Relat de l’educació artística

Anna Martín Hernandez
Visibilitat: Públic - - 2 comentaris a Relat de l’educació artística

A continuació, adjunto el meu relat en relació amb l’educació artística. Generar-lo ha fet acabar plantejant-me si l’edat dels infants influeix en l’educació artística, o si, per contra, no importa a qui ens adrecem sempre que cerquem la motivació i arribar a aquells que tenim davant. Jo prefereixo quedar-me amb la segona opció, i espero poder-ho fer en el futur com a docent.

 

Lliurament de l'activitat 2

Debat2

  1. Mercè Ferrer Romeu
    Visibilitat: Públic

    Hola Anna,

    Molt interessant el que expliques!

    Penso que podria ser una mica tot el que planteges: és possible que la teva experiència personal en el moment de començar Batxillerat et fes valorar d’una altra forma l’art i, per suposat, és innegable que la manera de plantejar l’assignatura pot despertar nous interessos que després, al cap dels anys, ens perduren. Així doncs, crec que és  molt important la forma en que els docents presenten les activitats per tal de motivar l’alumnat però alhora també influeix en quin moment vital estem per rebre aquell tipus d’activitat.

    No creus que, una altra persona, amb la mateixa docent, li haurà costat connectar de la mateixa manera amb l’assignatura i no haver tingut la mateixa motivació? Jo penso que la connexió entre un alumne i un professor és un factor fonamental en el procés d’aprenentatge. Per això també crec que és important comprendre la diversitat en l’ensenyament però sobretot és essencial crear un entorn on tots els alumnes se sentin valorats i puguin expressar-se d’alguna manera.

    Ens anem llegint,

    Mercè

     

  2. Carlos Martínez Valentín
    Visibilitat: Públic

    Bona tarda, Anna,

    Estic totalment d’acord amb el que expliques. Sempre he tingut la mateixa sensació que descrius pel que fa a la música a l’educació “està incompleta”. D’altra banda, com bé dius, la majoria dels docents no fan que aquesta assignatura sigui gaire especial… únicament en els meus anys d’etapa estudiantil, una única mestra em va fer apassionar amb la música, però això és molt estrany que succeeixi… he trobat molt interessant com expliques l’evolució de la teva relació amb l’art i la música, especialment en com, malgrat una educació poc motivadora en les etapes inicials, vas poder trobar a batxillerat, un bon mestre que t’ajudes a fer estimar l’art. Aquesta situació em fa pensar en la importància que tenen els i les mestres a l’hora de despertar el nostre interès per l’art i la música, així com la diferència que poden marcar quan realment viuen i transmeten passió per la seva matèria, cosa que ens haurem d’aplicar en el futur per poder transmetre els coneixements oportuns amb molt d’interès.

    Finalment, volia parlar sobre el jazz. Crec que és un estil musical únic, personalment l’escolto quan no estic gaire bé emocionalment i aconsegueix que m’acabi animant una mica. Voldria preguntar-te si has escoltat i explorat una mica més el jazz en la teva vida o si només va ser durant les sortides al Liceu quan vas començar a interessar-te per aquest gènere? Tinc curiositat saber si aquest tipus de música ha tingut algun paper especial per a tu més enllà de les aules, ja que no solc conèixer a gaire gent que li agradi. Personalment, crec que el jazz i la música en general pot influir en la nostra forma de ser i en les nostres emocions. Què en penses?

    Moltes gràcies per compartir la teva experiència i gràcies de tot cor pel teu comentari en el meu relat! Espero que continuïs estimant tant l’art com fins ara! Seguim en contacte!

    Carlos M.V.

Deixa un comentari