccionant i presentant la informació de manera que reforça prejudicis i estructures de poder existents. Quan un barri o un grup es presenta mediàticament des d’una perspectiva criminalitzadora, aquesta cobertura contribueix a consolidar una imatge negativa que reforça l’estigma social que pateixen aquests espais i les persones que hi viuen.

Segons Bourdieu, aquesta construcció mediàtica no només influeix en la percepció externa d’aquests barris, sinó que també afecta la manera en què els seus habitants s’autoperceben, fet que pot limitar les seves oportunitats i expectatives de mobilitat social.

Per tant, que m’agradaría destacar que el tractament mediàtic diferenciat entre els dos barris contribueix a perpetuar prejudicis i desigualtat socials.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Bourdieu, P. (1996). Sur la télévision. Raisons d’Agir.

A continuació adjunto el document DRIVE, moltes gràcies.

https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1NoZ3AtWim31614XG0qfjRmjf2p8J__m9

Hola a tothom! En aquest tercer registre, he volgut retratar visualment, a través d’un collage, les diferents notícies que apareixen quan cerquem a internet el barri del Xenillet en comparació amb les que trobem cercant Russafa.

Amb aquesta activitat, m’agradaria posar en valor la influència dels mitjans de comunicació i reflexionar sobre com, a través dels diversos discursos que vehiculen, construeixen significats i realitats diferenciades. Les representacions socials que ofereixen els mitjans són fonamentals en la manera com comprenem la identitat dels diferents grups socials.

D’una banda, observem que el barri del Xenillet apareix predominantment associat a discursos de conflicte i situacions de crisi, mentre que un barri amb més “prestigi” com Russafa es vincula habitualment a aspectes culturals, activitats d’oci i notícies positives. Els mitjans de comunicació tenen un paper essencial en la construcció de la percepció pública dels espais urbans.

Aquesta idea es pot analitzar a través de la “violència simbòlica” que Pierre Bourdieu descriu en Sobre la televisió (1996). Bourdieu explica com els mitjans poden imposar una visió del món favorable a les classes dominants, seleccionant i presentant la informació de manera que reforça prejudicis i estructures de poder existents. Quan un barri o un grup es presenta mediàticament des d’una perspectiva criminalitzadora, aquesta cobertura contribueix a consolidar una imatge negativa que reforça l’estigma social que pateixen aquests espais i les persones que hi viuen.

Segons Bourdieu, aquesta construcció mediàtica no només influeix en la percepció externa d’aquests barris, sinó que també afecta la manera en què els seus habitants s’autoperceben, fet que pot limitar les seves oportunitats i expectatives de mobilitat social.

Per tant, que m’agradaría destacar que el tractament mediàtic diferenciat entre els dos barris contribueix a perpetuar prejudicis i desigualtat socials.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Bourdieu, P. (1996). Sur la télévision. Raisons d’Agir.

A continuació adjunto el document DRIVE, moltes gràcies.

https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1NoZ3AtWim31614XG0qfjRmjf2p8J__m9

A través d’aquestes imatges he volgut retractar com a diferència d’altres barris amb una renda econòmica més elevada, els barris de la perifèria i l’ocupació dels espais públics i les vies tenen unes característiques diferents. Mentre en els barris cèntrics de la ciutat hi ha una major regulació estricta del ús dels espais comuns i públics, ja sigui pels semàfors, voreres àmplies, tràfics organitzats en aquest cas el barri El XENILLET manca de totes aquestes. Pel que es pot trobar una apropiació més flexible i diferents dels espais comuns.
Un exemple d’aquest és la presència de galls i gallines dels espais comú, així com d’altres animals. Aquests animals no és probable que es vegen en altres barris de la ciutat de València, ja que solen estar més arrelat a espais o àrees rurals, on poden circular i caminar lliurement pels espais públics i les zones comunes, compartint l’espai amb els vehicles i les persones.

Aquest tipus d’ocupació de les vies urbanes es troba documentada en estudis sobre urbanisme, antropologia i sociologia. Alguns autors rellevants han tractat el tema dels barris de la perifèria, l’ocupació dels espais públics i la vida quotidiana en aquests contextos. Mike Davis al seu famós llibre “Planet of Slums”, Davis ofereix una anàlisi global dels barris marginals, assenyalant com la infraestructura informal i l’ocupació dels carrers són comuns en àrees amb poques regulacions urbanes. La seva feina és clau per entendre la presència d’animals domèstics als espais públics d’aquests barris. El sociòleg i urbanista Manuel Castells també emfatitza a la “qüestió urbana” i com tenen un impacte a la societat “A les àrees marginades de les ciutats, l’ocupació de l’espai públic respon a necessitats immediates, on la manca d’infraestructura adequada condueix a una economia informal que inclou des del comerç fins a la cria d’animals als carrers.”

En conclusió, a través d’aquesta activitat he volgut destacar les diferències visibles de l’ocupació de l’espai públic. Mitjançant les imatges es posa en manifest la manca de regulació estricta de la circulació i l’ús de les vies públics, sent així més flexibles , reflectida en la presència d’animals com galls i gallines que conviuen amb les persones i els vehicles.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Castells, M. (1972). La cuestión urbana. Siglo XXI.
Davis, M. (2006). Planet of slums. Verso.

Adjunto Drive: https://drive.google.com/drive/u/3/folders/167HzrXgIj62l6YGKYwHVkR9Vww801hKQ

A través d’aquest repte, he volgut centrar-me en el barri i la població del Xenillet (València), en contrast amb altres barris amb més recursos econòmics de la ciutat.
El Xenillet es destaca per tenir habitatges antics i socials, amb la majoria de la població en situació de vulnerabilitat social i econòmica, en la qual he tingut la sort de poder treballar-hi, realitzant activitats de formació amb els adults i activitats lúdiques i educatives amb els més petits del barri.

A través d’aquestes 6 entregues, m’agradaria deixar constància de les diferents activitats culturals, l’entorn, l’arquitectura, així com la distribució dels centres públics, entre altres aspectes. Destacant així, que no només existeixen fronteres físiques, sinó també simbòliques, que intensifiquen la segregació social i, en conseqüència, la vulnerabilitat dels habitants del barri.

Com destaca Jordi Estivill: “L’exclusió social és un procés dinàmic que separa a les persones no només per la seva situació econòmica, sinó també per l’espai físic que ocupen a la ciutat, creant veritables fronteres urbanes entre rics i pobres” (Estivill, 2003, p. X).

Pel que fa a aquesta primera entrega, em centraré en les activitats socioculturals dels nens i nenes del barri dins del centre social, destacant especialment l’aprofitament de l’espai i els pocs recursos materials disponibles. Com s’utilitza cada espai del centre per mínim que siga, amb jocs que han passat anys d’arrer any.

Estivill, J. (2003). La exclusión social en España: un análisis territorial. Fundación FOESSA.

A continuació, comparteixo amb vosaltres l’enllaç al Drive;
https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1m5blyUoI7QYIXy8LkmxdMWpBvtPheDW6

A través d’aquest mapa conceptual, he volgut plasmar un breu resum de les activitats artístiques que em defineixen i que més m’agraden. Cada activitat reflecteix una part important del meu procés creatiu i personal. Espero que el gaudiu tant com jo he gaudit creant-lo, i que pugueu trobar-hi inspiració per explorar noves formes d’expressió artística.

Hola a totes i a tots de nou, a través del document que adjunto a continuació he intentat resumir breument la meva trajectòria i contacte amb l’art, des de l’educació formal, passant per la no formal i inclús la informal. Ha sigut una activitat molt interessant on he tornat a retrobar-me en moments del passat que sense saber-ho estava construint el futur d’avui.
Moltes gràcies.

Bona vesprada, soc Marina Chover Leal. Actualment estic residint en la petita localitat d’El Verger (Alacant). Agafi aquesta nova aventura amb il.lusió. Adjunte la meva presentació personal.