Fa dies que dono voltes i més voltes al tema que vull triar per aquesta activitat. Confessaré que he dubtat molt i encara no estic del tot segura, però m’atreviré a explorar i indagar sobre la maternitat, sobre les diferències que un mateix concepte pot tenir, com es viu aquesta des de diferents aspectes, observar les fronteres i els límits simbòlics i físics que l’envolten, deixant-me portar per tot el que em pugui convidar a sentir.

En aquest primer registre presento dues fotografies captades en un mateix moment, pares i mares compartint un beure. El que em va cridar l’atenció d’aquest moment és la frontera que separa els homes i les dones o, en aquest cas, la paternitat i la maternitat. Alhora, també vaig observar la diferència entre el tipus d’alimentació, el biberó o el pit i em va fer pensar sobre els diferents límits que un mateix acte pot tenir. Tal com diu Yáñez (2018), “ las fronteras permiten comprender contradicciones entre lo institucional y lo individual, lo internacional y lo local, lo semejante y lo diferente, lo nuestro y lo del otro.” (p.8).

Així doncs, amb aquest primer registre no només he volgut plasmar aquesta diferència, sinó que també m’ha obert un munt de dubtes i preguntes que, sincerament, no sé si tenen resposta o si les he d’anar descobrint a mesura que m’endinso en tot aquest món.

“La identidad se construye en un proceso con diferentes alteridades y desde posiciones, donde el lugar y sus fronteras —físicas y simbólicas— posibilitan acontecimientos en los que los sujetos construyen los sentidos de sus acciones” (Yáñez ,2018, p.12)

En aquest enllaç trobareu les dues fotografies d’aquesta entrega.

A través d’aquest repte, he volgut centrar-me en el barri i la població del Xenillet (València), en contrast amb altres barris amb més recursos econòmics de la ciutat.
El Xenillet es destaca per tenir habitatges antics i socials, amb la majoria de la població en situació de vulnerabilitat social i econòmica, en la qual he tingut la sort de poder treballar-hi, realitzant activitats de formació amb els adults i activitats lúdiques i educatives amb els més petits del barri.

A través d’aquestes 6 entregues, m’agradaria deixar constància de les diferents activitats culturals, l’entorn, l’arquitectura, així com la distribució dels centres públics, entre altres aspectes. Destacant així, que no només existeixen fronteres físiques, sinó també simbòliques, que intensifiquen la segregació social i, en conseqüència, la vulnerabilitat dels habitants del barri.

Com destaca Jordi Estivill: “L’exclusió social és un procés dinàmic que separa a les persones no només per la seva situació econòmica, sinó també per l’espai físic que ocupen a la ciutat, creant veritables fronteres urbanes entre rics i pobres” (Estivill, 2003, p. X).

Pel que fa a aquesta primera entrega, em centraré en les activitats socioculturals dels nens i nenes del barri dins del centre social, destacant especialment l’aprofitament de l’espai i els pocs recursos materials disponibles. Com s’utilitza cada espai del centre per mínim que siga, amb jocs que han passat anys d’arrer any.

Estivill, J. (2003). La exclusión social en España: un análisis territorial. Fundación FOESSA.

A continuació, comparteixo amb vosaltres l’enllaç al Drive;
https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1m5blyUoI7QYIXy8LkmxdMWpBvtPheDW6