REGISTRE 4
REGISTRE 4
EL TRÀNSIT
En l’anterior registre vaig parlar de la boira de les Terres de Ponent. Seguint amb el contrast dels territoris com a fil conductor dels registres, m’agradaria parlar del trànsit durant els matins, durant els inicis de setmana, caòtics en molts moments, en part, per culpa d’aquest bullici que en molts llocs es viu.
En les imatges enllaçades, s’hi veu la diferència que hi ha entre un poble petit de Ponent a les 8 del matí, i una ciutat del mateix territori, que tot i no ser molt gran, ho és suficient per veure-hi la diferència de cotxes i moviment a aquesta hora del matí. A més, si ho comparem amb la imatge que tenim tots al cap de les grans ciutats en hora punta, encara s’accentua més la disparitat, ja que, tot i que hi hagi trànsit en la ciutat de les imatges, no és ni de lluny, el que hi hauria en una gran ciutat com podria ser Barcelona o Madrid.
Tal com diu Mata et al. (2018) “la fotografía puede constituir un método importante para explorar sentidos y representaciones de los espacios de vivencia cotidiana”. Creieu que un tret quotidià com el trànsit setmanal en una hora en concret del dia, pot afectar a la nostra vida? La meva reflexió és que aquest tret ens pot condicionar la resta del dia, ja sigui en el ritme que portem, o en el nostre estat d’ànim, i com depèn tant del nostre territori.
https://drive.google.com/drive/folders/1_GLNcF1qh0AxC-Q8WQR7D5LA6ndzas9I?usp=drive_link
Recurs bibliogràfic:
Mata Codesal, D. [Diana], Pereira, S. [Sónia], Miztegui-Oñate, C. [Concepción], Ulloa Chevez, E. [Edith], Esesumaga, E. [Eztizen] i López del Molino, A. [Andrea]. (2018). Con la Cámara a Cuestas: Aportaciones de la fotografía en procesos participativos de investigación-intervención. Forum Qualitative Research, 19(1), Art. 14
https://doi.org/10.17169/fqs-19.1.2577
Debatcontribution 0el REGISTRE 4
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Hola, Blai!
El teu relat m’ha transmès que vas viure un descobriment gradual, des de la teva relació inicial amb la música fins a l’experiència més complexa amb l’educació plàstica a l’institut. Penso que, en el teu cas, l’art es va transformar des d’una activitat lúdica a un aprenentatge més rigorós i estricte. Sembla que aquesta transició et va portar a canviar la teva perspectiva sobre l’art i veure-la d’una manera més estructurada, tot i que ho pot ser, també és important no perdre l’essència de la seva part creativa i lliure en l’expressió artística.
A més, convé destacar la teva reflexió sobre el paper de la tecnologia en l’educació artística actual. Trobo molt encertada la teva opinió en destacar la rellevància de tornar a activitats més manuals i socials. Com creus que podríem integrar la tecnologia d’una manera que enriqueixi les experiències artístiques sense perdre la connexió humana i creativa que menciones?
Hola Blai, llegin-te pensava en la importància que té com el mestre planteja l’assignatura a l’hora de si aquesta ens agrada més o menys, ens resulta relaxant o estressant, o ens motiva molt o poc. En cadascuna de les etapes artístiques que expliques has parlat de com eren els teus professores casi més que de l’asignatura en si mateixa, i em sembla curiós i un aspecte a tenir en compte en la nosta carrera com a futurs docents. També, i perdona si no és així, he entés que poster l’art plàstic no és una cosa que tu practicaves fora de l’escola i que mai ha estat una gran motivació com per dedicar-li més hores de les curriculars, però així i tot, sobretot en les dues primeres etapes que comentes, ha estat per tu un espai agradable on “apagar la ment”, relaxar-te i gaudir. Això em fa reflexionar sobre la importància de dur a terme les activitats artístiques tot i no tenir una gran vocació per elles. T’animo a continuar dedicant-li un espai, si es que no ho fas, i així conectar amb la calma i la pau que sovint se’ns escapa. Bon dia Blai!