Agafant-li una mica el gust a dibuixar, m’he aventurat a seguir per aquesta via, intentant seguir relacionant-la amb el contrast territorial. En aquesta ocasió volia parlar sobre la llibertat dels nens. En la meva zona territorial, un poble, la llibertat que hem tingut els meus amics i jo, i la que segueixen tenint els nens d’avui en dia, és molt gran en comparació a la que tenen els nens de ciutats grans. Parcs més amplis, menys contaminació, major llibertat de moviment pels carrers. Pràcticament de tots els llocs se’n pot fer una zona per a poder jugar. Aquest és un aspecte que a les grans ciutats és més difícil d’aconseguir.

La llibertat dels nens, de poder anar sols pel carrer a edats més primerenques sense tenir pors ni problemes, també és un punt a comentar. El contacte directe amb el camp i la naturalesa, pot fer que el nen creixi en unes condicions menys estressants en el seu dia a dia, i pugui gaudir d’uns indrets més amplis per desenvolupar la seva infantesa. Tal com diu Llorca (2017), “conversar i escoltar el so de l’activitat humana són qualitats importants” , i aquest fet, en les grans ciutats, costa més d’acompliar, a causa del gran soroll i el gran moviment que hi ha. En les ciutats petites i pobles, poder escoltar aquesta activitat humana, és sempre més senzill. 

https://drive.google.com/file/d/1tUCNU2OTEC3w38VaDLCeJhTwkS-asrLN/view?usp=drive_link 

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

Llorca, J. (2017). Paisaje sonoro y territorio. El caso del barrio San Nicolás en Cali, Colombia. Revista INVI, 32(89), 9–59. Recuperado a partir de https://revistainvi.uchile.cl/index.php/INVI/article/view/62762