Comunicar-nos és fonamental per expressar necessitats i emocions i, no sempre calen paraules per fer-ho. La comunicació no verbal és en el nostre dia a dia, en els gestos, les expressions facials o en el to de veu. Però, sovint, ens costa interpretar aquest llenguatge, creant fronteres de comunicació. Tal com afirma Yáñez (2018), “el uso de nuestra palabra y nuestra escritura deja por fuera mucho de la realidad de los territorios: gran parte de lo que percibimos, sentimos, palpitamos, intuimos allí es imposible de traducir en palabras. Ese es el límite, que nos lleva a indagar los confines de la palabra.” (p.18).

En aquest registre sonor, vull transmetre la frontera comunicativa entre el plor d’un bebè i els límits que separen els plors de l’enteniment; com un tipus de plor pot significar “tinc gana” o “tinc son” i com de frustrant és no saber interpretar-lo bé perquè tant mare com filla pateixen, arribant al límit de la desesperació. “El límite también señala el extremo al que se puede llegar con el cuerpo o con las emociones” (Yáñez ,2018, p.6)