En aquest enllaç deixo el vídeo final del multiregistre.
https://drive.google.com/file/d/1sP2IpKqZHuFqIPvr2H1kZHDXMz6oR2mX/view?usp=sharing
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Agafant-li una mica el gust a dibuixar, m’he aventurat a seguir per aquesta via, intentant seguir relacionant-la amb el contrast territorial. En aquesta ocasió volia parlar sobre la llibertat dels nens. En la meva zona territorial, un poble, la llibertat que hem tingut els meus amics i jo, i la que segueixen tenint els nens d’avui en dia, és molt gran en comparació a la que tenen els nens de ciutats grans. Parcs més amplis, menys contaminació, major llibertat de moviment pels carrers. Pràcticament de tots els llocs se’n pot fer una zona per a poder jugar. Aquest és un aspecte que a les grans ciutats és més difícil d’aconseguir.
La llibertat dels nens, de poder anar sols pel carrer a edats més primerenques sense tenir pors ni problemes, també és un punt a comentar. El contacte directe amb el camp i la naturalesa, pot fer que el nen creixi en unes condicions menys estressants en el seu dia a dia, i pugui gaudir d’uns indrets més amplis per desenvolupar la seva infantesa. Tal com diu Llorca (2017), “conversar i escoltar el so de l’activitat humana són qualitats importants” , i aquest fet, en les grans ciutats, costa més d’acompliar, a causa del gran soroll i el gran moviment que hi ha. En les ciutats petites i pobles, poder escoltar aquesta activitat humana, és sempre més senzill.
https://drive.google.com/file/d/1tUCNU2OTEC3w38VaDLCeJhTwkS-asrLN/view?usp=drive_link
REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA
Llorca, J. (2017). Paisaje sonoro y territorio. El caso del barrio San Nicolás en Cali, Colombia. Revista INVI, 32(89), 9–59. Recuperado a partir de https://revistainvi.uchile.cl/index.php/INVI/article/view/62762
En aquest primer registre, volia parlar i encara el treball cap al contrast territorial. Comparar una mica el que es viu en ciutats grans, respecte al que es viu en ciutats o pobles petits, i com això pot afectar a la vida de les persones, als seus nivells d’estrès, o fins i tot com pot acabar condicionant el seu estil de vida. En el dibuix que s’hi adjunta en aquest primer registre, he intentat plasmar la imatge d’estiu per excel·lència que em ve al cap, quan penso en el poble i en l’estiu. Aquesta és la de les padrines, assentades al carrer, amb les cadires de platja, mentre comenten la vida.
És una imatge molt típica a molts pobles de Catalunya, i és la que he viscut jo durant molts anys, i continuo vivint. Aquest fet em fa reflexionar, i penso que això, en una gran ciutat, seria impensable. El fet que unes àvies baixessin dels seus pisos amb les cadires, i s’assentessin al carrer a veure la vida passar, i comentar que tal els hi ha anat el dia, ho trobo realment impossible. La llibertat que et dona aquesta part del territori en aquest cas, és molt gran, així com el fet de poder dur una vida més pausada, i més tranquil·la, amb menys inputs estressants per la ment.
https://drive.google.com/file/d/1JXr98xJnLlup7kCGtBStDO0-L1TzaHNV/view?usp=drive_link
Seguint amb el contrast territorial com a eix principal dels registres d’aquesta PAC, en aquesta ocasió toca un registre visual a mode de vídeo, en el qual es mostra, en un recorregut circular d’entre 8 i 10 quilòmetres (que faig habitualment corrent), la varietat paisatgística i territorial que hi ha en petits pobles envers el que hi hauria en un recorregut circular en una gran ciutat.
En el vídeo s’hi mostra el talls dels diferents quilòmetres, i es veu reflectit la gran varietat que s’hi pot trobar, on, amb poca distància, es pot passar d’estar al centre del poble, on hi ha la plaça de l’ajuntament o bé l’església, a un camp de pomers. A tot això, se li suma la tranquilitat de la majoria d’aquests espais. Si que és cert que en ocasions, el centre del poble pot estar més concorregut, en dies especials o festius. No obstant això, la gran majoria de vegades és un espai tranquil, de amb un ambient agradable. Molt similar a quan ens allunyem del poble i entrem en els camins, no molt llunyans del centre, endinssant-nos en els camps de pomers, on l’ambient és més silenciós i encara més tranquil. Tal com diu Llorca (2017), “a més de l’arquitectura i l’espai urbà, l’ambient contribueix, per sobre de qualsevol delimitació administrativa, a conformar territoris carregats de sentit per als subjectes.”
La reflexió que busco en aquest vídeo es pensar en com pot afectar al dia a dia d’una persona, poder viure i passejar per aquests ambients més tranquils i agradables, lluny del bullici del centre de grans ciutats. Sentirà menys estrés al llarg dels seus dies? Conectarà més amb la natura el fet de tenir els camps més aprop?
https://drive.google.com/file/d/1S-QT75x9ilEoDdys_ifAF7mwXlOdx4T2/view?usp=drive_link
REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA
Llorca, J. (2017). Paisaje sonoro y territorio. El caso del barrio San Nicolás en Cali, Colombia. Revista INVI, 32(89), 9–59. Recuperado a partir de https://revistainvi.uchile.cl/index.php/INVI/article/view/62762
EL MERCAT VS EL SUPERMERCAT
Continuant amb el contrast territorial com a tema principal dels registres d’aquesta PAC, avui ho faré amb un registre sonor, un àudio en el qual s’escolta les dues cares de la moneda, la compra al mercat setmanal del poble, el qual fan cada dimecres de l’any, i la compra en un supermercat normal i corrent. En l’àudio s’hi senten els sorolls típics de mercat, on els venedors aixequen la veu oferint els seus productes cridant frases sonores i sovint molt rítmiques. En el supermercat, en canvi, el soroll de la caixa registradora és el protagonista, cada “piip” que sona, és un producte més que se’n va cap a la bossa de la compra d’alguna persona. Tal com diu Llorca (2017), “es necesario darle al sonido cotidiano la importancia que merece en sus dimensiones comunicacionales y emocionales.”
La reflexió de tot això, la trobo en com et pot arribar a condicionar la teva vida quotidiana el fet d’anar a comprar setmanalment al mercat, o fer-ho únicament en el supermercat. Viure un mercat des de dins, fa que valoris molt més el producte de proximitat, ja que en moltes parades de fruita i verdura, molts pagesos hi dipositen la seva confiança per vendre-ho. El fet que t’hagis d’esperar una setmana per a fer la compra, fa que la teva planificació setmanal també es vegi afectada i no tinguis sempre tot allò que vols, en el moment en què ho vols. Anar al supermercat, en canvi, t’allunya de tot això, oferint-te rapidesa a l’hora de comprar, i podent obtenir tot allò que vols en tot moment.
https://drive.google.com/file/d/1jRYQ3rYsnvbKErDVJ3gF8HwK5TY-JwS5/view?usp=drive_link
REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA
Llorca, J. (2017). Paisaje sonoro y territorio. El caso del barrio San Nicolás en Cali, Colombia. Revista INVI, 32(89), 9–59. Recuperado a partir de https://revistainvi.uchile.cl/index.php/INVI/article/view/62762
EL TRÀNSIT
En l’anterior registre vaig parlar de la boira de les Terres de Ponent. Seguint amb el contrast dels territoris com a fil conductor dels registres, m’agradaria parlar del trànsit durant els matins, durant els inicis de setmana, caòtics en molts moments, en part, per culpa d’aquest bullici que en molts llocs es viu.
En les imatges enllaçades, s’hi veu la diferència que hi ha entre un poble petit de Ponent a les 8 del matí, i una ciutat del mateix territori, que tot i no ser molt gran, ho és suficient per veure-hi la diferència de cotxes i moviment a aquesta hora del matí. A més, si ho comparem amb la imatge que tenim tots al cap de les grans ciutats en hora punta, encara s’accentua més la disparitat, ja que, tot i que hi hagi trànsit en la ciutat de les imatges, no és ni de lluny, el que hi hauria en una gran ciutat com podria ser Barcelona o Madrid.
Tal com diu Mata et al. (2018) “la fotografía puede constituir un método importante para explorar sentidos y representaciones de los espacios de vivencia cotidiana”. Creieu que un tret quotidià com el trànsit setmanal en una hora en concret del dia, pot afectar a la nostra vida? La meva reflexió és que aquest tret ens pot condicionar la resta del dia, ja sigui en el ritme que portem, o en el nostre estat d’ànim, i com depèn tant del nostre territori.
https://drive.google.com/drive/folders/1_GLNcF1qh0AxC-Q8WQR7D5LA6ndzas9I?usp=drive_link
Recurs bibliogràfic:
Mata Codesal, D. [Diana], Pereira, S. [Sónia], Miztegui-Oñate, C. [Concepción], Ulloa Chevez, E. [Edith], Esesumaga, E. [Eztizen] i López del Molino, A. [Andrea]. (2018). Con la Cámara a Cuestas: Aportaciones de la fotografía en procesos participativos de investigación-intervención. Forum Qualitative Research, 19(1), Art. 14
https://doi.org/10.17169/fqs-19.1.2577
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquí us deixo el meu mapa amb les meves pràctiques culturals i artístiques. Actualment només hi participo com a públic o consumidor per falta de temps. Anteriorment si que havia participat més activament en alguna d’aquestes activitats.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.Notificacions
Hola, Blai!
El teu relat m’ha transmès que vas viure un descobriment gradual, des de la teva relació inicial amb la música fins a l’experiència més complexa amb l’educació plàstica a l’institut. Penso que, en el teu cas, l’art es va transformar des d’una activitat lúdica a un aprenentatge més rigorós i estricte. Sembla que aquesta transició et va portar a canviar la teva perspectiva sobre l’art i veure-la d’una manera més estructurada, tot i que ho pot ser, també és important no perdre l’essència de la seva part creativa i lliure en l’expressió artística.
A més, convé destacar la teva reflexió sobre el paper de la tecnologia en l’educació artística actual. Trobo molt encertada la teva opinió en destacar la rellevància de tornar a activitats més manuals i socials. Com creus que podríem integrar la tecnologia d’una manera que enriqueixi les experiències artístiques sense perdre la connexió humana i creativa que menciones?
Hola Blai, llegin-te pensava en la importància que té com el mestre planteja l’assignatura a l’hora de si aquesta ens agrada més o menys, ens resulta relaxant o estressant, o ens motiva molt o poc. En cadascuna de les etapes artístiques que expliques has parlat de com eren els teus professores casi més que de l’asignatura en si mateixa, i em sembla curiós i un aspecte a tenir en compte en la nosta carrera com a futurs docents. També, i perdona si no és així, he entés que poster l’art plàstic no és una cosa que tu practicaves fora de l’escola i que mai ha estat una gran motivació com per dedicar-li més hores de les curriculars, però així i tot, sobretot en les dues primeres etapes que comentes, ha estat per tu un espai agradable on “apagar la ment”, relaxar-te i gaudir. Això em fa reflexionar sobre la importància de dur a terme les activitats artístiques tot i no tenir una gran vocació per elles. T’animo a continuar dedicant-li un espai, si es que no ho fas, i així conectar amb la calma i la pau que sovint se’ns escapa. Bon dia Blai!