Bona vesprada a totes i a tots.

En aquesta nova entrega he volgut realitzar una creació a través del LAND ART i centrar-me en un detall específic: ELS ASCENSORS.
La presència dels ascensors en els barris d’exclusió social no és una realitat comuna. Per contra, l’absència i la carència d’aquest element evidencien les dinàmiques d’alteritat, exclusió i desigualtat.

Els ascensors, més enllà de ser dispositius tècnics, simbolitzen accés, mobilitat social i també pertinença. En barris en situació de vulnerabilitat social, la falta d’aquests ressalta les fronteres simbòliques i d’elements que emfatitzen les divisions entre un “nosaltres” i un “ells”.

Des d’una perspectiva sociocultural, les fronteres no són sols físiques, pel contra, també són emocionals i simbòliques. Segons Grimson (2005), els límits separen i connecten identitats, demarcant desigualtats estructurals. També l’autor Balibar (2002) i Mezzadra i Neilson (2017), accentuen que l’existència d’aquestes fronteres condensa els processos socioculturals que visibilitzen les relacions de poder en la construcció d’identitat.

Per tant, en aquesta realitat, la falta d’ascensors en diferents entorns i barris, no sols dificulta l’accés físic, sinó que resulta ser una metàfora de l’exclusió experiencial. Per a les persones que viuen en aquesta realitat, reforça l’estructura social de “els altres”. Això, com assenyala Boaventura de Sousa Santos, les fronteres, visibles i invisibles, són en realitat ferramentes d’exclusió i subordinació.

Tal com explica Bauman (2003) en La sociedad situada, les ciutats contemporànies exclouen i segreguen grups mitjançant l’espai urbà, creant així una diferència molt gran respecte a l’accés dels drets bàsics i generant als “altres” una impossibilitat d’integrar-se plenament en el teixit social.

Espero que us haja agradat, estem en contacte.

Moltes gràcies.