Hola a tothom! En aquest tercer registre, he volgut retratar visualment, a través d’un collage, les diferents notícies que apareixen quan cerquem a internet el barri del Xenillet en comparació amb les que trobem cercant Russafa.

Amb aquesta activitat, m’agradaria posar en valor la influència dels mitjans de comunicació i reflexionar sobre com, a través dels diversos discursos que vehiculen, construeixen significats i realitats diferenciades. Les representacions socials que ofereixen els mitjans són fonamentals en la manera com comprenem la identitat dels diferents grups socials.

D’una banda, observem que el barri del Xenillet apareix predominantment associat a discursos de conflicte i situacions de crisi, mentre que un barri amb més “prestigi” com Russafa es vincula habitualment a aspectes culturals, activitats d’oci i notícies positives. Els mitjans de comunicació tenen un paper essencial en la construcció de la percepció pública dels espais urbans.

Aquesta idea es pot analitzar a través de la “violència simbòlica” que Pierre Bourdieu descriu en Sobre la televisió (1996). Bourdieu explica com els mitjans poden imposar una visió del món favorable a les classes dominants, seleccionant i presentant la informació de manera que reforça prejudicis i estructures de poder existents. Quan un barri o un grup es presenta mediàticament des d’una perspectiva criminalitzadora, aquesta cobertura contribueix a consolidar una imatge negativa que reforça l’estigma social que pateixen aquests espais i les persones que hi viuen.

Segons Bourdieu, aquesta construcció mediàtica no només influeix en la percepció externa d’aquests barris, sinó que també afecta la manera en què els seus habitants s’autoperceben, fet que pot limitar les seves oportunitats i expectatives de mobilitat social.

Per tant, que m’agradaría destacar que el tractament mediàtic diferenciat entre els dos barris contribueix a perpetuar prejudicis i desigualtat socials.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Bourdieu, P. (1996). Sur la télévision. Raisons d’Agir.

A continuació adjunto el document DRIVE, moltes gràcies.

https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1NoZ3AtWim31614XG0qfjRmjf2p8J__m9

En aquest lliurament, he volgut explorar les diferències en l’accés a la tecnologia i com aquest factor pot influir en les dinàmiques de joc i aprenentatge dels infants. La tecnologia té un paper molt present en les activitats dels infants amb accés a dispositius com les tablets o els mòbils. En canvi, els infants que no tenen accés regular a aquests dispositius tendeixen a utilitzar joguines manuals o participen en activitats creatives.

Aquesta observació m’ha fet reflexionar sobre com el fet de tenir o no accés a la tecnologia afecta no només la manera de jugar, sinó també la seva creativitat i capacitat de concentració. Els infants que utilitzen dispositius sovint estan més habituats a activitats guiades i visuals, mentre que els que no tenen accés a la tecnologia ja sigui per la situació económica familiar o simplement perquè els adults responsables dels infants no estan d’acord en que utilitzin dispositius electrònics, acostumen a utilitzar la seva imaginació i creativitat i jugue d’una manera molt més independent.

A nivell personal, com a cangur, es noten molt aquestes diferències ja que marquen la meva manera d’interactuar amb els infants. Amb els qui tenen accés a tecnologia, les meves activitats són més guiades o inclús únicament digital, mentre que amb els altres, les activitats son completament creatives

.

Bones companys,

Per al tercer registre, m’agradaria centrar-me en les principals diferències arquitectòniques entre un poble (Organyà) i una ciutat (Igualada), i com això reflecteix diferents valors culturals i diferents identitats.

En un poble, hi podem observar una arquitectura molt més tradicional, on observem materials locals, com la pedra, bigues de fusta… Els edificis solen ser cases més aviat baixes, i s’integren amb l’entorn natural, creant un paisatge harmoniós i cohesionat. Aquesta arquitectura reforça la identitat dels locals, i la sensació de formar part d’una comunitat, ja que normalment, aquestes cases es transmeten de generació en generació, creant així un lligam amb la història del poble.

Per altra banda, a Igualada es pot observar una arquitectura més diversa i molt funcional. S’observen construccions altes i generalment modernes que són efectives envers la densitat de la població i el seu creixement constant. S’observa l’ús de materials no tant naturals sinó industrials, com el formigó o el vidre, que acaben creant un paisatge molt diferent del del poble, que reflecteix la rapidesa de la vida urbana, amb un gran contrast respecte a l’entorn natural.

Així doncs, aquest contrast entre les diferents arquitectures, tal com menciona Grimson (2005) referenciat al llibre de Kremer (2018), crea una frontera “simbòlica” entre la modernitat i la tradició, representant una clara separació entre l’entorn proper “nosaltres” de l’arquitectura del poble amb l’entorn fred “l’altre” de la ciutat. Aquesta frontera envers l’arquitectura, simbolitza uns valors diferents, on es veu el poble com un espai on es preserva la cultura i la identitat, i la ciutat com un espai de progrés i desenvolupament.

Comparteixo aquí l’enllaç del recull fotogràfic on he pogut observar la diferència de l’arquitectura en els dos escenaris: https://drive.google.com/drive/folders/1x1y4Qp4vLps9OO_Sc0VyBKGZVywOQx-g?usp=drive_link

Ens llegim!

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Kremer, L. [Liliana], Vanoli, F. [Fernando], Caillouette, J. [Jacques], Doré, C. [Chantal], Vatz
Laaroussi, M. [Michèle], Yáñez Canal, C. [Carlos], Campos-Flores, L. [Linamar] i Segura, G.
[Gisella]. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. A C.
[Carlos] Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas (p. 57-81). Editorial Universidad
Nacional de Colombia.

Continuo amb l’entrega d’enregistraments per al meu projecte d’indagació artística a partir de la qüestió “Són tan evidents les diferències entre la ciutat i el poble?”.

Adjunto PDF i enllaç al meu G-Drive per tal que tingueu accés a aquest primer lot d’enregistraments.

https://drive.google.com/drive/folders/1l6S4QIw1Ss5W2jhk81iw9l2pQ2dKB0WL?usp=drive_link 

Bon dia, companys,

En aquest segon registre, he pogut observar les diferències entre una ciutat (Igualada) i un poble (Organyà) envers el consum de productes artesanals i de qualitat, com aliments frescos, productes locals…

A la ciutat, els productes artesans solen costar més de trobar, i habitualment, solen ser més cars. En les ciutats, normalment la majoria dels productes de consum en compren en supermercats o grans cadenes, cosa que pot acabar creant una barrera per accedir a productes artesans i botigues locals. Tot i haver-hi mercats o petites botigues especialitzades, aquestes botigues són bastant limitades, i per tant s’ha de fer un esforç per a prioritzar aquests productes.

Per altra banda, al poble, és molt habitual consumir productes frescos, en botigues locals i artesanes i cuinar amb aquest producte fresc i local, ja sigui de carnisseria, d’embotits, de forn, bolets… i forma part de l’economia local. He pogut observar com es valora la producció tradicional, ja que moltes famílies habitualment compren directament en aquestes botigues artesanes. Solen ser botigues de tota la vida, que són conegudes al poble per al producte que ofereixen. Considero que això no només afavoreix la qualitat dels productes, sinó que també fomenta el vincle comunitari.

Finalment, seguint el concepte de fronteres que diu Grimson, (2005) que fa referència a les divisions físiques com simbòliques i donen peu a les diferents formes de vida i relació entre diferents territoris, és el que separen al poble i a la ciutat en l’accés a aquest tipus de producte. He après que les diferències n l’accés a aquest tipus de producte artesà i local, no només afecta a la qualitat de vida, sinó també a les oportunitats per donar suport a l’economia del poble i a consumir de forma sostenible.

Aquí us deixo un recull fotogràfic sobre les botigues on és habitual comprar els productes de consum a Igualada i a Organyà: https://drive.google.com/drive/folders/1FbnsL_I8723DeH76gnbJbV3l18jTX5GO?usp=drive_link

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Kremer, L. [Liliana], Vanoli, F. [Fernando], Caillouette, J. [Jacques], Doré, C. [Chantal], Vatz
Laaroussi, M. [Michèle], Yáñez Canal, C. [Carlos], Campos-Flores, L. [Linamar] i Segura, G.
[Gisella]. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. A C.
[Carlos] Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas (p. 57-81). Editorial Universidad
Nacional de Colombia.

Hola a tothom! En aquest tercer registre, he volgut retratar visualment, a través d’un collage, les diferents notícies que apareixen quan cerquem a internet el barri del Xenillet en comparació amb les que trobem cercant Russafa.

Amb aquesta activitat, m’agradaria posar en valor la influència dels mitjans de comunicació i reflexionar sobre com, a través dels diversos discursos que vehiculen, construeixen significats i realitats diferenciades. Les representacions socials que ofereixen els mitjans són fonamentals en la manera com comprenem la identitat dels diferents grups socials.

D’una banda, observem que el barri del Xenillet apareix predominantment associat a discursos de conflicte i situacions de crisi, mentre que un barri amb més “prestigi” com Russafa es vincula habitualment a aspectes culturals, activitats d’oci i notícies positives. Els mitjans de comunicació tenen un paper essencial en la construcció de la percepció pública dels espais urbans.

Aquesta idea es pot analitzar a través de la “violència simbòlica” que Pierre Bourdieu descriu en Sobre la televisió (1996). Bourdieu explica com els mitjans poden imposar una visió del món favorable a les classes dominants, seleccionant i presentant la informació de manera que reforça prejudicis i estructures de poder existents. Quan un barri o un grup es presenta mediàticament des d’una perspectiva criminalitzadora, aquesta cobertura contribueix a consolidar una imatge negativa que reforça l’estigma social que pateixen aquests espais i les persones que hi viuen.

Segons Bourdieu, aquesta construcció mediàtica no només influeix en la percepció externa d’aquests barris, sinó que també afecta la manera en què els seus habitants s’autoperceben, fet que pot limitar les seves oportunitats i expectatives de mobilitat social.

Per tant, que m’agradaría destacar que el tractament mediàtic diferenciat entre els dos barris contribueix a perpetuar prejudicis i desigualtat socials.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Bourdieu, P. (1996). Sur la télévision. Raisons d’Agir.

A continuació adjunto el document DRIVE, moltes gràcies.

https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1NoZ3AtWim31614XG0qfjRmjf2p8J__m9

Hola a tothom! En aquest tercer registre, he volgut retratar visualment, a través d’un collage, les diferents notícies que apareixen quan cerquem a internet el barri del Xenillet en comparació amb les que trobem cercant Russafa.

Amb aquesta activitat, m’agradaria posar en valor la influència dels mitjans de comunicació i reflexionar sobre com, a través dels diversos discursos que vehiculen, construeixen significats i realitats diferenciades. Les representacions socials que ofereixen els mitjans són fonamentals en la manera com comprenem la identitat dels diferents grups socials.

D’una banda, observem que el barri del Xenillet apareix predominantment associat a discursos de conflicte i situacions de crisi, mentre que un barri amb més “prestigi” com Russafa es vincula habitualment a aspectes culturals, activitats d’oci i notícies positives. Els mitjans de comunicació tenen un paper essencial en la construcció de la percepció pública dels espais urbans.

Aquesta idea es pot analitzar a través de la “violència simbòlica” que Pierre Bourdieu descriu en Sobre la televisió (1996). Bourdieu explica com els mitjans poden imposar una visió del món favorable a les classes dominants, seleccionant i presentant la informació de manera que reforça prejudicis i estructures de poder existents. Quan un barri o un grup es presenta mediàticament des d’una perspectiva criminalitzadora, aquesta cobertura contribueix a consolidar una imatge negativa que reforça l’estigma social que pateixen aquests espais i les persones que hi viuen.

Segons Bourdieu, aquesta construcció mediàtica no només influeix en la percepció externa d’aquests barris, sinó que també afecta la manera en què els seus habitants s’autoperceben, fet que pot limitar les seves oportunitats i expectatives de mobilitat social.

Per tant, que m’agradaría destacar que el tractament mediàtic diferenciat entre els dos barris contribueix a perpetuar prejudicis i desigualtat socials.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Bourdieu, P. (1996). Sur la télévision. Raisons d’Agir.

A continuació adjunto el document DRIVE, moltes gràcies.

https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1NoZ3AtWim31614XG0qfjRmjf2p8J__m9

Hola a tothom! En aquest tercer registre, he volgut retratar visualment, a través d’un collage, les diferents notícies que apareixen quan cerquem a internet el barri del Xenillet en comparació amb les que trobem cercant Russafa.

Amb aquesta activitat, m’agradaria posar en valor la influència dels mitjans de comunicació i reflexionar sobre com, a través dels diversos discursos que vehiculen, construeixen significats i realitats diferenciades. Les representacions socials que ofereixen els mitjans són fonamentals en la manera com comprenem la identitat dels diferents grups socials.

D’una banda, observem que el barri del Xenillet apareix predominantment associat a discursos de conflicte i situacions de crisi, mentre que un barri amb més “prestigi” com Russafa es vincula habitualment a aspectes culturals, activitats d’oci i notícies positives. Els mitjans de comunicació tenen un paper essencial en la construcció de la percepció pública dels espais urbans.

Aquesta idea es pot analitzar a través de la “violència simbòlica” que Pierre Bourdieu descriu en Sobre la televisió (1996). Bourdieu explica com els mitjans poden imposar una visió del món favorable a les classes dominants, seleccionant i presentant la informació de manera que reforça prejudicis i estructures de poder existents. Quan un barri o un grup es presenta mediàticament des d’una perspectiva criminalitzadora, aquesta cobertura contribueix a consolidar una imatge negativa que reforça l’estigma social que pateixen aquests espais i les persones que hi viuen.

Segons Bourdieu, aquesta construcció mediàtica no només influeix en la percepció externa d’aquests barris, sinó que també afecta la manera en què els seus habitants s’autoperceben, fet que pot limitar les seves oportunitats i expectatives de mobilitat social.

Per tant, que m’agradaría destacar que el tractament mediàtic diferenciat entre els dos barris contribueix a perpetuar prejudicis i desigualtat socials.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Bourdieu, P. (1996). Sur la télévision. Raisons d’Agir.

A continuació adjunto el document DRIVE, moltes gràcies.

https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1NoZ3AtWim31614XG0qfjRmjf2p8J__m9

Bones companys!

Per aquesta activitat m’agradaria centrar-me en les diferències culturals i les desigualtats que hi ha entre la meva ciutat on visc des de tota la vida (Igualada) i el poble que estiuejo cada estiu d’ençà que soc ben petita (Organyà). Igualada és capital de la comarca de l’Anoia que te uns 40.000 habitants, mentre que Organyà és un poble d’uns 800 habitants situat a la comarca de l’Alt Urgell.

Des del meu punt de vista, m’agradaria, a partir dels registres, explicar quines diferències culturals, socials, i econòmiques hi ha i quins límits o oportunitats es creen a partir d’aquesta diferència territorial. Com bé diu (Kremer et al. (2018) pensar envers les fronteres és una estratègia per comprendre els límits o ponts que hi hagi a l’entorn que observem.

En aquesta primera entrega, m’agradaria deixar constància de la clara diferència de l’entorn natural i paisatgístic. A Organyà, s’observa un paisatge majoritàriament verd amb poca edificació, el que afavoreix a un ritme de vida més tranquil, mentre que a Igualada, hi ha molt poc entorn natural, la majoria són edificacions amb reduïdes zones d’espai verd, fent la sensació d’un entorn més tancat, estressant i contaminant.

Aquí us deixo l’enllaç les fotografies que he fet de l’entorn natural d’Organyà i d’Igualada, perquè en vegeu les diferències.

https://drive.google.com/drive/folders/10UI3v2dPtVwbb8ySqBOKobWn_PWh4l7q?usp=drive_link

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Kremer, L. [Liliana], Vanoli, F [Fernando], Caillouette, J [Jacques], Doré, C. [Chantal], Vatz Laaroussi, M. [Michèle], Yáñez Canal, C. [Carlos], Campos-Flores, L. [Linamar] i Segura, G.[Gisella]. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. A C.[Carlos] Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas (p. 57-81). Editorial Universidad Nacional de Colombia.

https://ri.conicet.gov.ar/handle/11336/110448

Comunicar-nos és fonamental per expressar necessitats i emocions i, no sempre calen paraules per fer-ho. La comunicació no verbal és en el nostre dia a dia, en els gestos, les expressions facials o en el to de veu. Però, sovint, ens costa interpretar aquest llenguatge, creant fronteres de comunicació. Tal com afirma Yáñez (2018), “el uso de nuestra palabra y nuestra escritura deja por fuera mucho de la realidad de los territorios: gran parte de lo que percibimos, sentimos, palpitamos, intuimos allí es imposible de traducir en palabras. Ese es el límite, que nos lleva a indagar los confines de la palabra.” (p.18).

En aquest registre sonor, vull transmetre la frontera comunicativa entre el plor d’un bebè i els límits que separen els plors de l’enteniment; com un tipus de plor pot significar “tinc gana” o “tinc son” i com de frustrant és no saber interpretar-lo bé perquè tant mare com filla pateixen, arribant al límit de la desesperació. “El límite también señala el extremo al que se puede llegar con el cuerpo o con las emociones” (Yáñez ,2018, p.6)