Des de ben petita, he estat envoltada per diferents formes d’expressió artística que han influït profundament en la meva vida. Això s’ha desenvolupat tant dins com fora de l’aula, fet que ha influenciat profundament la meva visió actual de la cultura i l’art. Les meves pràctiques artístiques han estat principalment centrades en la lectura, la pintura, la fotografia, el cinema i la música, disciplines que m’han acompanyat en diferents moments de la meva vida. Aquestes activitats no només han estat una font d’entreteniment o evasió, sinó que han actuat com a vehicles d’expressió, autoconeixement i connexió amb el món que m’envolta.
El meu primer contacte amb les arts va ser a través de l’escola. En l’àmbit escolar, les classes d’educació plàstica eren una assignatura habitual, però tot i que sovint estaven limitades a tasques senzilles com dibuixar o pintar amb tècniques bàsiques, van ser una primera porta al món creatiu. Aquestes activitats permetien una llibertat que les altres assignatures no oferien, i aquesta expressió lliure va ser molt significativa per a mi des de ben jove.
Tanmateix, l’impacte més gran va venir fora de l’aula, gràcies a les meves experiències familiars. La meva tieta, que des de petita ha estat una apassionada de la pintura, va tenir un paper molt important en el meu desenvolupament artístic. De fet, em vaig inspirar en ella quan vaig començar a anar a classes particulars de pintura. Aquests moments no només van ser una oportunitat per aprendre tècniques bàsiques, com el control del pinzell o la combinació de colors, sinó també per adonar-me del poder de l’art per expressar emocions i transmetre sentiments que potser no podia verbalitzar. La pintura es va convertir en una forma de connexió íntima amb el meu entorn, una manera de veure el món a través d’un filtre personal i subjectiu. El fet de compartir aquests moments amb la meva tieta va ser molt especial, ja que em va permetre entendre la pintura com una activitat més profunda que simplement crear imatges; era una eina per expressar emocions, idees i somnis.
Amb el temps, un altre art visual va començar a formar part del meu dia a dia: la fotografia. Aquesta influència va venir per part del meu oncle, que és fotògraf. De petita, sovint assistia a les seves exposicions, on veia com capturava moments i els transformava en peces d’art. Aquestes experiències em van marcar profundament i van despertar en mi una fascinació per la fotografia com a forma d’expressió visual. Vaig començar a entendre que la fotografia no només servia per documentar la realitat, sinó també per interpretar-la, per captar la bellesa en allò quotidià i per revelar detalls que sovint passen desapercebuts. Amb el pas dels anys, vaig començar a explorar aquesta forma d’art per mi mateixa, i avui dia la fotografia és una de les meves grans passions. A més, l’edició digital m’ha permès donar un pas més enllà, afegint una capa de creativitat a les imatges que capturo, experimentant amb llums, ombres i colors per crear un estil propi.
Una altra influència constant ha estat la lectura. Des de petita, els llibres han estat una font de calma i refugi per a mi. Recordo com m’ajudaven a relaxar-me abans d’anar a dormir. Aquesta afició per la lectura no només m’ha proporcionat un plaer immens, sinó que també ha estat una porta oberta cap al coneixement i la reflexió. M’ha permès explorar diferents perspectives del món, viure històries diverses i comprendre millor les emocions. La lectura, com l’art, és una eina poderosa per entendre i reinterpretar la realitat. Amb el pas del temps, s’ha convertit en una pràctica constant que m’acompanya en moments de tranquil·litat i que, alhora, m’ajuda a enriquir la meva vida interior. La capacitat d’un llibre per transportar-te a altres llocs i cultures és única, i això m’ha ajudat a ser una persona més oberta i empàtica.
Pel que fa al cinema, aquest art va començar a influir-me des de molt jove. Tot i que no estava tan present en la meva vida quotidiana com la pintura o la fotografia, el cinema ha estat una eina poderosa per a la meva comprensió del món. A través de les pel·lícules vaig aprendre a apreciar el poder narratiu de les imatges en moviment, la complexitat d’una història ben construïda, i el pes emocional que poden tenir tant la música com les imatges. El cinema m’ha ensenyat a valorar la direcció artística, la fotografia, els guions ben treballats i la interpretació d’actors. A través d’aquest mitjà vaig descobrir que les històries es poden explicar de moltes maneres, i que, de vegades, el més potent no és el que es diu, sinó com es mostra.
Finalment, la música ha estat una constant en la meva vida. Tot i no haver rebut una educació musical formal, sempre he sentit una connexió emocional profunda amb la música. Encara que no toco cap instrument, la música és una presència constant que m’acompanya en tots els moments de la meva vida: quan necessito energia, quan vull relaxar-me, quan estic alegre o quan necessito reflexionar. La música té la capacitat de connectar directament amb les meves emocions, i és una forma d’art que utilitzo tant per evadir-me com per connectar-me amb el meu jo més profund.
En conjunt, totes aquestes experiències han configurat la meva relació amb l’art i la cultura d’una manera molt especial. La influència de la meva família, especialment de la meva tieta i el meu oncle, va ser clau per despertar el meu interès en les arts visuals, mentre que la lectura, el cinema i la música han contribuït a enriquir la meva perspectiva i la meva capacitat per connectar amb les meves pròpies emocions i amb el món que m’envolta. Aquestes disciplines han estat presents en diferents moments de la meva vida i continuen influint en la meva manera de veure el món i de relacionar-me amb les altres persones.
Avui dia, totes aquestes influències es reflecteixen en la meva vida quotidiana. La pintura segueix sent una forma d’expressió que utilitzo per canalitzar la meva creativitat; la fotografia em permet capturar moments i transformar-los en art; la lectura continua sent un refugi i una font d’inspiració; el cinema m’ofereix històries que em fan reflexionar i créixer; i la música és el fil conductor emocional que em connecta amb mi mateixa. Tot plegat forma part d’un camí personal que m’ha portat a valorar l’art com a una eina poderosa d’expressió, reflexió i connexió humana, i que sens dubte continuarà influint-me en el futur.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Berta,
M’ha agradat molt la teva opinió sobre com has viscut l’educació artística, quina sort has tingut amb la teva família d’artistes, això ajuda molt aprendre des de ben petita i com tu dius a expressar-te i descobrir-te com a persona.
Pel que veig has tingut més o menys la mateixa experiència que jo en el context educatiu a primària, la típica assignatura de plàstica, la ceràmica i la música, quina llàstima que la música no fos un aprenentatge més enriquidor, ja que per exemple per a mi és molt important ara en el dia dia, però clar, cadascú té la seva assignatura favorita, és per això que crec que les escoles haurien de mirar d’aprofundir amb aquestes assignatures i realitzar activitats més enriquidores pels infants.
Salutacions !!!
Hola, Berta.
No sé quina edat tens i si som de generacions diferents. Em complau veure que la teva escola sí que fomentava les pràctiques artístiques perquè en el meu cas, ho feia molt poc.
A l’institut, les dues coincidim en un currículum escàs en educació artística on només hi havia una assignatura de música (en el meu cas) i una de plàstica que, només, vas gaudir durant un curs escolar.
Jo també he tingut molt més aprenentatge artístic fora de l’escola i, com tu, agraeixo haver tingut referents familiars que m’ajudessin a gaudir de l’art. Crec que és molt important un “acompanyament” artístic també fora de l’escola. He conegut casos on famílies creien que la pràctica de la música o la dansa per part dels infants/adolescents era perdre el temps i s’havien de centrar més en els estudis acadèmics.
Gràcies per compartir el teu relat.
Eli Dicente Arias
edicente@uoc.edu
Bon dia, Berta.
M’ha agradat llegir el teu text perquè hi has posat molt èmfasi en el fet que l’educació artística no radica només en l’après a classe, sinó que de portes en fora podem aprendre inclús molt més.
Tanmateix, m’alegro molt que la teva família li doni importància a l’art perquè jo en sé de famílies que no recolzen als infants i prefereixen que explorin altres vies fora de l’artística. A vegades penso que l’art té com aquest prejudici afegit que en comparació amb altres disciplines com les matemàtiques, els idiomes, l’esport… sembla que no sigui tan important, quan realment no hauria de ser així.
Finalment, el fet que hagis explorat l’art crec que t’ha enriquit molt!
Gràcies!
Hola, Berta!
Abans de res, dir-te que m’ha agradat molt el teu relat.
Quin goig tenir una família tan artística i que t’hagi convidat sempre a explorar l’art com a forma de treballar les emocions i la sensibilitat!
De fet, crec que aquest enfocament us ha donat un espai preciós a tu i a les teves germanes on, a més d’expressar-vos artísticament, podeu compartir temps de qualitat i “obrir-vos” en un pla més profund entre vosaltres.
També considero que, el fet que hagis estat en contacte amb l’art des de diferents esferes (familiar, escolar i extraescolar), t’ha donat una visió global d’aquesta i t’ha permès indagar en els teus interessos de forma més intensa.
En últim lloc, la teva reflexió m’ha fet pensar en com, a mesura que avancem cursos a l’escola, el contacte amb l’educació artística es va reduint. És una pena, ja que trobo que, sobretot en l’adolescència, l’art esdevé una potent (i necessària) via per entendre’ns, expressar el que ens passa per fins, i, en definitiva, situar-nos al món.
Gràcies pel teu text i ens continuem llegint!