En aquest lliurament, he volgut explorar les diferències en l’accés a la tecnologia i com aquest factor pot influir en les dinàmiques de joc i aprenentatge dels infants. La tecnologia té un paper molt present en les activitats dels infants amb accés a dispositius com les tablets o els mòbils. En canvi, els infants que no tenen accés regular a aquests dispositius tendeixen a utilitzar joguines manuals o participen en activitats creatives.

Aquesta observació m’ha fet reflexionar sobre com el fet de tenir o no accés a la tecnologia afecta no només la manera de jugar, sinó també la seva creativitat i capacitat de concentració. Els infants que utilitzen dispositius sovint estan més habituats a activitats guiades i visuals, mentre que els que no tenen accés a la tecnologia ja sigui per la situació económica familiar o simplement perquè els adults responsables dels infants no estan d’acord en que utilitzin dispositius electrònics, acostumen a utilitzar la seva imaginació i creativitat i jugue d’una manera molt més independent.

A nivell personal, com a cangur, es noten molt aquestes diferències ja que marquen la meva manera d’interactuar amb els infants. Amb els qui tenen accés a tecnologia, les meves activitats són més guiades o inclús únicament digital, mentre que amb els altres, les activitats son completament creatives

.

Bones companys,

Per al tercer registre, m’agradaria centrar-me en les principals diferències arquitectòniques entre un poble (Organyà) i una ciutat (Igualada), i com això reflecteix diferents valors culturals i diferents identitats.

En un poble, hi podem observar una arquitectura molt més tradicional, on observem materials locals, com la pedra, bigues de fusta… Els edificis solen ser cases més aviat baixes, i s’integren amb l’entorn natural, creant un paisatge harmoniós i cohesionat. Aquesta arquitectura reforça la identitat dels locals, i la sensació de formar part d’una comunitat, ja que normalment, aquestes cases es transmeten de generació en generació, creant així un lligam amb la història del poble.

Per altra banda, a Igualada es pot observar una arquitectura més diversa i molt funcional. S’observen construccions altes i generalment modernes que són efectives envers la densitat de la població i el seu creixement constant. S’observa l’ús de materials no tant naturals sinó industrials, com el formigó o el vidre, que acaben creant un paisatge molt diferent del del poble, que reflecteix la rapidesa de la vida urbana, amb un gran contrast respecte a l’entorn natural.

Així doncs, aquest contrast entre les diferents arquitectures, tal com menciona Grimson (2005) referenciat al llibre de Kremer (2018), crea una frontera “simbòlica” entre la modernitat i la tradició, representant una clara separació entre l’entorn proper “nosaltres” de l’arquitectura del poble amb l’entorn fred “l’altre” de la ciutat. Aquesta frontera envers l’arquitectura, simbolitza uns valors diferents, on es veu el poble com un espai on es preserva la cultura i la identitat, i la ciutat com un espai de progrés i desenvolupament.

Comparteixo aquí l’enllaç del recull fotogràfic on he pogut observar la diferència de l’arquitectura en els dos escenaris: https://drive.google.com/drive/folders/1x1y4Qp4vLps9OO_Sc0VyBKGZVywOQx-g?usp=drive_link

Ens llegim!

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Kremer, L. [Liliana], Vanoli, F. [Fernando], Caillouette, J. [Jacques], Doré, C. [Chantal], Vatz
Laaroussi, M. [Michèle], Yáñez Canal, C. [Carlos], Campos-Flores, L. [Linamar] i Segura, G.
[Gisella]. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. A C.
[Carlos] Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas (p. 57-81). Editorial Universidad
Nacional de Colombia.