Publicat per

Registre 5

Publicat per

Registre 5

  En aquest lliurament he volgut mostrar com les diferències econòmiques es reflecteixen clarament en la vestimenta dels infants. He presentat fotografies que contrasten situacions ben diferenciades: els nens de famílies amb més recursos solen portar uniformes, ja que assisteixen a escoles privades. Aquests uniformes solen ser nous i ben cuidats, reflectint l’estabilitat econòmica. En canvi, els nens amb menys recursos sovint porten roba heretada d’altres germans o que els han cedit veïns o familiars. Aquesta roba pot estar desgastada,…
  En aquest lliurament he volgut mostrar com les diferències econòmiques es reflecteixen clarament en la vestimenta dels infants.…

 

En aquest lliurament he volgut mostrar com les diferències econòmiques es reflecteixen clarament en la vestimenta dels infants. He presentat fotografies que contrasten situacions ben diferenciades: els nens de famílies amb més recursos solen portar uniformes, ja que assisteixen a escoles privades. Aquests uniformes solen ser nous i ben cuidats, reflectint l’estabilitat econòmica.

En canvi, els nens amb menys recursos sovint porten roba heretada d’altres germans o que els han cedit veïns o familiars. Aquesta roba pot estar desgastada, amb petits forats o mostres d’ús prolongat. En algunes ocasions, les famílies no poden permetre’s la compra de peces noves, així que aprofiten al màxim el que ja tenen.

Aquestes diferències van més enllà de l’aparença: influeixen en la percepció que els infants tenen d’ells mateixos i en les seves interaccions socials.

Jo soc plenament conscient d’aquestes situacions per tant, intento crear sempre un ambient inclusiu.

Debat0el Registre 5

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 5

Publicat per

Registre 5

Bona tarda, companys, Per aquesta entrega, m’agradaria parlar sobre les diferències en les escoles d’Igualada i Organyà, ja que ens fan veure les diferències culturals i ètniques de cada comunitat. Igualada, com a una ciutat de 40.000 habitants presenta una gran diversitat cultural i ètnica. A les aules s’hi poden trobar alumnes de diferents orígens com Marroc, Europa de l’Est, Amèrica del Sud… Això provoca que l’oferta educativa sigui més centrada en la integració cultural i l’èmfasi en la en…
Bona tarda, companys, Per aquesta entrega, m’agradaria parlar sobre les diferències en les escoles d’Igualada i Organyà, ja que…

Bona tarda, companys,

Per aquesta entrega, m’agradaria parlar sobre les diferències en les escoles d’Igualada i Organyà, ja que ens fan veure les diferències culturals i ètniques de cada comunitat.

Igualada, com a una ciutat de 40.000 habitants presenta una gran diversitat cultural i ètnica. A les aules s’hi poden trobar alumnes de diferents orígens com Marroc, Europa de l’Est, Amèrica del Sud… Això provoca que l’oferta educativa sigui més centrada en la integració cultural i l’èmfasi en la en activitats interculturals com celebracions de festivitats internacionals o també programes d’acollida per a alumnes acabats d’arribar. Pel que fa a escola, sol ser edificacions de grans dimensions, al centre de la ciutat o rodejada de ciutat.

Organyà, en canvi, és un petit poble del Pirineu, amb uns 800 habitants, i les escoles, reflecteixen una realitat sense tanta diversitat. Els alumnes d’aquesta escola solen ser més locals, fills de famílies instal·lades allà des de diverses generacions. Això, provoca que l’escola tingui un enfocament en la tradició o costums propis. Les activitats educatives solen girar entorn de les festes tradicionals i esdeveniments locals. L’escola, és petita, poc preparada per abordar un gran nombre d’alumnes. És una escola tradicional, rodejada de muntanya i amb un paisatge molt natural.

Totes aquestes diferències marquen també les diferents perspectives de cada centre. En les escoles d’Igualada, es treballa més per promoure la convivència i diversitat dels alumnes de totes les cultures, mentre que a Organyà, se centren a unir a la comunitat i la preservació de les tradicions i cultures. És per això, que cada escola s’adapta per oferir les necessitats educatives de la població.

Aquí us deixo l’enllaç amb un recull fotogràfic sobre les diferències a simple vista d’una escola de poble (Organyà) amb una escola de ciutat (Igualada). https://drive.google.com/drive/folders/1GuQi7ncLVWwHQo1r6m7gh2ziHqochWIO?usp=share_link

Ens llegim!

 

Debat0el Registre 5

No hi ha comentaris.

Publicat per

REGISTRE 5

Publicat per

REGISTRE 5

EL MERCAT VS EL SUPERMERCAT Continuant amb el contrast territorial com a tema principal dels registres d’aquesta PAC, avui ho faré amb un registre sonor, un àudio en el qual s’escolta les dues cares de la moneda, la compra al mercat setmanal del poble, el qual fan cada dimecres de l’any, i la compra en un supermercat normal i corrent. En l’àudio s’hi senten els sorolls típics de mercat, on els venedors aixequen la veu oferint els seus productes cridant…
EL MERCAT VS EL SUPERMERCAT Continuant amb el contrast territorial com a tema principal dels registres d’aquesta PAC, avui…

EL MERCAT VS EL SUPERMERCAT

Continuant amb el contrast territorial com a tema principal dels registres d’aquesta PAC, avui ho faré amb un registre sonor, un àudio en el qual s’escolta les dues cares de la moneda, la compra al mercat setmanal del poble, el qual fan cada dimecres de l’any, i la compra en un supermercat normal i corrent. En l’àudio s’hi senten els sorolls típics de mercat, on els venedors aixequen la veu oferint els seus productes cridant frases sonores i sovint molt rítmiques. En el supermercat, en canvi, el soroll de la caixa registradora és el protagonista, cada “piip” que sona, és un producte més que se’n va cap a la bossa de la compra d’alguna persona. Tal com diu Llorca (2017), “es necesario darle al sonido cotidiano la importancia que merece en sus dimensiones comunicacionales y  emocionales.”

La reflexió de tot això, la trobo en com et pot arribar a condicionar la teva vida quotidiana el fet d’anar a comprar setmanalment al mercat, o fer-ho únicament en el supermercat. Viure un mercat des de dins, fa que valoris molt més el producte de proximitat, ja que en moltes parades de fruita i verdura, molts pagesos hi dipositen la seva confiança per vendre-ho. El fet que t’hagis d’esperar una setmana per a fer la compra, fa que la teva planificació setmanal també es vegi afectada i no tinguis sempre tot allò que vols, en el moment en què ho vols. Anar al supermercat, en canvi, t’allunya de tot això, oferint-te rapidesa a l’hora de comprar, i podent obtenir tot allò que vols en tot moment.

https://drive.google.com/file/d/1jRYQ3rYsnvbKErDVJ3gF8HwK5TY-JwS5/view?usp=drive_link

 

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

Llorca, J. (2017). Paisaje sonoro y territorio. El caso del barrio San Nicolás en Cali, Colombia. Revista INVI, 32(89), 9–59. Recuperado a partir de https://revistainvi.uchile.cl/index.php/INVI/article/view/62762

Debat0el REGISTRE 5

No hi ha comentaris.