Bona tarda, companys i companyes,

Com bé vaig explicar a l’anterior intervenció on vaig tractar els punts que uneixen a les persones grans i a les joves, en aquesta ocasió vaig voler enfocar-ho en l’altre punt de vista, és a dir, en els punts que separen a les generacions, és a dir en quines barreres/fronteres generacionals hi ha.

Aquest divendres va ser “Halloween”, una festivitat idònia per parlar sobre el tema, ja que és una festa que en el transcurs dels anys ha anat guanyant terreny a una festivitat autòctona de Catalunya, la Castanyada. Al meu poble Arenys de Munt, han volgut fer una barreja de Castanyada amb “Halloween” fent la “Castanyada terrorífica”, podies observar que pels carrers els pares i mares i també els avis i les àvies anaven disfressats i disfressades de Castanyeres i Castanyeres, en canvi, els nens i adolescents anaven disfressats de diferents temàtiques de “Halloween” una combinació curiosa. Desafortunadament per temes laborals no vaig poder assistir, únicament quan ja estaven recollint i em va ser impossible fer un registre genèric, però a la nit vaig anar a celebrar-ho amb la meva família al poble veí, Sant Pol de Mar. En els vídeos que presento, es pot observar el poble de 3 punts diferents (l’estació, el carrer nou i la placeta de l’hotel “Plaça Anselm Clave”).

Durant la nit de Halloween em vaig adonar que no vaig veure a cap avi ni cap àvia durant les gravacions que vaig dur a terme. Sant Pol de Mar a diferència d’Arenys de Munt, és que es tracta d’un poble costaner amb molt bona connexió via tren des de Barcelona i durant el pas dels anys hi ha hagut un augment significatiu de turistes estrangers. Això ho puc afirmar, ja que tota la vida he viscut a Sant Pol de Mar, amb la meva mare, i hem pogut veure que en els darrers anys, sobretot a l’estiu i a les festes el poble creix exponencialment de turistes, en canvi, a l’hivern ocorre el contrari, únicament veiem a la gent del poble. Això, ocasiona que les tradicions del poble es facin, però en menor escala. El clar exemple va ser a “Halloween” on vaig veure “joves” de totes les edats disfressats de tota mena de coses.

Kremer (2018) ens explica com les generacions perceben les tradicions i com les pràctiques culturals poden influir significativament en la construcció de la identitat de les persones. A més ens explica que pràctiques culturals, com les tradicions festives, no només són rituals socials, sinó també elements que configuren les fronteres entre “nosaltres” i “els altres”, sigui entre diferents grups culturals o dins d’una mateixa societat. Aquesta dinàmica es veu reflectida en la percepció de les generacions envers les tradicions i en com aquestes s’adapten als nous canvis per conviure en contextos interculturals, com el cas de la Castanyada i Halloween, dues festivitats que se celebren a la vegada i que mostren l’evolució de les tradicions en contextos amb noves influències.

Arran d’aquesta observació em va sorgir un nou plantejament:
• Què es considera ser jove? És a dir, nens, adolescents i joves de quina edat a quina?

Aquesta qüestió la voldré abordar al següent repte, ja que crec que és prou significativa per
tractar-la.
A continuació, us deixo l’enllaç a la carpeta de Google Drive: https://drive.google.com/drive/u/1/folders/1SOZgH3bF9nwqmHrBrOxpe9EyN9MTRo2L

Ens veiem a les següents entregues,
Carlos Martínez Valentín

Referències bibliogràfiques:

• Kremer, L. [Liliana], et al., (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. A C. [Carlos] Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas (p. 57-81). Editorial Universidad Nacional de Colombia.
• Martínez, C. [Carlos]. (2024). Arenys de Munt “Halloween 1”, “Halloween 2” i “Halloween 3”.
  [Fotografia]. Google Drive. https://drive.google.com/drive/u/1/folders/1SOZgH3bF9nwqmHrBrOxpe9EyN9MTRo2L

Hola a tothom! En aquest tercer registre, he volgut retratar visualment, a través d’un collage, les diferents notícies que apareixen quan cerquem a internet el barri del Xenillet en comparació amb les que trobem cercant Russafa.

Amb aquesta activitat, m’agradaria posar en valor la influència dels mitjans de comunicació i reflexionar sobre com, a través dels diversos discursos que vehiculen, construeixen significats i realitats diferenciades. Les representacions socials que ofereixen els mitjans són fonamentals en la manera com comprenem la identitat dels diferents grups socials.

D’una banda, observem que el barri del Xenillet apareix predominantment associat a discursos de conflicte i situacions de crisi, mentre que un barri amb més “prestigi” com Russafa es vincula habitualment a aspectes culturals, activitats d’oci i notícies positives. Els mitjans de comunicació tenen un paper essencial en la construcció de la percepció pública dels espais urbans.

Aquesta idea es pot analitzar a través de la “violència simbòlica” que Pierre Bourdieu descriu en Sobre la televisió (1996). Bourdieu explica com els mitjans poden imposar una visió del món favorable a les classes dominants, seleccionant i presentant la informació de manera que reforça prejudicis i estructures de poder existents. Quan un barri o un grup es presenta mediàticament des d’una perspectiva criminalitzadora, aquesta cobertura contribueix a consolidar una imatge negativa que reforça l’estigma social que pateixen aquests espais i les persones que hi viuen.

Segons Bourdieu, aquesta construcció mediàtica no només influeix en la percepció externa d’aquests barris, sinó que també afecta la manera en què els seus habitants s’autoperceben, fet que pot limitar les seves oportunitats i expectatives de mobilitat social.

Per tant, que m’agradaría destacar que el tractament mediàtic diferenciat entre els dos barris contribueix a perpetuar prejudicis i desigualtat socials.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Bourdieu, P. (1996). Sur la télévision. Raisons d’Agir.

A continuació adjunto el document DRIVE, moltes gràcies.

https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1NoZ3AtWim31614XG0qfjRmjf2p8J__m9