Publicat per

Registre 4

Publicat per

Registre 4

Bones Companys! Per aquesta entrega, he decidit centrar-me en la diversitat cultural que s’observa entre Organyà (poble) i Igualada (Ciutat). Organyà i Igualada són dues poblacions de Catalunya amb diferències tant culturals com geogràfiques, que indirectament influeixen en la seva diversitat cultural. Començant per la seva localització podem veure com Organyà és un poble de mides petites, situat a la comarca de l’Alt Urgell, això fa que la seva exposició a influències culturals externes sigui molt petita. En canvi, a…
Bones Companys! Per aquesta entrega, he decidit centrar-me en la diversitat cultural que s’observa entre Organyà (poble) i Igualada…

Bones Companys!

Per aquesta entrega, he decidit centrar-me en la diversitat cultural que s’observa entre Organyà (poble) i Igualada (Ciutat). Organyà i Igualada són dues poblacions de Catalunya amb diferències tant culturals com geogràfiques, que indirectament influeixen en la seva diversitat cultural.

Començant per la seva localització podem veure com Organyà és un poble de mides petites, situat a la comarca de l’Alt Urgell, això fa que la seva exposició a influències culturals externes sigui molt petita. En canvi, a Igualada trobem una ciutat mitjana a la comarca de l’Anoia, aquesta està molt més centralitzada i connectada amb altres zones urbanes que indirectament generen una cultura molt més variada.

Seguint per la seva història i tradició, Organyà té una cultura molt més arrelada a la Catalunya tradicional, tot això, en part, és gràcies al seu atractiu turístic més important, que són les Homilíes d’Organyà (un dels primers textos en català que s’ha registrat mai). Per altra banda, Igualada ha sigut reconeguda històricament per la seva important indústria tèxtil, que indirectament ha atret molta població immigrant treballadora o emprenedora, diversificant molt la seva cultura.

Parlant d’economia, Organyà se centra en la cultura catalana més tradicional, i conseqüentment, les grans potències econòmiques, són les activitats com la ramaderia, l’agricultura i el turisme rural, deixant bastant apartada la migració internacional. Igualada, en canvi, presenta una economia centrada en la indústria i el comerç, quelcom provoca l’arribada de gent de fora d’Espanya generant una gran diversitat cultural.

Organyà presenta moltes tradicions rurals com ara la seva festa major o diferents fires ramaderes i agricultores com Sant Andreu que es van celebrant durant l’any i té molta popularitat. En canvi, a Igualada podem observar com, a poc a poc, a més de les tradicions catalanes, es van introduint diverses tradicions d’altres cultures, gràcies a diferents entitats que promouen aquesta gran interculturalitat a Igualada.

Aquí us deixo l’enllaç al recull fotogràfic per a que pogueu observar el contrast entre Igualada i Organyà: https://drive.google.com/drive/folders/1Mn8nzmyJZQiiN5gDoGvVmrsmvIezjPCW?usp=drive_link

Debat0el Registre 4

No hi ha comentaris.

Publicat per

Recull d’experiències

Publicat per

Recull d’experiències

Bona tarda companys! Seguidament us deixo adjunt el document del Lliurament 1 del Repte 4. En aquesta activitat que hem realitzat Adriana Olsina, Carlos Martínez, Jemima Infiesta i jo, hem pogut compartir les nostres experiències amb la interculturalitat, i com tots, d’una manera o altra hem tingut experiències relacionades amb les diverses cultures. Així doncs, esperem que el llegiu i que ens comenteu que en penseu!   Lliurament de l'activitat 4 …
Bona tarda companys! Seguidament us deixo adjunt el document del Lliurament 1 del Repte 4. En aquesta activitat que…

Bona tarda companys!

Seguidament us deixo adjunt el document del Lliurament 1 del Repte 4. En aquesta activitat que hem realitzat Adriana Olsina, Carlos Martínez, Jemima Infiesta i jo, hem pogut compartir les nostres experiències amb la interculturalitat, i com tots, d’una manera o altra hem tingut experiències relacionades amb les diverses cultures.

Així doncs, esperem que el llegiu i que ens comenteu que en penseu!

 

Debat0el Recull d’experiències

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 3

Publicat per

Registre 3

Bones companys, Per al tercer registre, m’agradaria centrar-me en les principals diferències arquitectòniques entre un poble (Organyà) i una ciutat (Igualada), i com això reflecteix diferents valors culturals i diferents identitats. En un poble, hi podem observar una arquitectura molt més tradicional, on observem materials locals, com la pedra, bigues de fusta… Els edificis solen ser cases més aviat baixes, i s’integren amb l’entorn natural, creant un paisatge harmoniós i cohesionat. Aquesta arquitectura reforça la identitat dels locals, i la…
Bones companys, Per al tercer registre, m’agradaria centrar-me en les principals diferències arquitectòniques entre un poble (Organyà) i una…

Bones companys,

Per al tercer registre, m’agradaria centrar-me en les principals diferències arquitectòniques entre un poble (Organyà) i una ciutat (Igualada), i com això reflecteix diferents valors culturals i diferents identitats.

En un poble, hi podem observar una arquitectura molt més tradicional, on observem materials locals, com la pedra, bigues de fusta… Els edificis solen ser cases més aviat baixes, i s’integren amb l’entorn natural, creant un paisatge harmoniós i cohesionat. Aquesta arquitectura reforça la identitat dels locals, i la sensació de formar part d’una comunitat, ja que normalment, aquestes cases es transmeten de generació en generació, creant així un lligam amb la història del poble.

Per altra banda, a Igualada es pot observar una arquitectura més diversa i molt funcional. S’observen construccions altes i generalment modernes que són efectives envers la densitat de la població i el seu creixement constant. S’observa l’ús de materials no tant naturals sinó industrials, com el formigó o el vidre, que acaben creant un paisatge molt diferent del del poble, que reflecteix la rapidesa de la vida urbana, amb un gran contrast respecte a l’entorn natural.

Així doncs, aquest contrast entre les diferents arquitectures, tal com menciona Grimson (2005) referenciat al llibre de Kremer (2018), crea una frontera “simbòlica” entre la modernitat i la tradició, representant una clara separació entre l’entorn proper “nosaltres” de l’arquitectura del poble amb l’entorn fred “l’altre” de la ciutat. Aquesta frontera envers l’arquitectura, simbolitza uns valors diferents, on es veu el poble com un espai on es preserva la cultura i la identitat, i la ciutat com un espai de progrés i desenvolupament.

Comparteixo aquí l’enllaç del recull fotogràfic on he pogut observar la diferència de l’arquitectura en els dos escenaris: https://drive.google.com/drive/folders/1x1y4Qp4vLps9OO_Sc0VyBKGZVywOQx-g?usp=drive_link

Ens llegim!

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Kremer, L. [Liliana], Vanoli, F. [Fernando], Caillouette, J. [Jacques], Doré, C. [Chantal], VatzLaaroussi, M. [Michèle], Yáñez Canal, C. [Carlos], Campos-Flores, L. [Linamar] i Segura, G.[Gisella]. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. A C.[Carlos] Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas (p. 57-81). Editorial UniversidadNacional de Colombia.

 

Debat0el Registre 3

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 2

Publicat per

Registre 2

Bon dia, companys, En aquest segon registre, he pogut observar les diferències entre una ciutat (Igualada) i un poble (Organyà) envers el consum de productes artesanals i de qualitat, com aliments frescos, productes locals… A la ciutat, els productes artesans solen costar més de trobar, i habitualment, solen ser més cars. En les ciutats, normalment la majoria dels productes de consum en compren en supermercats o grans cadenes, cosa que pot acabar creant una barrera per accedir a productes artesans i botigues…
Bon dia, companys, En aquest segon registre, he pogut observar les diferències entre una ciutat (Igualada) i un poble…

Bon dia, companys,

En aquest segon registre, he pogut observar les diferències entre una ciutat (Igualada) i un poble (Organyà) envers el consum de productes artesanals i de qualitat, com aliments frescos, productes locals…

A la ciutat, els productes artesans solen costar més de trobar, i habitualment, solen ser més cars. En les ciutats, normalment la majoria dels productes de consum en compren en supermercats o grans cadenes, cosa que pot acabar creant una barrera per accedir a productes artesans i botigues locals. Tot i haver-hi mercats o petites botigues especialitzades, aquestes botigues són bastant limitades, i per tant s’ha de fer un esforç per a prioritzar aquests productes.

Per altra banda, al poble, és molt habitual consumir productes frescos, en botigues locals i artesanes i cuinar amb aquest producte fresc i local, ja sigui de carnisseria, d’embotits, de forn, bolets… i forma part de l’economia local. He pogut observar com es valora la producció tradicional, ja que moltes famílies habitualment compren directament en aquestes botigues artesanes. Solen ser botigues de tota la vida, que són conegudes al poble per al producte que ofereixen. Considero que això no només afavoreix la qualitat dels productes, sinó que també fomenta el vincle comunitari.

Finalment, seguint el concepte de fronteres que diu Grimson, (2005) que fa referència a les divisions físiques com simbòliques i donen peu a les diferents formes de vida i relació entre diferents territoris, és el que separen al poble i a la ciutat en l’accés a aquest tipus de producte. He après que les diferències n l’accés a aquest tipus de producte artesà i local, no només afecta a la qualitat de vida, sinó també a les oportunitats per donar suport a l’economia del poble i a consumir de forma sostenible.

Aquí us deixo un recull fotogràfic sobre les botigues on és habitual comprar els productes de consum a Igualada i a Organyà: https://drive.google.com/drive/folders/1FbnsL_I8723DeH76gnbJbV3l18jTX5GO?usp=drive_link

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Kremer, L. [Liliana], Vanoli, F. [Fernando], Caillouette, J. [Jacques], Doré, C. [Chantal], VatzLaaroussi, M. [Michèle], Yáñez Canal, C. [Carlos], Campos-Flores, L. [Linamar] i Segura, G.[Gisella]. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. A C.[Carlos] Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas (p. 57-81). Editorial UniversidadNacional de Colombia.

Debat0el Registre 2

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 1

Publicat per

Registre 1

Bones companys! Per aquesta activitat m’agradaria centrar-me en les diferències culturals i les desigualtats que hi ha entre la meva ciutat on visc des de tota la vida (Igualada) i el poble que estiuejo cada estiu d’ençà que soc ben petita (Organyà). Igualada és capital de la comarca de l’Anoia que te uns 40.000 habitants, mentre que Organyà és un poble d’uns 800 habitants situat a la comarca de l’Alt Urgell. Des del meu punt de vista, m’agradaria, a partir…
Bones companys! Per aquesta activitat m’agradaria centrar-me en les diferències culturals i les desigualtats que hi ha entre la…

Bones companys!

Per aquesta activitat m’agradaria centrar-me en les diferències culturals i les desigualtats que hi ha entre la meva ciutat on visc des de tota la vida (Igualada) i el poble que estiuejo cada estiu d’ençà que soc ben petita (Organyà). Igualada és capital de la comarca de l’Anoia que te uns 40.000 habitants, mentre que Organyà és un poble d’uns 800 habitants situat a la comarca de l’Alt Urgell.

Des del meu punt de vista, m’agradaria, a partir dels registres, explicar quines diferències culturals, socials, i econòmiques hi ha i quins límits o oportunitats es creen a partir d’aquesta diferència territorial. Com bé diu (Kremer et al. (2018) pensar envers les fronteres és una estratègia per comprendre els límits o ponts que hi hagi a l’entorn que observem.

En aquesta primera entrega, m’agradaria deixar constància de la clara diferència de l’entorn natural i paisatgístic. A Organyà, s’observa un paisatge majoritàriament verd amb poca edificació, el que afavoreix a un ritme de vida més tranquil, mentre que a Igualada, hi ha molt poc entorn natural, la majoria són edificacions amb reduïdes zones d’espai verd, fent la sensació d’un entorn més tancat, estressant i contaminant.

Aquí us deixo l’enllaç les fotografies que he fet de l’entorn natural d’Organyà i d’Igualada, perquè en vegeu les diferències.

https://drive.google.com/drive/folders/10UI3v2dPtVwbb8ySqBOKobWn_PWh4l7q?usp=drive_link

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Kremer, L. [Liliana], Vanoli, F [Fernando], Caillouette, J [Jacques], Doré, C. [Chantal], Vatz Laaroussi, M. [Michèle], Yáñez Canal, C. [Carlos], Campos-Flores, L. [Linamar] i Segura, G.[Gisella]. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. A C.[Carlos] Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas (p. 57-81). Editorial Universidad Nacional de Colombia.

https://ri.conicet.gov.ar/handle/11336/110448

Debat0el Registre 1

No hi ha comentaris.

Publicat per

Relat de l’educació artística

Publicat per

Relat de l’educació artística

En el següent text, us parlo del meu recrregut vital en el món de l’art, on he passat per diverses disciplines artístiques que algunes d’avui en dia segueixo mantenint. Aquest text m’ha fet reflexionar sobre l’importància de l’educació artística i l’impacte que té en els nens i nenes d’avui en dia i com els forma com a persones. Lliurament de l'activitat 2 …
En el següent text, us parlo del meu recrregut vital en el món de l’art, on he passat per…

En el següent text, us parlo del meu recrregut vital en el món de l’art, on he passat per diverses disciplines artístiques que algunes d’avui en dia segueixo mantenint. Aquest text m’ha fet reflexionar sobre l’importància de l’educació artística i l’impacte que té en els nens i nenes d’avui en dia i com els forma com a persones.

Debat4el Relat de l’educació artística

  1. Judit Navarro Muñoz says:

    Hola Berta,

    M’ha agradat molt la teva opinió sobre com has viscut l’educació artística, quina sort has tingut amb la teva família d’artistes, això ajuda molt aprendre des de ben petita i com tu dius a expressar-te i descobrir-te com a persona.

    Pel que veig has tingut més o menys la mateixa experiència que jo en el context educatiu a primària, la típica assignatura de plàstica, la ceràmica i la música, quina llàstima que la música no fos un aprenentatge més enriquidor, ja que per exemple per a mi és molt important ara en el dia dia, però clar, cadascú té la seva assignatura favorita, és per això que crec que les escoles haurien de mirar d’aprofundir amb aquestes assignatures i realitzar activitats més enriquidores pels infants.

    Salutacions !!!

  2. Eliana Dicente Arias says:

    Hola, Berta.

    No sé quina edat tens i si som de generacions diferents. Em complau veure que la teva escola sí que fomentava les pràctiques artístiques perquè en el meu cas, ho feia molt poc.

    A l’institut, les dues coincidim en un currículum escàs en educació artística on només hi havia una assignatura de música (en el meu cas) i una de plàstica que, només, vas gaudir durant un curs escolar.

    Jo també he tingut molt més aprenentatge artístic fora de l’escola i, com tu, agraeixo haver tingut referents familiars que m’ajudessin a gaudir de l’art. Crec que és molt important un “acompanyament” artístic també fora de l’escola. He conegut casos on famílies creien que la pràctica de la música o la dansa per part dels infants/adolescents era perdre el temps i s’havien de centrar més en els estudis acadèmics.

    Gràcies per compartir el teu relat.

     

    Eli Dicente Arias

    edicente@uoc.edu

  3. Montserrat Fernández Vera says:

    Bon dia, Berta.
    M’ha agradat llegir el teu text perquè hi has posat molt èmfasi en el fet que l’educació artística no radica només en l’après a classe, sinó que de portes en fora podem aprendre inclús molt més.
    Tanmateix, m’alegro molt que la teva família li doni importància a l’art perquè jo en sé de famílies que no recolzen als infants i prefereixen que explorin altres vies fora de l’artística. A vegades penso que l’art té com aquest prejudici afegit que en comparació amb altres disciplines com les matemàtiques, els idiomes, l’esport… sembla que no sigui tan important, quan realment no hauria de ser així.
    Finalment, el fet que hagis explorat l’art crec que t’ha enriquit molt!
    Gràcies!

  4. Eugenia Basauli Felices says:

    Hola, Berta!

    Abans de res, dir-te que m’ha agradat molt el teu relat.

    Quin goig tenir una família tan artística i que t’hagi convidat sempre a explorar l’art com a forma de treballar les emocions i la sensibilitat!

    De fet, crec que aquest enfocament us ha donat un espai preciós a tu i a les teves germanes on, a més d’expressar-vos artísticament, podeu compartir temps de qualitat i “obrir-vos” en un pla més profund entre vosaltres. 

    També considero que, el fet que hagis estat en contacte amb l’art des de diferents esferes (familiar, escolar i extraescolar), t’ha donat una visió global d’aquesta i t’ha permès indagar en els teus interessos de forma més intensa.

    En últim lloc, la teva reflexió m’ha fet pensar en com, a mesura que avancem cursos a l’escola, el contacte amb l’educació artística es va reduint. És una pena, ja que trobo que, sobretot en l’adolescència, l’art esdevé una potent (i necessària) via per entendre’ns, expressar el que ens passa per fins, i, en definitiva, situar-nos al món.

    Gràcies pel teu text i ens continuem llegint!

Publicat per

Mapa de pràctiques culturals i artístiques

Publicat per

Mapa de pràctiques culturals i artístiques

Bona tarda companys, Aquí us deixo el meu mapa. Des de ben petita m’ha agradat molt el món de l’art. Per mi…
Bona tarda companys, Aquí us deixo el meu mapa. Des de ben petita m’ha agradat molt el món de…

Bona tarda companys,

Aquí us deixo el meu mapa. Des de ben petita m’ha agradat molt el món de l’art. Per mi les activitats artístiques sempre han sigut la manera de relaxar la ment. Aquesta activitat m’ha fet veure que realment estic molt més connectada amb el món artístic del que considerava, tot i que gran part de les activitats en soc més públic que no una participació activa.

Considero un cop més, que l’educació artística en els infants és molt important, ja que és una manera molt sana d’exterioritzar les emocions.

Ens llegim!

REFERÈNCIES IMATGES:

MANUALITATS: Font pròpia

MÚSICA: Font pròpia

DIBUIX: Font pròpia

CINEMA: Google Imatges

MODA: Google Imatges

LECTURA: Google Imatges

Debat0el Mapa de pràctiques culturals i artístiques

No hi ha comentaris.

Publicat per

Presentació (Activitat 1)

Publicat per

Presentació (Activitat 1)

Bon dia, El meu nom és Berta Vilella, i actualment tinc 23 anys i sóc d’Igualada. Aquí us adjunto el video de presentació responent a les dos qüestions esmentades i alhora també us deixo l’enllaç al “qui sóc” per a que pogueu trobar més informació sobre mi. Moltes gràcies a tots! :) ENLLAÇ “qui soc”: https://bvilellac.folio.uoc.edu/qui-soc/ Lliurament de l'activitat 1 …
Bon dia, El meu nom és Berta Vilella, i actualment tinc 23 anys i sóc d’Igualada. Aquí us adjunto…

Bon dia,

El meu nom és Berta Vilella, i actualment tinc 23 anys i sóc d’Igualada. Aquí us adjunto el video de presentació responent a les dos qüestions esmentades i alhora també us deixo l’enllaç al “qui sóc” per a que pogueu trobar més informació sobre mi. Moltes gràcies a tots! :)

ENLLAÇ “qui soc”: https://bvilellac.folio.uoc.edu/qui-soc/

Carregant...

Debat0el Presentació (Activitat 1)

No hi ha comentaris.