Bones Companys!
Per aquesta entrega, he decidit centrar-me en la diversitat cultural que s’observa entre Organyà (poble) i Igualada (Ciutat). Organyà i Igualada són dues poblacions de Catalunya amb diferències tant culturals com geogràfiques, que indirectament influeixen en la seva diversitat cultural.
Començant per la seva localització podem veure com Organyà és un poble de mides petites, situat a la comarca de l’Alt Urgell, això fa que la seva exposició a influències culturals externes sigui molt petita. En canvi, a Igualada trobem una ciutat mitjana a la comarca de l’Anoia, aquesta està molt més centralitzada i connectada amb altres zones urbanes que indirectament generen una cultura molt més variada.
Seguint per la seva història i tradició, Organyà té una cultura molt més arrelada a la Catalunya tradicional, tot això, en part, és gràcies al seu atractiu turístic més important, que són les Homilíes d’Organyà (un dels primers textos en català que s’ha registrat mai). Per altra banda, Igualada ha sigut reconeguda històricament per la seva important indústria tèxtil, que indirectament ha atret molta població immigrant treballadora o emprenedora, diversificant molt la seva cultura.
Parlant d’economia, Organyà se centra en la cultura catalana més tradicional, i conseqüentment, les grans potències econòmiques, són les activitats com la ramaderia, l’agricultura i el turisme rural, deixant bastant apartada la migració internacional. Igualada, en canvi, presenta una economia centrada en la indústria i el comerç, quelcom provoca l’arribada de gent de fora d’Espanya generant una gran diversitat cultural.
Organyà presenta moltes tradicions rurals com ara la seva festa major o diferents fires ramaderes i agricultores com Sant Andreu que es van celebrant durant l’any i té molta popularitat. En canvi, a Igualada podem observar com, a poc a poc, a més de les tradicions catalanes, es van introduint diverses tradicions d’altres cultures, gràcies a diferents entitats que promouen aquesta gran interculturalitat a Igualada.
Aquí us deixo l’enllaç al recull fotogràfic per a que pogueu observar el contrast entre Igualada i Organyà: https://drive.google.com/drive/folders/1Mn8nzmyJZQiiN5gDoGvVmrsmvIezjPCW?usp=drive_link
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Berta,
M’ha agradat molt la teva opinió sobre com has viscut l’educació artística, quina sort has tingut amb la teva família d’artistes, això ajuda molt aprendre des de ben petita i com tu dius a expressar-te i descobrir-te com a persona.
Pel que veig has tingut més o menys la mateixa experiència que jo en el context educatiu a primària, la típica assignatura de plàstica, la ceràmica i la música, quina llàstima que la música no fos un aprenentatge més enriquidor, ja que per exemple per a mi és molt important ara en el dia dia, però clar, cadascú té la seva assignatura favorita, és per això que crec que les escoles haurien de mirar d’aprofundir amb aquestes assignatures i realitzar activitats més enriquidores pels infants.
Salutacions !!!
Hola, Berta.
No sé quina edat tens i si som de generacions diferents. Em complau veure que la teva escola sí que fomentava les pràctiques artístiques perquè en el meu cas, ho feia molt poc.
A l’institut, les dues coincidim en un currículum escàs en educació artística on només hi havia una assignatura de música (en el meu cas) i una de plàstica que, només, vas gaudir durant un curs escolar.
Jo també he tingut molt més aprenentatge artístic fora de l’escola i, com tu, agraeixo haver tingut referents familiars que m’ajudessin a gaudir de l’art. Crec que és molt important un “acompanyament” artístic també fora de l’escola. He conegut casos on famílies creien que la pràctica de la música o la dansa per part dels infants/adolescents era perdre el temps i s’havien de centrar més en els estudis acadèmics.
Gràcies per compartir el teu relat.
Eli Dicente Arias
edicente@uoc.edu
Bon dia, Berta.
M’ha agradat llegir el teu text perquè hi has posat molt èmfasi en el fet que l’educació artística no radica només en l’après a classe, sinó que de portes en fora podem aprendre inclús molt més.
Tanmateix, m’alegro molt que la teva família li doni importància a l’art perquè jo en sé de famílies que no recolzen als infants i prefereixen que explorin altres vies fora de l’artística. A vegades penso que l’art té com aquest prejudici afegit que en comparació amb altres disciplines com les matemàtiques, els idiomes, l’esport… sembla que no sigui tan important, quan realment no hauria de ser així.
Finalment, el fet que hagis explorat l’art crec que t’ha enriquit molt!
Gràcies!
Hola, Berta!
Abans de res, dir-te que m’ha agradat molt el teu relat.
Quin goig tenir una família tan artística i que t’hagi convidat sempre a explorar l’art com a forma de treballar les emocions i la sensibilitat!
De fet, crec que aquest enfocament us ha donat un espai preciós a tu i a les teves germanes on, a més d’expressar-vos artísticament, podeu compartir temps de qualitat i “obrir-vos” en un pla més profund entre vosaltres.
També considero que, el fet que hagis estat en contacte amb l’art des de diferents esferes (familiar, escolar i extraescolar), t’ha donat una visió global d’aquesta i t’ha permès indagar en els teus interessos de forma més intensa.
En últim lloc, la teva reflexió m’ha fet pensar en com, a mesura que avancem cursos a l’escola, el contacte amb l’educació artística es va reduint. És una pena, ja que trobo que, sobretot en l’adolescència, l’art esdevé una potent (i necessària) via per entendre’ns, expressar el que ens passa per fins, i, en definitiva, situar-nos al món.
Gràcies pel teu text i ens continuem llegint!